Es possible la independència cultural sense un estat propi?

L'ambigüitat deliberada de Convergència i Unió sobre la qüestió de la independència va jugar una mala passada ahir al seu líder Artur Mas. En una minidocsession davant de personalitats del món de la cultura com Muriel Casals, Jaume Sobrequés, Eliseu Climent o Jordi Porta; Mas va afirmar que la independència política serà molt difícil d'aconseguir però la que sí que veu factible és la cultural. Concretament el líder convergent es va referir a la capacitat de la indústria cultural per moure's pel món amb entitat pròpia i afirmà "aquí som lliures, sense dependre d'estructures estatals ni de cotilles polítiques". A més a més, afegí que malgrat que ja disposem dels instruments ens falta "estratègia i projecte". 

La frase va sorprendre més d'un dels assistents: és possible la independència cultural sense un Estat propi? No cal pensar-hi gaire per adonar-nos que la independència política i cultural van de la mà: l'estructura mediàtica, la falta de projecció internacional, el reconeixement internacional o el blindatge de la llengua catalana és una lluita constant que es lliura més al terreny polític que no pas al cultural.

La formulació del dret de decidir ha estat un dels avenços més significatius de l'independentisme els darrers anys. Aquest avenç s'ha traduït en l'organització de mobilitzacions de caire tradicional, manifestacions multitudinàries; però també en mobilitzacions innovadores com ara les consultes populars celebrades a més de cinc-centes viles i ciutats d'arreu del territori. Ha permès, també, fer-ne un ús polític associat a la defensa d'interessos concrets del país, com ara la mobilització pel dret de decidir sobre les infraestructures o la conscienciació de la necessitat de gestionar els nostres propis recursos i decidir en què s'inverteixen. 

Ara bé, aquest avenç sovint també s'ha convertit en un entrebanc, l'aplicació a les polítiques sectorials (cultura, educació, infraestructures, economia...) del dret de decidir pot resultar poc més que una actualització del "peix al cove" pujolià. És ben cert que Catalunya és coneguda al món gràcies a la feina feta per institucions valuoses pel país com l'Institut Ramon Llull, l'Institut Català d'Indústries Culturals o la tasca del Govern a través de les diverses delegacions i el Patronat Catalunya-Món. Però cal tenir present que   sense independència (política), no hi ha independència cultural. / Font

Autor: Marc Sanjaume

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada