Roser Capdevila cedeix el fons gràfic de 'Les tres bessones' a la Biblioteca de Catalunya

Roser Capdevila sí creu que Catalunya és important

La il·lustradora de 'Les tres bessones' ha cedit tot el seu fons gràfic a la Biblioteca de Catalunya

Fa més de 25 que Roser Capdevila va dibuixar, inspirada per les seves filles, 'Les tres bessones', uns personatges que ja han passat per tots els formats: els contes, la televisió, el cinema i el cd-Rom. La il·lustradora ha acumulat fins a 3.000 dibuixos, però el seu fons també inclou contes, litografies o gravats. Ara, per evitar altres desenllaços, Capdevila ha decidit cedir tot el material a la Biblioteca de Catalunya i obrir així, l'accés al seu fons a qualsevol ciutadà del país. Per la il·lustradora, era important que el seu llegat 'es quedés aquí'. En una entrevista a l'ACN, Roser Capdevila, ha explicat perquè ha pres aquesta decisió i com viu, als 72 anys, l'èxit de les seves creacions.

-Fa pocs dies va anunciar que cedia el seu fons gràfic a la Biblioteca de Catalunya, per què ho ha decidit així?

La idea feia temps que la tenia pensada. Va ser consensuat amb la família, el marit i les filles. Jo els vaig dir que tenia el desig de fer-ho en vida, de veure com tots els meus dibuixos anaven agrupats tots en un mateix lloc. En tinc molts, de moment uns 3.000 i em falta recuperar-ne molts, d'editorials que me n'han de tornar. I també en tinc en ordinador, en suport digital, i per tant, seran discos plens de llibres que jo he fet. Ho vaig comentar amb el conseller Tresserras, que hi va estar d'acord, i vam decidir que el millor lloc on podia ser la col·lecció era la Biblioteca de Catalunya. Llavors ho vam començar a bellugar, amb la directora de la biblioteca, Dolors Lamarca. A més, la família m'ha ajudat, el meu marit ha fet els llistats. Ho hem ordenat, perquè clar, ho teníem en altells, en calaixos, armaris... Ho hem anat traient, col·leccionant i ordenant. I encara falten alguns originals, alguns els he regalat, altres no me'ls han tornat.

-I quin és el material que ha cedit?

Dibuixos n'hi ha uns 3.000 i contes són molts, però pensa que a part de contes hi ha cartells, dibuixos de temes sols, gravats, litografies que també he fet jo. Una mica tot el que ha estat la meva obra i ho tenia en aquest moment. Ara ve un treball de recerca, perquè aconseguir els llibres que corresponguin a cada grup d'originals portarà feina, ja que n'hi ha molts que no n'hi ha, altres són a l'estranger, perquè he treballat molt a fora. És la feina que haurà de fer ara a la biblioteca, d'anar a buscar els llibres allà on sigui, encara que sigui en llibreter de vell.

-La idea li va venir pels episodis que s'han viscut darrerament amb el llegat d'altres artistes?

Ha passat tota aquesta moguda, d'enviar els llegats fora de Catalunya. I potser em va fer recapacitar. No és que cregui que m'hagi de passar amb tot el meu, perquè les meves filles no ho farien. Però penso que cadascú és lliure de fer el que vulgui, no? I si aquests senyors han volgut fer això, ho han fet així. Si la Carme Balcells ha donat el fons literari a Madrid, doncs és perquè ella ha volgut, i és respectable, que cadascú faci el que vulgui. Jo no em vull convertir ara en una bandera, de mira què bona que és! No, no és això, jo l'únic que vull és que els dibuixos quedin aquí. I a més, sé que a la Biblioteca de Catalunya, qualsevol que ho vulgui consultar, fer un treball sobre la meva obra, una exposició, una reedició, tindrà accés a l'arxiu avisat el dia abans, ho tindrà a la seva disposició.

-La prioritat doncs, era que es quedessin a Catalunya?

Sí, i per això vaig anar a la Biblioteca de Catalunya.

-Quan va crear fa més de 25 anys 'Les tres bessones' era conscient que podia tenir aquest èxit?

No, no, no. Vaig començar amb els llibres amb l'editorial Planeta, i no em pensava que tindria aquesta repercussió. Els llibres ja van tenir entrada a molts països, i estaven traduïts a molts idiomes. Però la televisió té una força tan gran, que el fet de fer la sèrie de dibuixos animats, s'ho menja tot. I sembla que no més he fet dibuixos animats. I no, jo he fet moltes més coses. Per exemple, a França he fet tres sèries. Però la més important ha estat 'Les tres bessones', 104 episodis de mitja hora. I és molt, són molts dibuixos, a 12 dibuixos per segon, és gairebé incalculable, no em veig capacitada per fer aquesta multiplicació.

-Agraden fa 30 anys, i ara agraden. Quin és el secret perquè nens de diferents generacions els gaudeixin?

Jo crec que els nens són sempre iguals. Els nens petits són a tot arreu com una esponja, que ho capten tot, i que elf et de donar-los un producte dirigit a ells, tan si són contes clàssics com nous. Per això s'ha de cuidar el que se'ls dóna, perquè allò els queda. Jo crec que les bessones es fan simpàtics amb els nens, que amb moltes coses s'hi senten identificats, o amb l'Anna, o l'Helena o la Teresa. L'Helena que sempre té gana, l'Anna que és la romàntica, i la Teresa que és l'aventurera... He parlat amb molts nens i sempre tenen un referent. Han agradat arreu del món, a la Xina, i fins i tot al Japó, que són races diferenciades, i on el manga sembla que s'ho ha menjat tot.

-Personalment com han viscut aquest èxit a casa seva?

Bé, perquè ara elles ja són grans, tenen 41 anys. Tenen set nens, entre les tres, tot xicots, i ara són els meus seguidors. Els petits sobretot, els grans ja passen. El de 15 anys, per exemple, ja passa totalment.

-'Les tres bessones' han estat en conte, televisió, cinema i revista. Falta algun format?

No hem fet videocònsoles perquè jo m'hi nego. Ha estat un tema molt discutit a Cromosoma però potser m'equivoco, no ho sé.

-No li agradaria?

No m'agrada veure els nens tot el dia enganxat tot el dia a les maquinetes i no vull que les bessones col·laborin en això. El CD-Rom m'agradava més perquè era més actiu, més de participar, però ara ja no se'n fan, perquè hi ha videojocs per ordinador. Els meus néts per exemple, vénen i demanen per jugar als minijocs.com. I jo poso un rellotge avisador perquè quan sona el timbre al cap de mitja hora, han de plegar.

-Com veu des de la seva perspectiva els programes que es fan per nens actualment?

Molta cosa no puc dir, perquè com que ja no tinc nens a casa no estic massa al corrent. Sé que a França es fan coses que es fan molt bé. Hi dediquen molts diners a la televisió infantil. A vegades miro per Internet, companys meus il·lustradors i hi ha coses maquíssimes.

-Les històries de 'Les tres bessones', en conte, però no paren?

En suport paper en segueixen fent des de la productora. No sé exactament què s'està tramant, però no s'ha parat. En animació però, ja està acabat. La sèrie ja està acabada. El que vam fer va ser una minisèrie que es deia 'The baby triplets', que eren nadons, i era molt bonic. Eren episodis de deu minuts, fets amb ordinador, molt divertida, i són les bessones nadons, que aprenen a parlar en anglès. I ara s'està fent la pel·lícula.

-Així encara està activa?

Segons com t'ho miris. Ja no dibuixo professionalment però per exemple, faré de supervisora en el llargmetratge que s'està fent, m'hi he compromès durant dos anys.

-La història del film doncs, no serà seva?

No, hi ha guionistes i no sé massa bé què de què anirà la història, però sé que anirà de com funciona el món, d'una màquina al centre de la Terra. M'agrada que les bessones surtin al cinema, perquè sóc una gran amant del cinema.

-Tot i que no sigui en l'àmbit professional, continua dibuixant?

Jo ara dibuixo per mi, pels meus diaris, per amics, sempre que siguin dibuixos senzills. Faig cosetes, però no és com abans.

Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada