'L'art de gravar. Ernest Furió Navarro' al Museu de Belles Arts de València #art #gravat #valència

Imatge en línia 1

Del 02.10.2013 al 12.01.2014
L'art de gravar. Ernest Furió Navarro
Museu de Belles Arts de València

Ernest Furió Navarro va nàixer en El Canyamelar (València), en 1902. Va estudiar Belles Arts en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València entre 1916 i 1921, i va ampliar amb posterioritat els seus estudis de Gravat Calcogràfic en l'Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid amb Carlos Verger Fioretti en 1928 i amb Francesc Esteve Botey. En 1930 va anar a París amb la finalitat d'ampliar els seus coneixements. En 1934 obté la primera medalla de l'Exposició Regional de Belles Arts. En 1942 guanya per oposició la càtedra de Gravat Calcogràfic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, lloc que va exercir durant més de trenta anys. En 1947 va aconseguir el Premi Nacional de Gravat amb l'obra La il·lustre fregadora, i l'any següent va ser premiat amb la segona medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts a Madrid per l'estampa Un carrer morellà, realitzada a l'aiguafort i aiguatinta.

En 1952 va obtindre novament la primera medalla de Gravat en l'Exposició Nacional amb la seua obra La catedral de Burgos, així com la medalla de l'Agrupació Nacional d'Artistes i Gravadors pel seu treball Porta de Segòvia.

Va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en 1953. Pensionat pel Govern espanyol va viatjar a Itàlia en 1957 per a ampliar els seus estudis de gravat.

Artista de tècnica precisa, va aconseguir en els anys quaranta la seua consagració definitiva com a gravador, així com el seu reconeixement a escala nacional. La seua perícia i domini tant de la tècnica del burí com de l'aiguafort el convertixen en un excel·lent gravador que va saber obtindre les múltiples possibilitats creativas que la llibertat de traç de l'aiguafort li permetia. D'esta manera els seus aiguaforts de pronunciat gust romàntic ens deixen veure la ciutat de València a través dels seus monuments més singulars i emblemàtics, al mateix temps que perpetuen el paisatge urbà de la ciutat.

Encara que la major part de la seua vida artística la va dedicar al camp del gravat, també va ser un excel·lent aquarel·lista com pot veure's en els paisatges i en els retrats realitzats amb esta tècnica, en els quals destaca la precisió en la captació de la fisonomia dels efigiats.

L'exposició dóna a conéixer la personalitat artística d'este insigne gravador valencià a través de les obres conservades en el Museu de Belles Arts de València, procedents de la col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles on van ingressar gràcies a les donacions efectuades pel mateix artista, pel matrimoni Goerlich-Miquel, i per Dolores Pont Segrelles, així com amb el préstec temporal dels seus dos Autoretrats, al llapis i a l'aiguafort, pertanyents a la col·lecció de la família Furió.

En conjunt s'exposen 53 obres entre dibuixos, estampes i aquarel·les, algunes de les quals van ser guardonades en diferents certàmens.


Museu de Belles Arts de València
Dates: 2 octubre 2013 - 12 gener 2014
Lloc: Sala Ribalta
Comissària: Adela Espinós Díaz (conservadora de Dibuixos i Estampes del Museu de Belles Arts de València)
Produïda per: Museu de Belles Arts de València

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada