Nicola Costantino a la Galeria Sicart #exposicions

Inauguració, divendres 1 d'octubre a les 20.00 h
Del 1 d'octubre al 19 de novembre de 2010
De dilluns a divendres, de 16.00 a 20.00 h

Nicola i el seu doble.

El doble té el seu origen mitològic en les aigües estancades: on ens veiem reflectits ens reconeixem. El mirall permet
l'autoconeixement.El Doppelgänger mostra un ampli passat literari i cinematogràfic. Des del romanticisme, amb
Medardo de Hoffmann, Dr Jekyll de Stevenson i Dorian Gray de Wilde, fins als nostres dies amb Doble de cos de De
Palma i La doble vida de Verónica de Kieslowski. És en el doble on es basa el concepte d'identificació de
l'psicoanàlisi, definit per Freud: el doble és el ominós, és a dir, el familiar desconegut, el tan conegut que és estrany i
produeix horror. Per Jung, el doble és l'Ombra. Segons el dramaturg suec Strindberg, si un veu el seu doble vol dir
que morirà. La Nicola artefacte existeix per obra de la meva creació, la seva alteritat reforça la meva identitat. Dos
cossos, una sola ànima. El millor encontre és amb un mateix, la meva doble és un antídot contra la soledat.

Quan dos elements arriben a aquest nivell de similitud, la relació es torna emotiva, l'afinitat i familiaritat alliberen
una energia positiva i empàtica que s'incrementarà fins a un punt en que la resposta emocional es converteix en un
fort rebuig i negativitat. La Nicola artefacte és un estrany cadàver vivent. El meu Doppelgänger, idèntica a mi però
sense estar embarassada, interactua amb mi embarassada. Ella apareix escindida de l'originaria, i en un moment es
torna amenaçant i perversa.

En l'obra de Borges, el doble és un gran tema. Sobre això va escriure: "A l'altre Borges és a qui li passen les coses
[...] Seria exagerat afirmar que la nostra relació és hostil; jo visc, jo em deixo viure, perquè Borges pugui tramar la
seva literatura i aquesta literatura em justifica ". Anys després canviaria l'opinió sobre el seu doble: "Minuciosament
l'odio. Adverteixo amb fruïció que gairebé no hi veu ". Un es odia i s'estima al mateix temps, sense ser més que
víctima de si mateix.
Nicola Costantino

Nicola y su doble. Taller.

La Nicola Costantino neix a Rosario (Argentina) el 1964, allà estudia i fa els seus primers passos professionals, fins
que es trasllada a Buenos Aires el 1994 per a participar al Taller de Barracas de la Fundación Antorchas, coordinat
per el Pablo Suárez i el Luis Fernando Benedit.

Pocs anys més tard la seva presència en el circuit internacional es consolidarà amb llur participació en diferents fires
i biennals. El 1998 representa l'Argentina a la Biennal de Sao Paulo i a la primera Biennal de Liverpool. Una de les
seves obres va entrar a formar part de la col·lecció del MOMA. Posteriorment mostraria el seu treball al MNBA de
Buenos Aires i a la sala de projectes de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

L'any 2004 és un any d'inflexió a la seva carrera: d'una banda culmina la sèrie Animal, Motion Planet, que suposa el
final de les seves investigacions amb pells i animals, alhora realitza "el llençament" de Savon de corps al MALBA,
primera ocasió en què es converteix en protagonista del seu propi treball.

El 2006 es troba amb el Gabriel Valansi, el que significa la seva entrada en el món de la fotografia amb dues línies de
treball: les referències a obres significatives de l'historia de l'art i aquelles en les que creua elements del seu
imaginari o identitat com a artista. La constant és el protagonisme iconogràfic de la pròpia autora.

En Trailer, la seva última producció -en la qual la seva maternitat adquireix protagonisme-, reprèn la experiència
escultòrica per duplicar i crear al seu doble.

GALERIA SICART
Carrer de la Font, 44
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Barcelona)
tel. +34 93 818 03 65 cel.+34 629 23 75 60
fax +34 977 678 067
galeriasicart@galeriasicart.com
galeriasicart.com







--
http://artneutre.net

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada