Monistrol de Montserrat va ser una població murallada

De ben segur que el títol 'Monistrol de Montserrat. Història d'una vila i les seves muralles' sobtarà més d'un veí quan li caigui a les mans el llibre que signa l'arxiver municipal, Joan-Xavier Quintana (Manresa, 1978). Però la realitat és que la localitat va ser murallada al segle XIV per ordre del rei Pere III i Monistrol va conviure amb aquest element arquitectònic fins que, després de la Primera Guerra Carlina, a mitjan segle XIX, la pètria construcció va començar una lenta degradació i la seva consegüent desaparició, que ha causat que, avui en dia, el seu rastre sigui pràcticament invisible.

La particular orografia de Monistrol va condicionar l'erecció de les muralles que el monarca català va manar alçar en diversos punts del país en el context de la guerra dels dos Peres, que el va enfrontar al seu homònim castellà dit El Cruel. "Aquesta història és molt poc coneguda pels monistrolencs", explica Quintana, conscient que el seu llibre "tan sols és un primer pas, un text que significa un punt de partida per als necessaris treballs que s'han de poder fer a partir d'ara". La història de la comarca editada per Parcir a final dels anys 80 és l'antecedent del volum editat per l'Ajuntament, del qual s'ha fet una tirada de 200 exemplars, que és previst que properament es puguin adquirir a les llibres de Manresa i Monistrol.

El portal d'entrada del Palau Prioral i la porta del torrent de la Canaleta que connectava amb el camí d'Esparreguera són els dos únics elements visibles per a la ciutadania que, segons Quintana, poden contenir una part de la muralla que es va començar a aixecar l'any 1369. "Segurament, si es pogués excavar en diverses cases que tenen parets més gruixudes del que és habitual es trobarien diverses restes de la muralla, però ara per ara això és pura especulació". Per aquest motiu, una de les motivacions que van portar l'arxiver a emprendre la recerca documental i la redacció del llibre ha estat la voluntat d'incitar a la continuació de l'estudi sobre la muralla per part d'experts en disciplines com l'arqueologia i l'arquitectura.

Després de la construcció en època gòtica, el perímetre fortificat es va eixamplar durant el segle XVI amb l'expansió dels actuals carrers Manresa i del Puig. El tercer gran moment de les muralles va ser la Primera Guerra Carlina (1833-1840), durant la qual se'n va fer "una refeta forta". A partir d'aquí, però, "en trenta anys es va enderrocar una bona part del traçat", explica Quintana. L'evolució urbanística va anar absorbint durant dècades les restes que quedaven de les muralles i tota constatació actual d'aquesta herència passa per un seguit d'intervencions arqueològiques que "donarien més d'una sorpresa, de ben segur".

Segons l'autor, hi havia en el primer perímetre medieval tres portals i diferents portes menors, en aquest darrer cas en un nombre ara per ara desconegut. El que sí que explica Quintana és que hi havia el portal del Pont, "el primer que trobava el pelegrí que anava a Montserrat procedent del camí ral de Terrassa". Un altre portal era situat al lateral de l'antiga plaça Major, actualment la plaça del Bo-Bo, que "estaria encarat a l'antic camí de Manresa i devia permetre l'accés directe a la plaça on celebraven mercat tots els dissabtes". El tercer portal, amb la seva torre de vigilància, cal situar-lo a la baixada dels Espilons, explica l'autor, i afegeix que "la porta no donava a aquest carrer, sinó que estava encarada al mateix Puig enllaçant amb l'antic camí cap a Manresa, que aleshores era capital de vegueria".

Explicar la història de les muralles era la intenció inicial que feia anar de corcoll l'arxiver de la vila montserratina, "però em vaig adonar que no era possible sense posar en solfa la història de Monistrol". Un treball que va dur a terme sempre amb la mirada posada a transcendir el fet local per ubicar la biografia de la població en el context català. Així, les pàgines del llibre remeten constantment les vicissituds de Monistrol a l'esdevenidor general del país, des de la reconquesta cristiana fins als episodis del segle XIX.

La recerca de Quintana ha posat ordre i els monistrolencs tenen ara un llibre de consulta escrit en un to amè i, alhora, rigorós. "No he dit l'última paraula en res, al contrari", afirma Quintana. "M'agradaria que, a partir d'aquí, gent més experta pogués incidir en els diferents temes".

http://www.regio7.cat/cultures/2011/08/12/llibre-redescobreix-monistrol-montserrat-poblacio-murallada/160226.html?utm_source=rss

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada