Darcy Lange a l'Espai d'art contemporani de Castelló
DARCY LANGE: ESTUDI D'UN ARTISTA EN EL SEU TREBALL
Comissariada per Mercedes Vicente
20 de gener - 29 abril 2012
Inauguració: 20 de gener / 20.00 h
Espai d'art contemporani de Castelló
Prim s / n 12.003. Castelló
Telèfon: + 34 964 72 35 40
Fax: + 34 964 26 jul 71
http://www.eacc.es
Aquest projecte expositiu, dedicat a l'obra de Darcy Lange, examina la trajectòria artística d'aquest pioner neozelandès del vídeo. Nascut a Urenui, Taranaki, Aotearoa Nova Zelanda, la pràctica de Lange (1946-2005) va abastar tant l'escultura com el vídeo, la fotografia, el cinema i el flamenc.
A finals dels 60, Darcy Lange va realitzar les seves primeres escultures abstractes i el 1971 abandona la seva carrera com a escultor, inclinant-se per el medi cinematogràfic, utilitzant tant la fotografia com el vídeo conjuntament per explorar i documentar vídeos i pel · lícules sota el tema general de «people at work »(gent a la feina), treballant al Regne Unit, Espanya i Nova Zelanda. El 1972 va començar a realitzar vídeos documentant el treball en fàbriques i mines angleses. El 1975 va realitzar l'obra Cantavieja, on reflecteix el treball del camp en el context rural, durant la seva estada a Espanya. Al cap de poc, va tornar a Nova Zelanda, on va prosseguir documentant l'existència dels treballadors, aquest cop a Taranaki i, a finals de la dècada dels setanta, la lluita dels activistes maoris per conquistar els drets sobre la terra a la zona que va de Bastion Point a Ngātihine, al nord d'Auckland.
Des d'un punt de vista temàtic, «people at work» situa el treball de Lange dins d'un tronc de cinema documental i fotografia de caràcter social i d'una genealogia ideològica compartida, que remet als fotògrafs Dorothea Lange i Lewis Hine de la FSA nord-americana (Farm Security Administration) dels anys trenta del passat segle. Aquelles peces seminals el van convertir en un dels primers artistes a incorporar el pla seqüència per a registrar en temps real les accions de persones afanyant en les seves tasques quotidianes. La seva incansable experimentació amb les possibilitats estructurals de la imatge en moviment i la imatge fixa va desembocar en un ús paral · lel de la fotografia, el film i el vídeo, presos simultàniament.
El poder que el primer vídeo portàtil tenia-davant del cinema o la fotografia-d'oferir feedback en viu i gravat permetia utilitzar com a mitjà al servei de la crítica i l'anàlisi, com un catalitzador de canvi social. Lange va intensificar la relació amb els subjectes dels seus enregistraments mostrant-los el material gravat. En els seus estudis de treball en escoles de Birmingham i Oxfordshire, Lange va gravar a professors en les aules i després les reaccions d'aquests i dels alumnes davant les cintes. En aquells estadis inicials del vídeo es mancava de mitjans electrònics d'edició, el que impedia convertir la cinta en un producte acabat, una circumstància que va estimular el desenvolupament d'una estètica «processual» del vídeo. Lange mai va concebre aquestes cintes com obres acabades, sinó com a «investigacions» i com «un procés educacional». Les reaccions dels seus subjectes enfront de les cintes es van convertir en part integrant del seu corpus artístic guiant en el seu desenvolupament. En desvetllar el procés, els vídeos de Lange es converteixen, per si mateixos, en estudis sobre la gravació de vídeo com a activitat laboral.
Amb motiu d'aquesta exposició s'editarà una publicació en castellà que ofereix un relat fonamental sobre la vida, el treball i l'activisme de l'artista, així com sobre la seva contribució capital a l'expansió del vídeo com a mitjà. El catàleg conté assaigs de Mercedes Vicente, comissària del projecte, de Benjamin H. D.Buchloh, historiador de l'art, de Guy Brett, crític d'art i comissari, de Lawrence McDonald, escriptor sobre cinema, de John Miller-fotògraf i estret col · laborador de Darcy Lange-i Geraldene Peters-comentarista d'estudis dels media-, de Pere G. Romero, artista i de Dan Graham, artista.
Comissariada per Mercedes Vicente
20 de gener - 29 abril 2012
Inauguració: 20 de gener / 20.00 h
Espai d'art contemporani de Castelló
Prim s / n 12.003. Castelló
Telèfon: + 34 964 72 35 40
Fax: + 34 964 26 jul 71
http://www.eacc.es
Aquest projecte expositiu, dedicat a l'obra de Darcy Lange, examina la trajectòria artística d'aquest pioner neozelandès del vídeo. Nascut a Urenui, Taranaki, Aotearoa Nova Zelanda, la pràctica de Lange (1946-2005) va abastar tant l'escultura com el vídeo, la fotografia, el cinema i el flamenc.
A finals dels 60, Darcy Lange va realitzar les seves primeres escultures abstractes i el 1971 abandona la seva carrera com a escultor, inclinant-se per el medi cinematogràfic, utilitzant tant la fotografia com el vídeo conjuntament per explorar i documentar vídeos i pel · lícules sota el tema general de «people at work »(gent a la feina), treballant al Regne Unit, Espanya i Nova Zelanda. El 1972 va començar a realitzar vídeos documentant el treball en fàbriques i mines angleses. El 1975 va realitzar l'obra Cantavieja, on reflecteix el treball del camp en el context rural, durant la seva estada a Espanya. Al cap de poc, va tornar a Nova Zelanda, on va prosseguir documentant l'existència dels treballadors, aquest cop a Taranaki i, a finals de la dècada dels setanta, la lluita dels activistes maoris per conquistar els drets sobre la terra a la zona que va de Bastion Point a Ngātihine, al nord d'Auckland.
Des d'un punt de vista temàtic, «people at work» situa el treball de Lange dins d'un tronc de cinema documental i fotografia de caràcter social i d'una genealogia ideològica compartida, que remet als fotògrafs Dorothea Lange i Lewis Hine de la FSA nord-americana (Farm Security Administration) dels anys trenta del passat segle. Aquelles peces seminals el van convertir en un dels primers artistes a incorporar el pla seqüència per a registrar en temps real les accions de persones afanyant en les seves tasques quotidianes. La seva incansable experimentació amb les possibilitats estructurals de la imatge en moviment i la imatge fixa va desembocar en un ús paral · lel de la fotografia, el film i el vídeo, presos simultàniament.
El poder que el primer vídeo portàtil tenia-davant del cinema o la fotografia-d'oferir feedback en viu i gravat permetia utilitzar com a mitjà al servei de la crítica i l'anàlisi, com un catalitzador de canvi social. Lange va intensificar la relació amb els subjectes dels seus enregistraments mostrant-los el material gravat. En els seus estudis de treball en escoles de Birmingham i Oxfordshire, Lange va gravar a professors en les aules i després les reaccions d'aquests i dels alumnes davant les cintes. En aquells estadis inicials del vídeo es mancava de mitjans electrònics d'edició, el que impedia convertir la cinta en un producte acabat, una circumstància que va estimular el desenvolupament d'una estètica «processual» del vídeo. Lange mai va concebre aquestes cintes com obres acabades, sinó com a «investigacions» i com «un procés educacional». Les reaccions dels seus subjectes enfront de les cintes es van convertir en part integrant del seu corpus artístic guiant en el seu desenvolupament. En desvetllar el procés, els vídeos de Lange es converteixen, per si mateixos, en estudis sobre la gravació de vídeo com a activitat laboral.
Amb motiu d'aquesta exposició s'editarà una publicació en castellà que ofereix un relat fonamental sobre la vida, el treball i l'activisme de l'artista, així com sobre la seva contribució capital a l'expansió del vídeo com a mitjà. El catàleg conté assaigs de Mercedes Vicente, comissària del projecte, de Benjamin H. D.Buchloh, historiador de l'art, de Guy Brett, crític d'art i comissari, de Lawrence McDonald, escriptor sobre cinema, de John Miller-fotògraf i estret col · laborador de Darcy Lange-i Geraldene Peters-comentarista d'estudis dels media-, de Pere G. Romero, artista i de Dan Graham, artista.
