Noves restes de l’edat de bronze al jaciment de la Margineda

La campanya arqueològica duta a terme aquests dies al jaciment de la Roureda de la Margineda ha permès recuperar 300 fragments de ceràmica, que se sumen a les 400 restes trobades en l'excavació feta al 2009 i permeten així contribuir a l'estudi dels grups humans de l'etapa del bronze inicial en el marc dels Pirineus. Una societat de la qual avui dia encara se'n desconeixen moltes dades. I és que la majoria de peces trobades en aquesta darrera campanya tenen molts elements característics de l'edat del bronze inicial, etapa situada entre el 2.200 i el 1.600 a. C. Segons ha fet saber Molines Patrimonis, propietaris del jaciment, amb les restes trobades ara, els arqueòlegs responsables de l'excavació, especialistes en prehistòria, suposen que "corresponen a un hàbitat construït aprofitant un espai entremig de grans blocs de granit dipositats allà, mil·lennis enrere, segurament per les glaceres." Les primeres suposicions dels experts apunten doncs que es tractaria d'un petit espai arranjat amb altres blocs de pedres i una coberta vegetal on grups reduïts s'hi estarien en estàncies curtes, però reiterades, al llarg de molts decennis o fins i tot, tal com assenyalen des de Molines Patrimonis "durant alguns segles al llarg del segon mil·lenni a. C."

D'altra banda, a més d'aquests 300 fragments de ceràmica, els treballs d'aquests darrers dies a la zona han permès recollir mostres de sediment, que seran estudiades per recuperar-ne els carbons, les granes i el pol·len, per tal de poder tirar endavant una reconstrucció paleoambiental de l'entorn en aquella època. Les anàlisis i els estudis de laboratori permetran acotar els temps en què va ser ocupat l'entorn per tal d'aprofundir en les comunitats prehistòriques que van transitar pels Pirineus. Aquesta darrera campanya arqueològica, a càrrec dels arqueòlegs Gerard Remolins i Pablo Martínez, va començar el passat 11 de juliol, gràcies a l'acord a què van arribar Molines Patrimonis -empresa que gestiona el patrimoni de la família Cardelús-Maestre- i Patrimoni Cultural el passat mes de juny. Mentre treballaven a la zona, els arqueòlegs ja van destacar que les darreres troballes a la zona són de gran rellevància, ja que és la primera vegada que es troba una concentració de material tan important d'aquesta època.

Amb tot, aquest no va ser l'únic treball de la zona del jaciment. I és que, aquests dies, l'empresa Artífex ha dut a terme una altra intervenció, dirigida per José Gallego i Aida Alarcos, que consistia en la restauració de sis llars de foc que també van aparèixer al jaciment en campanyes d'excavació anteriors. Gràcies a aquesta intervenció, finançada per Molines Patrimonis, l'empresa Artífex ha pogut recuperar cinc de les sis llars de foc, ubicades en diferents àmbits del jaciment. L'objectiu principal d'aquests treballs és que la climatologia no en malmeti el seu estat. A més, la intervenció ha permès recuperar la resistència de les estructures de granit que conformen les llars substituint els morters que es conservaven per morter de calç tenyit amb terres de la zona.

Des de Molines Patrimonis asseguren que, de moment, no hi ha prevista cap nova campanya d'excavació arqueològica a la zona i que si se'n fa alguna abans que acabi l'estiu serà de caràcter puntual i no tan rellevant com les anteriors. Les converses amb el Comú d'Andorra la Vella i el Govern es reprendran aviat per tal d'estudiar les properes accions que es puguin dur a terme al jaciment i analitzar quines són les més urgents. Les converses també tindran en compte intentar arribar a un acord per tal de poder començar a treballar per fer possible que la zona es pugui visitar. Un fet que ja esperen molts ciutadans del país. /Font