L'escultura d'Antoni Solà al Museu Marès

El Museu Frederic Marès (MFM) de Barcelona recupera en una mostra la figura de l'escultor Antoni Solà, que, malgrat la importància que va tenir en el Neoclassicisme --va arribar a presidir la prestigiosa Accademia di San Lucca de Roma--, va caure en l'oblit anys més tard, amb l'arribada del Romanticisme.

El centre d'escultura MFM presenta 'La Bellesa ideal, Antoni Solà (1780-1861), escultor a Roma', una mostra que pretén "fer justícia" i que es podrà veure des d'avui i fins al 27 de setembre. L'exposició, comissionada per la historiadora de l'art Anna Riera, reuneix onze peces, entre les quals destaca 'Nens jugant amb una papallona', l'obra adquirida pel museu per a la seva col·lecció permanent.

Riera ha explicat avui que el propòsit de la mostra és "treure de l'oblit" un escultor "boníssim", "eclipsat", segons ha dit, per la figura d'Antonio Canova, l'escultor italià del qual Solà va ser alumne a Roma, on es va traslladar el 1803 amb una beca per estudiar i on va estar fins a la seva mort. Allà va arribar a dirigir l'Accademia di San Lucca, el centre que en aquella època dictava les tendències a l'art neoclàssic.

La historiadora va justificar l'oblit que va patir perquè "va viure massa", ja que, quan el Neoclassicisme estava ja superat, l'escultor va continuar defensant tesis "massa clàssiques i academicistes". Solà, que va dedicar part de la seva vida a esculpir bustos i grups escultòrics fúnebres, acull la paradoxa que en la seva tomba ni tan sols està escrit el seu nom.

L'exposició s'acompanya a més d'un catàleg monogràfic, el primer que reuneix documentació sobre les 36 obres "reconegudes i identificables" de l'escultor i dades sobre la seva vida personal. A causa de a la dispersió de documents entre Barcelona, Madrid i Roma la historiadora ha admès que es va tractar d'una feina "molt difícil", que va donar un gir quan es va trobar una caixa a la casa dels descendents. "Semblava que Solà ens enviés pistes per facilitar la investigació", ha reconegut Riera.

Gràcies al "descobriment" del cofre se sap que el nom complet de l'escultor era Antoni Solà Llansas, i que va néixer a Barcelona el 1780, a més d'ampliar informació sobre tractats acadèmics i correspondència personal. Tant el catàleg com l'exposició serviran, segons la historiadora, per recuperar la memòria d'un escultor que no només ha deixat obres de qualitat, sinó tot "un ideari estètic".