Els veïns denuncien que l'Ajuntament ha cedit l'espai públic 'Sala Paral·lel' a l'SGAE
El Teatre Arnau, un dels espais que, juntament amb l'antic Scènic, els veïns reclamen que esdevingui un centre de creació cultural de titularitat pública.
La Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i l'EXGAE denuncien que l'Ajuntament de Barcelona hagi donat la cessió de la Sala Paral·lel a l'SGAE, una entitat de gestió privada, en detriment de la necessitat d'espais de creació cultural gestionats per entitats i artistes del barri i la ciutat.
Les entitats recorden que la Sala Paral·lel, anterior Scènic i que aquesta nit s'inaugura com a 'Arteria', "va ser expropiada per l'Ajuntament per 11 milions d'Euros que va pagar la ciutadania de Barcelona i que durant aquest temps l'SGAE va hipotecar la Sala Paral·lel per 4,8 milions d'Euros, el que és indicatiu de la finalitat de lucre de l'operació". També adverteixen que "el Districte de Ciutat Vella necessita espais de creació independents en clau barrial i que la majoria d'artistes del Districte no formen part ni estan interessats en incorporar-se a la SGAE". Finalment, la xarxa veïnal insisteix en que l'Ajuntament "es va comprometre a dotar el districte de Ciutat Vella d'una fàbrica de creació cultural al Teatre Arnau, que actualment es troba en venta, sense que fins ara s'hagi tingut cap notícia al respecte ni s'hagi anunciat que realment tingui la voluntat d'adquirir-lo".
Aquestes dues entitats també expliquen que 'ARTeria Paral·lel' "és part d'un projecte més ampli on la SGAE invertirà més de 450 milions d'Euros -la major part d'ells a crèdit – en una xarxa de més de 20 edificis (que estan dins del projecte ARTèria) alguns en l'Estat Espanyol i altres a l'Amèrica Llatina".
La Xarxa veïnal de Ciutat Vella i EXGAE denuncien que l'SGAE pugui fer aquest operació gràcies a "la opacitat de la seva pròpia gestió. Sostrauen als seus legítims destinataris -els autors i editors que en són socis- els diners que hauria de repartir entre ells, i destina aquests diner a la privatització i la especulació immobiliària i cultural, de manera que priva a la ciutat d'un equipament pagat amb fons públics".
A més, les entitats puntualitzen que "l'SGAE, al mateix temps que continua comprant teatres, en els últims mesos ha començat una reducció de plantilla que afectarà a una quarta part dels seus treballadors". Els mateixos extreballadors haurien denunciat, en una carta dirigida a la Ministra de Cultura, que la SGAE "se ha empeñado en hipotecar las futuras recaudaciones que pertenecen a sus socios en un proyectos desproporcionados para los recursos de la Entidad".
Les entitats recorden que els mateixos socis de l'SGAE "denuncien, en diversos fòrums (donat que per la peculiar naturalessa de l'entitat, el 87% dels socis no tenen dret a expressar-se, ni ténen dret a que les seves propostes siguin agregades en l'ordre del dia) que ARTeria es financia amb els drets d'autor recaudats, però no repartits, i amb el canon digital". Així mateix, assenyalen que "els drets d'autor d'aquells artistes que l'SGAE 'no localitza', (una xifra que el 2007 era de prop de 300 milions d'euros), al cap de cinc anys, passen a ser invertits en patrimoni immobiliari, tot i que per llei el 20% de la recaudació del canon ha de destinar-se a la promoció cultural (no a la especulació i la privatització)".
En aquest sentit, les entitats denunciants recorden que "han estat desestimades, per part de la SGAE, la petició dels socis d'invertir aquests diners en futures pensions, imposant l'execució d'un projecte que constitueix una competència deslleial pels empresaris teatrals, els quals no compten amb els ingressos "privilegiats" que la SGAE obté a través del cànon". Un cànon que, segons diuen les entitats, té una "legalitat dubtosa segons el Tribunal de Luxemburg".
La xarxa veïnal considera que "cada vegada són menys els artistes que s'afilien a entitats de gestió de l'estil de l'SGAE, donat que els impedeixen, amb clàusules molt properes a la il·legalitat, la difusió de les obres en Internet mitjançant llicències 'Creative Commons'".
Finalment, la xarxa veïnal de Ciutat Vella i l'EXGAE, demanen una reflexió als ciutadans, perquè segons ells, "és obvi que el futur cultural de Barcelona no pot ser representat per la SGAE: Si la intenció dels òrgans de govern que han decidit cedir aquest espai expropiat amb diners públics a una entitats com la SGAE, era la d'aportar un motor al futur creixement cultural de la ciutat, s'han equivocat... de segle".
Atès aquests fets, les entitats exigeixen:
- La fi del tracte de favor que l'Ajuntament de Barcelona ha dispensat a la SGAE amb la licitació de la Sala Paral·lel.
- La sanció a la SGAE pel retard acumulat en l'operació per incompliment de contracte.
- El compromís de l'Ajuntament que aquest equipament passarà tant aviat com sigui possible a un model de gestió cívica i de futur compartit entre entitats i col·lectius d'artistes de Ciutat Vella.
Les entitats firmants considerem que la SGAE "no és el model que es desenvolupa en l'àmbit cultural, artístic i veïnal de Ciutat Vella". Per aquest motiu, anuncien que no col·laboraran en cap activitat que s'hi realitzi i continuaran la seva activitat de denúncia, fins que la Sala Paral·lel sigui recuperada com a equipament cultural de proximitat.
Signants del manifest:
- Associació de Veïns la Taula del Raval,
http://www.facebook.com/EXGAE
http://twitter.com/EXGAE
Més informació:
http://exgae.net/arteria
Què és 'ARTeria Paral·lel'?
La sala polivalent Arteria Paral·lel, gestionada per la Sgae, obrirà aquesta nit per primera vegada --tot i que s'inaugurarà oficialment al setembre-- per ser una "incubadora de talent", perquè això és també una "fàbrica de públic" que deriva en una millor ciutadania, ha considerat avui en roda de premsa el president del Consell de Direcció de la Sgae, Eduardo Bautista.
La Sgae va guanyar el 2006 un concurs públic convocat per l'Ajuntament de Barcelona per a la concessió per a ús privatiu durant deu anys d'aquest edifici en el qual anteriorment es va ubicar el Teatre Espanyol, Studio 54 i Scènic, entre d'altres locals d'oci.
El teatre és de titularitat municipal, adquirit per l'ajuntament abans que es convertís en una casa de barrets, ha comentat el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. Amb una inversió de més d'11 milions, l'Arteria Paral·lel intentarà establir "un nou model de gestió", ha dit el director de la Sgae a la Zona Mediterrània, Ramon Muntaner.
La sala està a la xarxa internacional de centres artístics i culturals Arteria, de la mateixa Fundació Autor, iniciativa que preveu la creació d'un conjunt d'espais polivalents a Espanya i Amèrica, com a sistema de plataformes de difusió i producció de les arts. En total té 3.418 metres quadrats de superfície, tres plantes i capacitat per albergar des de sopars-espectacle i desfilades fins a muntatges de circ i dansa.
La capacitat flexible va de 350 a 1.500 persones, entre assegudes i dretes, i disposa d'un sistema de butaques abatibles sobre guies. La sala pot tenir diverses configuracions segons la funcionalitat que se li vulgui donar. L'aforament de la sala principal és de 937 butaques; en disposició de teatre a la italiana, la sala disposa de 484 localitats a la platea, 218 en el primer pis i 235 en el segon.
En el primer pis i amb accés independent hi ha un restaurant i un club amb escenari per a presentacions artístiques de petit format, amb capacitat variable de 60 a 130 persones. També hi ha estudis de so i vídeo./EP
