'Sota l'ombra de l'optimisme' a l'ACVIC de #Exposicions
SOTA L'OMBRA DE L'OPTIMISME
08.11.2013 - 08.02.2014
Inauguració de l'exposició, divendres 8 de novembre a les 20.00 h
Exposició dels projectes d'Atsuko Arai, Curro Claret, Diego Ferrari, Les Salonnières i Tanit Plana.
Aquesta exposició planteja, de manera hipotètica, com l'actitud condiciona la manera de veure les coses, de viure-les i de transformar-les, malgrat l'ombra de les adversitats. El conjunt de treballs que s'hi recullen comparteixen aquesta opció optimista propositiva i constructiva, i ho fan en contextos educatius, d'aprenentatge, d'intercanvi de coneixements i d'experiències compartides. Tots els projectes han generat o desplegat tallers, on el treball s'ha configurat de manera col·laborativa, amb diferents nivells de participació i amb públics diversos.
L'optimisme és aquell estat o actitud en la que es té una ferma expectativa de que les coses aniran bé malgrat els entrebancs, les frustracions o les adversitats. En un moment com l'actual, immersos en els efectes de la crisi global, en el que les taxes d'atur són aclaparadores i la precarietat laboral augmenta, en el que molta gent n'acusa les conseqüències directes i perllongades, en el que la societat es dualitza, en el que els drets es perden amb una velocitat vertiginosa, en el que els poders financers arramblen amb els poders polítics, en el que la distància entre els dirigents polítics i la ciutadania augmenta, en el que el sistema i les institucions es qüestionen, en el que s'aguditzen les tensions geopolítiques, en el que s'intensifiquen les migracions... en definitiva, un clima que genera un malestar contagiós, i que alhora s'enquista per la presència constant i perseverant que té en els titulars dels mitjans. Tot i que els seus efectes són desiguals arreu del planeta, podríem assegurar que els nivells d'optimisme de gran part de la població europea no està en els seu millor moment. De fet l'optimisme en els països emergents és molt més alt, ja que les seves economies estan creixent i les seves expectatives són de millora, malgrat que part d'aquest creixement va associat a l'especulació urbana, les tensions territorials o l'explotació dels més desafavorits. Un creixement i una manera de fer que ens recorda a èpoques no massa llunyanes ni allunyades.
Aquest escenari que planeja sobre el nostre context social ens fa ombra. Una ombra que d'una banda no ens deixa veure la llum ni el forat de sortida de tot plegat, però que alhora ens aixopluga i ens força a ajuntar-nos per tal de generar mecanismes de debat, de cooperació i, sobretot, per plantejar estratègies alternatives. El propi instint de supervivència ens fa pensar que les coses sempre seran millor del que són, imaginem i construïm relats que esdevenen part de la nostra realitat, ens embranquem en projectes que ens generen il·lusió de futur i defugim d'aquells que de manera continuada insisteixen en que tot és massa fosc. Despleguem mecanismes per lluitar contra l'adversitat, i això vol dir canalitzar vies de superació d'allò que ens ofega i ens oprimeix. Això és l'optimisme, que no vol dir negar la complexitat del món, ni defugir de les seves problemàtiques, ni deixar de banda actituds crítiques, ni afrontar la vida de manera ingènua o naïf, vol dir prendre una actitud suggeridora, cercar respostes puntuals, plantejar vies amb afany positiu.
El títol d'aquesta exposició planteja, de manera hipotètica, que és l'actitud la que condiciona la manera de veure les coses, de viure-les i de transformar-les. No és aquest conjunt de fatalitats el que volem que ens faci ombra, sinó la visió optimista, constructiva, imaginativa, fresca, agosarada, implicada, esperançadora i creativa. Evidentment no estem en el millor dels mons possibles, per tant no podem estar passius davant d'aquesta realitat. El conjunt de treballs que es recullen en aquesta exposició comparteixen aquesta opció optimista propositiva i constructiva. I ho fan en contextos educatius, d'aprenentatge, d'intercanvi de coneixements i d'experiències compartides. Tots els projectes han generat o desplegat tallers, on el treball s'ha configurat de manera col·laborativa, amb diferents nivells de participació i amb públics diversos.
Les Salonnières, amb el projecte We need a hero! han treballat amb alumnes de diverses escoles de secundària de la ciutat de Mataró cercant la figura d'un heroi o heroïna que resol una problemàtica detectada per ells. Això ha permès utilitzar el llenguatge del còmic i la fotografia per generar els relats i posteriorment, convertit en cartells, s'ha traslladat a espais publicitaris de la ciutat.
Curro Claret presenta diversos projectes en el quals ha treballat amb diferents col·lectius, alguns d'ells en situació de risc social. Concretament amb la Fundació Arrels, ha treballat amb persones sense sostre, generant tallers productius per tal d'estendre actituds creatives i involucrar-los en els processos de disseny i construcció.
Atsuko Arai amb Somni Culinari ha treballat amb nens de primària dins i fora de l'escola. Mitjançant tallers, els nens han imaginat plats fruit dels somnis, els han composat amb materials inorgànics i posteriorment, amb la col·laboració de cuiners, els han fet comestibles. El projecte l'ha realitzat a Barcelona, Osaka, i en el marc de l'exposició ho fa a Vic en col·laboració amb el cuiner Oriol Sala.
Diego Ferrari amb Urban Habitat II ha treballat amb joves de Berlín, amb tallers que barregen la fotografia, la música i la coreografia en espais públics. A la ciutat hi despleguen activitats performatives i les converteixen en imatges properes a la ficció onírica i a la metàfora, una ingerència estètica que proporciona noves lectures a la quotidianitat d'aquests espais.
Tanit Plana amb Circulació emprèn el projecte des de la fotografia i ràpidament s'expandeix cap a la pedagogia -mitjançant els nombrosos tallers que ha realitzat en col·lectius diversos- i cap a la performance col·lectiva a través d'una caminada que va resseguir el camí transhumà que va des d'Avinyó a Manresa. El projecte també s'expandeix vers la creació col·lectiva, fent que tots els participants esdevinguin coproductors mitjançant la creació d'un arxiu col·lectiu construït durant el recorregut.
Activitats vinculades a l'exposició:
Aquest escenari que planeja sobre el nostre context social ens fa ombra. Una ombra que d'una banda no ens deixa veure la llum ni el forat de sortida de tot plegat, però que alhora ens aixopluga i ens força a ajuntar-nos per tal de generar mecanismes de debat, de cooperació i, sobretot, per plantejar estratègies alternatives. El propi instint de supervivència ens fa pensar que les coses sempre seran millor del que són, imaginem i construïm relats que esdevenen part de la nostra realitat, ens embranquem en projectes que ens generen il·lusió de futur i defugim d'aquells que de manera continuada insisteixen en que tot és massa fosc. Despleguem mecanismes per lluitar contra l'adversitat, i això vol dir canalitzar vies de superació d'allò que ens ofega i ens oprimeix. Això és l'optimisme, que no vol dir negar la complexitat del món, ni defugir de les seves problemàtiques, ni deixar de banda actituds crítiques, ni afrontar la vida de manera ingènua o naïf, vol dir prendre una actitud suggeridora, cercar respostes puntuals, plantejar vies amb afany positiu.
El títol d'aquesta exposició planteja, de manera hipotètica, que és l'actitud la que condiciona la manera de veure les coses, de viure-les i de transformar-les. No és aquest conjunt de fatalitats el que volem que ens faci ombra, sinó la visió optimista, constructiva, imaginativa, fresca, agosarada, implicada, esperançadora i creativa. Evidentment no estem en el millor dels mons possibles, per tant no podem estar passius davant d'aquesta realitat. El conjunt de treballs que es recullen en aquesta exposició comparteixen aquesta opció optimista propositiva i constructiva. I ho fan en contextos educatius, d'aprenentatge, d'intercanvi de coneixements i d'experiències compartides. Tots els projectes han generat o desplegat tallers, on el treball s'ha configurat de manera col·laborativa, amb diferents nivells de participació i amb públics diversos.
Les Salonnières, amb el projecte We need a hero! han treballat amb alumnes de diverses escoles de secundària de la ciutat de Mataró cercant la figura d'un heroi o heroïna que resol una problemàtica detectada per ells. Això ha permès utilitzar el llenguatge del còmic i la fotografia per generar els relats i posteriorment, convertit en cartells, s'ha traslladat a espais publicitaris de la ciutat.
Curro Claret presenta diversos projectes en el quals ha treballat amb diferents col·lectius, alguns d'ells en situació de risc social. Concretament amb la Fundació Arrels, ha treballat amb persones sense sostre, generant tallers productius per tal d'estendre actituds creatives i involucrar-los en els processos de disseny i construcció.
Atsuko Arai amb Somni Culinari ha treballat amb nens de primària dins i fora de l'escola. Mitjançant tallers, els nens han imaginat plats fruit dels somnis, els han composat amb materials inorgànics i posteriorment, amb la col·laboració de cuiners, els han fet comestibles. El projecte l'ha realitzat a Barcelona, Osaka, i en el marc de l'exposició ho fa a Vic en col·laboració amb el cuiner Oriol Sala.
Diego Ferrari amb Urban Habitat II ha treballat amb joves de Berlín, amb tallers que barregen la fotografia, la música i la coreografia en espais públics. A la ciutat hi despleguen activitats performatives i les converteixen en imatges properes a la ficció onírica i a la metàfora, una ingerència estètica que proporciona noves lectures a la quotidianitat d'aquests espais.
Tanit Plana amb Circulació emprèn el projecte des de la fotografia i ràpidament s'expandeix cap a la pedagogia -mitjançant els nombrosos tallers que ha realitzat en col·lectius diversos- i cap a la performance col·lectiva a través d'una caminada que va resseguir el camí transhumà que va des d'Avinyó a Manresa. El projecte també s'expandeix vers la creació col·lectiva, fent que tots els participants esdevinguin coproductors mitjançant la creació d'un arxiu col·lectiu construït durant el recorregut.
Activitats vinculades a l'exposició:
- Taller per a families 'Somni Culinari' impartit per l'artista Atsuko Arai
Dissabtes 14 i 21 de desembre d'11.00 a 13.00 h
Bar Restaurant El Gravat (C. Sant Miquel dels Sants, 19 Vic)
Inscripció prèvia enviant un correu electrònic a info@acvic.org o trucant al 93 885 37 04
ACVIC Centre d'Arts Contemporànies | C Sant Francesc, 1 E-08500 Vic
T.*34 938 85 3704 | info@acvic.org | www.acvic.org
Inscripció prèvia enviant un correu electrònic a info@acvic.org o trucant al 93 885 37 04
ACVIC Centre d'Arts Contemporànies | C Sant Francesc, 1 E-08500 Vic
T.*34 938 85 3704 | info@acvic.org | www.acvic.org
