El Maillol més pluridisciplinar a La Pedrera
Aristides Maillol amb Dina Vierny, una de les seves models i musa.
"És un descobriment per a la majoria de la gent", va assegurar ahir en roda de premsa el director de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Miquel Perdiguer, ja que Maillol va descobrir l'escultura quan tenia 40 anys, però abans es va dedicar a la pintura, amb uns resultats que no el satisfeien, per això es va passar al tapís, inspirat pels de Paul Gaugin.
Però a la mostra no falten les escultures, algunes monumentals al pati de l'edifici ('La Muntanya') i altres fins i tot al passeig de Gràcia ('El Mar') davant de La Pedrera i com a reclam per a l'exposició. "El mínim que ens hem de plantejar són 100.000 visites", ha reconegut Perdiguer.
Pel president del Museu Maillol, Olivier Lorquin, la dona és "una font d'inspiració infinita" que es va convertir en "una obsessió" per a l'artista, que va perdre la seva mare de petit i que no es va desvirgar fins als 30.
Lorquin és fill de l'última model que va tenir Maillol, la col·leccionista d'art Dina Vierny, i segons ha dit avui, "gràcies" a ella Maillol va tornar a inspirar-se i treballar amb el retrat, sense tractar-la com una simple model.
Un dels comissaris de l'exposició de La Pedrera, Michael Peppiatt, ha recordat que Maillol també va fer algunes obres sobre el cos masculí, però sempre per encàrrec i "perquè necessitava els diners". "Va trobar en les formes femenines tot el que va somiar", ha dit.
En aquest sentit, el director de Cultura de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Àlex Susanna, ha assegurat que en la seva època Maillol no despertava "les mateixes emocions" que ara, i era controvertit perquè el seu model de dona "del Rosselló, de cul baix i robusta de cames" a molts no els semblava estètica.
Segons Peppiatt, un dels llegats més importants de Maillol és que va obrir el camí cap a l'escultura abstracta amb les seves formes femenines llises i plenes i el seu intent de tornar a l'escultura el seu caràcter arquitectònic./EP
