Troben noves dades de l'època premedieval de Mataró

Les restes en la necròpolis paleocristiana del segle VI situada al voltant a la basílica de Santa María de Mataró (Maresme) estan aportant noves dades que permeten reconstruir l'època premedieval, poc coneguda a la comarca i a Catalunya. Els orígens de la ciutat de Mataró daten del segle I aC, va ser fundada pels romans com Iluro i, més tard, anomenada Alarona.

Les troballes arqueològiques van permetre reconstruir bastant bé la seva història durant els primers segles de la seva existència, però amb l'inici de l'Edat Antiga i de l'etapa visigòtica, la història de la ciutat s'havia vist afectada, tradicionalment, per una falta de registre arqueològic que havia dificultat el seu seguiment fins a l'Edat Mitjana. Les arrels de la ciutat de Mataró es troben en l''oppidum civium romanorun' d'Iluro, després Alarona, fundat a la primera meitat del segle I aC, amb l'assentament d'itàlics, legionaris desmobilitzats i indígenes addictes al nou ordre.

Segons explica Joan Bonamusa, del departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'evolució d'aquesta ocupació fins a l'etapa visigoda és bastant coneguda a través dels testimonis generats per la investigació arqueològica. El període menys conegut, continua Bonamusa, és el que correspon a l'Antiguitat Tardana en general per la poca informació disponible, particularment de l'època andalusí. Aquest període entre la tetrarquia i els carolingis ve determinat per uns períodes de canvis profunds que van desembocar en l'organització de l'actual territori, i es tracta d'un període que fins a 1958 es va trobar marginat de la història d'aquestes terres.

Gràcies a la troballa de la necròpolis paleocristiana del segle VI situada a l'entorn de l'actual basílica de Santa Maria de Mataró, ha quedat patent que en aquest territori, en general, hi va haver vida activa més enllà del turbulent segle III, cosa ratificada amb l'excavació posterior del Card Maximus i de diverses fosses urbanes i rurals, a part d'altres excavacions fetes a la comarca del Maresme. On aquest procés es veu amb més nitidesa és al número 49 del carrer del Carreró de Mataró, on ha aparegut un jaciment amb fosses tardanes sobre sitges precedents. En l'àmbit rural, a l'àrea de la 'civitas', estan comptabilitzats 61 establiments tardans, en els quals es constata "un procés de concentració de la propietat en 'fundi'".

La troballa per tot el territori, afegeix Bonamusa, de ceràmica i llumeneres nord-africanes, àmfores ebusitanes, sud-hispàniques, orientals però sobretot africanes, posa de manifest l'existència d'un comerç amb diferents llocs de l'Imperi. El cristianisme, a partir del segle V es fa present amb troballes diverses com 'crismones' i creus sobre ceràmica, un fragment de got de vidre amb el nom imprès de l'apòstol Petrvs amb la seva imatge estereotipada, possibles oratoris i vestigis del temple de Santa Maria d'Alarona amb la seva necròpolis.

Les troballes del període visigòtic corresponen a la cultura material de tradició romana, llevat d'algun element descontextualitzat, com alguna sivella, que es poden adjudicar a la cultura visigoda, apunta l'investigador de la Universitat Autònoma. Sobre l'etapa d'Al-Andalus (713/714-801) no hi ha cap testimoni material, només escrits indirectes de caràcter general, principalment, d'historiadors, cronistes o geògrafs musulmans i algun cristià.

Els carolingis van ocupar Girona el 785 i Alarona i Barcelona el 801, i entre aquestes dues dates és quan es va partir l'antic territori de la 'civitas' d'Iluro en dos 'pagi': el Gerundensis i el Barchinonensi. No obstant això, la 'civitas' ja s'havia fraccionat anteriorment a través dels 'fundi', a partir dels quals van sortir diversos centres o 'vici', els quals van ser l'embrió de les futures 'parroquie' i 'termini', que serien l'origen de molts pobles actuals de la comarca del Maresme. /Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada