'Torres-García a les seves cruïlles' al MNAC de Barcelona #exposicions

Torres-García a les seves cruïlles
Del 18 de maig a l'11 de setembre de 2011.
Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)
Comissari: Tomàs Llorens, historiador de l'art

Exposició de l'obra de Torres-García a les seves cruïlles que des d'avui 18 de maig i fins a l'11 de setembre es podrà visitar al MNAC. Aquesta mostra reuneix més de vuitanta obres, principalment dibuixos, molts d'ells inèdits, de la col·lecció Alejandra, Aurelio i Claudio Torres, així com pintures i construccions en fusta. La mostra explora el procés creatiu de l'artista uruguaio-català, des dels seus orígens modernistes i el seu pas pel noucentisme, fins a la seva consagració com un dels pioners de les avantguardes.

L'exposició recorre, en els seus trets essencials, la trajectòria de Joaquim Torres-García, una trajectòria que abasta la primera meitat del segle Torres-García (Montevideo, 1874-1949), format en la Barcelona modernista, va ser una figura clau del moviment noucentista. Des de Catalunya va emprendre un camí que el portaria a convertir-se en un dels pioners de l'abstracció geomètrica, juntament amb artistes com ara Mondrian, Van Doesburg i Hélion.

El propòsit d'aquesta mostra -que s'articula com una successió de cruïlles marcades per opcions que sovint la historiografia considera oposades- és aproximar al visitant a la intimitat del procés creatiu de l'artista; i analitzar com, enfrontat a aquestes "cruïlles", Torres-García resol endinsar-se pels nous camins sense abandonar mai del tot aquells pels quals ja havia transitat.

Aquesta voluntat de sumar dualitats o pols oposats es converteix en un tret essencial de tota la seva obra, una obra on se superposen i integren raó i natura, abstracció i primitivisme, l'etern i el temporal, el classicisme i la modernitat. Seguint els passos de l'artista al llarg d'un camí creatiu que recorre la primera meitat del segle XX, l'exposició explora el contrast i la síntesi, o Torres García a les seves cruïlles analitza, en la primera part de la mostra, el que podria considerar-se el període de formació de l'artista. Les cruïlles o pols d'aquest període es corresponen amb certs moments concrets de la seva vida, com són els anys passats a Barcelona i Nova York.

L'exposició mostra com Torres-García evoluciona cap al classicisme sense abandonar la seva aposta inicial pel modernisme. També explica com integra la seva visió de la vida urbana i explora la dualitat entre la contemporaneïtat i el classicisme. En la segona, dedicada als seus anys de plenitud, s'analitzen els mites i les idees fonamentals de la seva poètica: la Natura, la Raó i el mite de l'Atlàntida.

Torres-García, un mestre modern Nascut a Montevideo, de pare català, Joaquim Torres-García va arribar a Catalunya en 1891, amb 16 anys. Es va formar com a pintor a la Barcelona modernista i les seves primeres obres exposades, com ara Dona ballant, de
1900, s'identifiquen clarament amb aquest estil i amb la seva poètica. Quan el 1912 Prat de la Riba li encarrega la decoració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, un treball que el mantindrà ocupat durant més de cinc anys, Torres-García es converteix en una figura fundacional del noucentisme, un moviment que aspirava a transformar, modernitzant-la, la Catalunya dels primers decennis del segle com a reacció contra el modernisme.

Al tornar a la pintura de cavallet, el 1916, la seva obra incorpora les noves tendències avantguardistes que en aquell moment agitaven l'ambient artístic de Barcelona. Des de què el 1920, amb 50 anys, abandona Catalunya, la seva vida va estar marcada per continus desplaçaments entre Amèrica i Europa. Del 1920 al 1922, Joaquim Torres-García s'instal·la a Nova York. D'aquella època és l'àlbum de dibuixos titulat New York City, on l'artista atrapa el ritme febril de la gran ciutat. A Nova York, Torres-García esperava trobar els mitjans per crear una companyia dedicada a la fabricació de les innovadores joguines que dissenyava, un projecte que estava en consonància amb un altre que també era fruit de la seva viva vocació pedagògica: la creació del col·legi Mont d'Or, a Terrassa.

Després del seu pas per Nova York i d'un període de dos anys a Florència, Torres-García arriba a París cap a finals de 1926. Durant els 6 anys que passarà a la capital francesa, anys crucials en la seva trajectòria artística, es converteix en un dels animadors principals de l'abstracció d'entreguerres, que s'aglutina entorn de dos fronts associatius: Abstracción-Création i Cercle et Carré. En aquest context Torres-García es relaciona amb artistes com Van Doesburg, Hélion o Seuphor, els quals defensaven una abstracció geomètrica que divergeix de l'abstracció d'arrel expressiva que havia estat en voga en els anys precedents a la primera guerra mundial.

Aquests artistes proposen un nou concepte, el de "expressió plàstica", els senyals d'identitat del qual són la serialització i la mecanització, i que qüestiona l'estatus tradicional de la pintura i l'escultura. Amb aquests artistes Torres-García comparteix una actitud racionalista. Però si la tradició filosòfica clàssica, que alimenta el seu pensament, oposa el racional al natural, ell fon els dos pols, integrant a la
natura en el si de la raó. Fruit de la seva constant reflexió entorn de l'art, l'obra de Torres-García no va deixar mai d'evolucionar, explorant els camins de l'abstracció fins a integrar-ho tot en un llenguatge propi que ell va anomenar "art constructiu".

Finalment, després de viure per un temps a Madrid (1932-1934), Joaquin Torres-García torna a Montevideo, la seva ciutat natal, des d'on va contribuir a irradiar les idees de la modernitat a tot el continent sud-americà.

1 comentaris:

4:33 p. m. Anònim ha dit...

molt bona l'exposició..pero no dieu res sobre el doble recorregut de l'exposicó, l'anada i tornada als orígens constants. però molt bo igualment:)

Publica un comentari a l'entrada