La revista infantil Tretzevents tanca "per manca de suport econòmic"

Amb aquest breu i contundent enunciat ens assabentem que la revista
més antiga en català desapareix. Seixanta anys de feina per la cultura
i la nostra llengua s'esvaeixen darrere aquesta crisi que retalla a
cegues projectes i iniciatives amb uns criteris més que dubtosos. La
revista, que va néixer l'any 1951 amb el nom de L'infantil, va ser
adquirida per l'Abadia el 1968. En l'actualitat, Tretzevents, nom
adoptat el 1973, publica mensualment còmics i contes, molts d'ells
traduïts d'altres revistes europees. El 1987 va rebre la Creu de Sant
Jordi per la seva difusió de la llengua catalana. La resta de
publicacions de l'Abadia de Montserrat, inclosa la revista Piu-piu,
adreçada a infants entre 0 i 5 anys, continuaran sortint.

Resulta incongruent, o com a mínim sorprenent, que revistes
emblemàtiques com Tretzevents hagin de tancar per manca de subvencions
públiques precisament ara que comptem amb un Pla de Foment de la
Lectura ben definit. Un pla de lectura l'objectiu del qual és, en
paraules dels seus creadors, "millorar l'hàbit i la competència
lectora entre la població", posant un "accent específic en la promoció
de la lectura en llengua catalana". És precisament en el públic
infantil on aquesta voluntat de promocionar la lectura hauria
d'incidir més.

De la mateixa manera, costa d'entendre quins són els criteris que
marquen la concessió de subvencions culturals. A vegades, aquests
criteris poden basar-se en justificacions tan absurdes com la poca
quantitat de text que inclou una publicació, sense haver valorat
prèviament ni l'edat ni les necessitats específiques del públic al
qual s'adrecen els seus continguts.

Al col•lectiu bibliotecari i als mediadors especialistes en literatura
infantil, com a agents directament implicats en l'educació dels
nostres infants, ens sembla imprescindible no callar davant d'aquests
fets. Creiem que cal reivindicar polítiques culturals serioses que,
lluny dels impactes mediàtics i efímers, permetin fer un treball de
fons, que augmenti el nivell cultural de la societat. Darrerament
només sentim a parlar d'emprenedoria; quina acció hi ha més important
que treballar colze a colze per donar un fort i necessari impuls
cultural i educatiu, un impuls de país, perquè la nostra societat
evolucioni, es cohesioni, es defensi, emprengui?

La mort de Tretzevents és un símptoma més de la fragilitat a la qual
s'exposa la cultura -i especialment la nostra- en contextos com els
que estem vivint. El pitjor de tot plegat és que, tal com tots els
indicadors apunten, aquesta només és una primera pèrdua de tot un
seguit de projectes i iniciatives amenaçats de desaparició -des dels
despatxos- malgrat l'esforç, la constància i el bon criteri d'uns
professionals que els han fet possibles. Projectes que en altres
països europeus estan consolidats, sense que cap força política o
social els qüestioni. Són riquesa cultural oberta al món. Són país de
futur.

http://contraeltancamentdetretzevents.blogspot.com/

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada