El museu de les 22.000 xapes
espai, per conèixer-les i per gaudir-les. Aquesta oferta excepcional
ha estat possible gràcies a un català, un col·leccionista entusiasta.
Josep Albó Juncà, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 2 de març del
1937, va començar a dedicar-se al que seria la seva gran passió, el
món de les plaques de cava, a finals de 1998. Des d'aleshores, no ha
parat fins a aconseguir la que, a hores d'ara, probablement és la
millor col·lecció privada de plaques de l'Estat i franceses. Amb la
seva muller, va decidir crear a Sant Feliu de Guíxols un
museu-fundació per donar a conèixer i compartir el seu treball de
recerca i, alhora, per ampliar l'abast dels seus objectius.
El col·leccionisme de plaques de cava i champagne francès és una
afició més aviat jove. Va començar fa només dues dècades (durant els
anys vuitanta) i, tanmateix, a hores d'ara ja compta amb desenes de
milers de seguidors entusiastes, amb nombroses trobades setmanals,
festives i d'intercanvi, i també amb diversos catàlegs i publicacions
especialitzades que han aparegut en aquests darrers anys.
El museu mostra només una part de la col·lecció privada que Josep Albó
i Juncà va començar a reunir des del 1998. La seva col·lecció supera
les 60.000 peces, però per raons d'espai mostra només les de més
qualitat, 22.000. La distribució de les plaques segueix l'ordre
alfabètic habitual en els catàlegs oficials. A l'esquerra de la serp
ondulant de l'exposició hi ha els panells amb les plaques de
"champagne" francés i a la dreta els de les plaques de cava.
L'exposició conté xapes d'altres països que produeixen escumosos. A
més de Catalunya, Espanya i França, també d'Itàlia (spumante) i
d'Alemanya (sekt). I fins i tot, d'altres països que també tenen una
tradició vinícola consolidada, com ara els Estats Units (sobretot
l'Estat de Califòrnia), Sud-àfrica, Austràlia, Xile i l'Argentina. Com
que el mètode tradicional de fermentació es pot aplicar a raïms
procedents de zones de clima temperat, no exclusivament els de tipus
mediterrani o centreeuropeu, trobem vins escumosos en països tan
estranys i curiosos per a la tradició vitivinícola com la Xina, el
Canadà, Zimbabwe o Veneçuela.
Aquesta part del museu, amb plaques que no són de cava i "champagne"
francès per la manca d'espai, només té, ara per ara, un valor
testimonial. El propietari del museu també disposa d'una col·lecció de
les plaques anomenades pirules (xapes produïdes per comerciants amb
finalitats publicitàries o per a persones i entitats que, arran de la
celebració d'aniversaris o esdeveniments diversos, editen plaques
commemoratives), i una col·lecció de plaques de trobades d'intercanvi,
ed/Font
