Catalans als orígens del cinema brasiler (1911-1913)

El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil
coincideix amb el naixement del cinema.
Un empresari català del sector cautxú, Joaquim Llopis, va pensar que,
a la ciutat on treballava, a Belém do Parà, una aglomeració d'uns
200.000 habitants, a l'Amazònia, el cinema hi podia jugar un paper (i
esdevenir un negoci). A Barcelona, on el cinema experimentava un fort
desenvolupament, va contractar, per a anar a treballar al Brasil, un
dels pioners del cinema català, Ramon de Baños, que reunia (com el seu
germà Ricard) la doble faceta de tècnic i director.

A Belém, procedents de Lisboa, Baños i Llopis van posar en marxa una
gran sala d'exhibició, dues productores (Pará Films i Raymond de
Baños), un dels primers noticiaris cinematogràfics d'Amèrica (Pará
Journal), els primers films o filmets publicitaris i, sobretot, una
sèrie de curts documentals de gran qualitat.

Els temes: la construcció del ferrocarril (Mamoré railway), els inicis
de l'aviació (O aviador Gino Sanfelice), la depuració d'aigües
(Reservatorio Paes de Carvalho), la navegació a vapor (Inauguraçao da
linha Belém-Mosquiero), les festes (Batalha de flores, Festas do
Carnaval), les últimes novetats en capells (Moda de chapeus), una
revolta popular (Os sucessos de Maio), una processó (O cyrio), una
commemoració (XXII Aniversario da Republica Brasileria). El tàndem
Llopis-Baños va funcionar molt bé, però el cineasta, massa vulnerable
a les febres equatorials, i amb la dona a Barcelona, va decidir
tornar.
Queda: «O Catalao que filmó en Amazonia».

http://www.itacat.info/2011/09/catalans-als-origens-del-cinema.html

Entrades populars