'IGAC Container' al Bòlit de Girona | Entrada lliure #Art #Girona

Imatge en línia 1

IGAC Container
Dijous 19 de desembre a les 19h

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
Entrada lliure

Comissari: David Santaeulària
Artistes: Kenneth Russo, Alicia Kopf, Antoni Hervás  i Marc Vives

Manual de l'artista líquid

La millor operació de naming que s'ha dut a terme en les darreres dècades es refereix a la que es deriva de la modernitat líquida. És un comodí que vesteix amb tot. Tot és líquid: el pensament, la societat, l'economia... i l'art, és clar, al qual Zygmunt Bauman (el pare de tot plegat) dedica un llibret de curta volada on se serveix d'artistes poc coneguts i, sovint, ben allunyats de les pràctiques contemporànies per encabir la liquació en aquest terreny. Hi ha dos moments reveladors en aquest tractat (on hi col·laboren d'altres autors): quan l'autor diu confondre l'escombra de la dona de neteja amb una obra d'art (un acudit maldestre si ens referim a un pensador lloat i reconegut) i quan el propi editor qüestiona algunes de les hipòtesis de Bauman en l'epíleg del llibre (quin sentit del deure més acusat). Deixem-ho clar, el concepte de l'art líquid ja enfarfega, cansa i comença a irritar l'èxit de la seva cita convenient. Convindria pensar si no és millor convertir-lo en un "Manual" per així desactivar-lo per esgotar la seva fórmula. Podria ser una opció.

En aquests moments de desorientació, de desmantellament, de ressaca persistent -com si haguéssim allargat la postmodernitat (però sense la seva alegria iconoclasta)- sovint es recorre a la ironia com a refugi. Ja ve de lluny: Duchamp, l'urinari, els ready-made, dadaisme, etc. Però el propi pensament líquid l'ha assenyalat amb desdeny com un signe dels temps actuals,  com un soroll que distreu i que evita la realitat. Més enllà de voler acotar el terme (i posar fronteres amb l'humor o el cinisme), la ironia no deixa de ser primordialment una distància crítica que provoca d'altres perspectives i ens obliga a replantejar la realitat. Això en primera instància. També evita temptacions dogmàtiques i ajuda a desfer tòpics. A més de refrescar els ambients enrarits. Prenent-la com a instrument, no pas com a objectiu en ella mateixa, és un motor de reflexió important en moments on les grans realitats que ens imposen són tan opaques i, alhora, totalitzadores.

Kenneth Russo incideix literalment en aquesta aposta per fer un "Manual" i crea una aplicació per a mòbils que diàriament -durant un any- anirà enviant missatges als subscriptors sobre què és el que cal fer per convertir-se en un artista de referència. Pren com a referència aplicacions existents comMotivator que envia missatges de suport per aixecar els ànims i reconduir la vida. La "construcció" d'estratègies per a triomfar, els llocs comuns de la creació contemporània, els paranys de l'autoajuda,... Tot són elements que es posen en joc en aquesta obra. Pura paròdia líquida.

ÀRTICANTÀRTIC, d'Alícia Kopf, és un projecte artístic sobre l'exploració polar com a metàfora èpica de la investigació -tant artística, com científica- en temps d'adversitat. Amb una poètica tendra i humorística, desenvolupa una reflexió sobre l'obsessió per anar més enllà, per l'afany de superació i puresa.

Marc Vives tanca en un estudi a tota una sèrie d'amics (artistes, dissenyadors, escriptors...) i els obliga durant un període de temps determinat a produir una obra en comú. Durant el procés els hi anirà donant instruccions que els obligaran a replantejar el que tenen entre mans. Crear per obligació en un entorn condicionat per indicacions absurdes i amb la necessitat d'entendre't amb la resta.

Agafar elements propis de la cultura contemporània -en aquest cas un estil de música i ball- i traslladar-lo a entorns allunyats del seu ecosistema natural on és replicat i reproduït sense massa sentit és el fonament de la proposta d'Antoni Hervàs. Amb aquest desplaçament provoca no només una incòmoda sensació d'estranyesa sinó que ens obliga a plantejar quines són les coses que ens identifiquen i les condicions amb què es produeixen.

Quatre propostes autònomes, amb perfils diferenciats, que incideixen amb diverses modulacions iròniques i humorístiques sobre el procés creatiu i la societat actual. Dins, fora i contra l'art líquid.

David Santaeulària

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
Rambla de la Llibertat, 1 / 17004 Girona
http://www.bolit.cat/cat/programacio/activitats/complicitats.html

Dilluns a divendres: 9-20h
Dissabtes: 9-14h i 16-20h
Diumenges i festius: 9-14h

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada