Miró situa a l'aparador internacional les cultures catalana i balear
La gran retrospectiva del pintor barceloní Joan Miró que s'exhibirà a la Tate Modern de Londres a partir de dijous presenta al públic internacional una de les figures clau de l'art a Catalunya i les Illes Balears durant el segle XX. "Bona part de la cultura catalana i balear contemporània viu de reflexions, arrels i herències de Miró", ha dit avui a Efe Vicenç Villatoro, president de la fundació Ramon Llull, una de les entitats que participa en l'organització de la mostra.
"El més important és relacionar un autor que és present a l'imaginari de tot el món amb una matriu cultural que es manté viva. La cultura catalana continua donant, potser no altres Miró, però sí expressions en literatura, pintura i arts escèniques", ha afirmat Villatoro durant la seva visita a l'exposició, en vigílies de la seva inauguració oficial al públic. El conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues, ha destacat a Miró com "el gran pintor" de Mallorca, ja que va elegir viure a l'illa, amb la qual l'unien forts llaços familiars els últims 30 anys de la seva vida, bona part de l'època de l'"exili interior" en el qual l'artista es va tancar en la seva pròpia obra.
El recorregut proposat per la Tate a través de més de 150 treballs del pintor ofereix una àmplia visió de la seva trajectòria vital, des dels seus primers quadres, en els quals es reflecteix l'afinitat de Miró amb la terra on estava la seva casa familiar, a Mont-Roig (Baix Camp), fins als grans tríptics abstractes del final de la seva vida.
Un dels experts de la galeria Marko Daniel ha indicat que la identitat catalana de l'artista és un "procés complex" que va ser variant al llarg dels anys, i ha recordat una afirmació del pintor qui assegurava que preferia morir-se de fam a París que ofegar-se en l'atmosfera de la Barcelona de llavors. L'exhibició, que es podrà visitar fins a l'11 de setembre, descobreix a un Miró compromès amb el seu temps i evidència la relació entre el seu pensament polític i la seva evolució artística.
Després de la Guerra Civil espanyola, amb l'inici de la dictadura franquista, l'estil de Miró pateix un canvi profund, els seus colors es fan més durs i els traços són més enèrgics i violents. A mesura que el règim de Franco s'enquista a Espanya, el pintor comença a enfrontar-se a la realitat i a construir una paral·lela a través de la seva obra.
"La seva vida pictòrica està lligada a la política. Aquí es veu molt bé el recorregut pels moments previs a la caiguda de la monarquia a Espanya, l'època de la República, la Guerra Civil, i després l'exili interior que va significar la seva estada a Espanya malgrat estar Franco al Govern", ha relatat el conseller balear.
"Aquesta és la gran exposició de Miró, i serà difícil que es repeteixi en els pròxims 50 anys", afirma Moragues, qui explica a més que més de la meitat de les obres reunides a la Tate Modern provenen de col·leccionistes privats. Villatoro ha anunciat de la seva banda un cicle paral·lel a l'exhibició d'activitats culturals a Londres relacionades amb la cultura catalana que inclouran dansa, teatre, música i arts visuals. /Font
"El més important és relacionar un autor que és present a l'imaginari de tot el món amb una matriu cultural que es manté viva. La cultura catalana continua donant, potser no altres Miró, però sí expressions en literatura, pintura i arts escèniques", ha afirmat Villatoro durant la seva visita a l'exposició, en vigílies de la seva inauguració oficial al públic. El conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues, ha destacat a Miró com "el gran pintor" de Mallorca, ja que va elegir viure a l'illa, amb la qual l'unien forts llaços familiars els últims 30 anys de la seva vida, bona part de l'època de l'"exili interior" en el qual l'artista es va tancar en la seva pròpia obra.
El recorregut proposat per la Tate a través de més de 150 treballs del pintor ofereix una àmplia visió de la seva trajectòria vital, des dels seus primers quadres, en els quals es reflecteix l'afinitat de Miró amb la terra on estava la seva casa familiar, a Mont-Roig (Baix Camp), fins als grans tríptics abstractes del final de la seva vida.
Un dels experts de la galeria Marko Daniel ha indicat que la identitat catalana de l'artista és un "procés complex" que va ser variant al llarg dels anys, i ha recordat una afirmació del pintor qui assegurava que preferia morir-se de fam a París que ofegar-se en l'atmosfera de la Barcelona de llavors. L'exhibició, que es podrà visitar fins a l'11 de setembre, descobreix a un Miró compromès amb el seu temps i evidència la relació entre el seu pensament polític i la seva evolució artística.
Després de la Guerra Civil espanyola, amb l'inici de la dictadura franquista, l'estil de Miró pateix un canvi profund, els seus colors es fan més durs i els traços són més enèrgics i violents. A mesura que el règim de Franco s'enquista a Espanya, el pintor comença a enfrontar-se a la realitat i a construir una paral·lela a través de la seva obra.
"La seva vida pictòrica està lligada a la política. Aquí es veu molt bé el recorregut pels moments previs a la caiguda de la monarquia a Espanya, l'època de la República, la Guerra Civil, i després l'exili interior que va significar la seva estada a Espanya malgrat estar Franco al Govern", ha relatat el conseller balear.
"Aquesta és la gran exposició de Miró, i serà difícil que es repeteixi en els pròxims 50 anys", afirma Moragues, qui explica a més que més de la meitat de les obres reunides a la Tate Modern provenen de col·leccionistes privats. Villatoro ha anunciat de la seva banda un cicle paral·lel a l'exhibició d'activitats culturals a Londres relacionades amb la cultura catalana que inclouran dansa, teatre, música i arts visuals. /Font
