'L'estiu de l'amor', el llibre sobre Fernande Olivier, l'amant abandonada per Picasso #llibres

Pablo Picasso. Dona pentinant els seus cabells [ Fernande Olivier / 1906 ] MOMA

L'estiu de l'amor
Toni Orensanz
Amsterdam
240 pàgines.
ISBN: 978‐84‐15645‐23‐8. 
PVP: 18.90 €

La història, plena de sucoses anècdotes, ha traspassat generacions arrelada a l'imaginari popular. A Horta de Sant Joan (Terra Alta) encara expliquen històries sobre aquell llunyà estiu de 1909, quan una model francesa, elegant, culta i refinada, Fernande Olivier, va trasbalsar la monòtona vida tradicional del veïnat. Ella era l'amant de Pablo Picasso, la persona que l'acompanyava a la seva segona estada al poble del seu amic Manuel Pallarès. Amb una presència i estil mai vistos en aquelles contrades, Olivier va eclipsar la figura d'un Picasso poc conegut i reclòs en el seu art. El periodista i escriptor falsetà, Toni Orensanz, novel·la l'episodi al seu últim llibre 'L'estiu de l'amor' (Amsterdam).

Fernande Olivier (1881-1966) va ser una model i artista francesa coneguda principalment pel fet de ser la primera parella sentimental del pintor Pablo Picasso, així com per escriure unes memòries sobre la seva vida al seu costat.A la capital francesa Olivier va trobar ocupació com a model per a artistes; era un personatge habitual en el cercle d'amistats de l'escriptor Guillaume Apollinaire, on també va fer amistat amb Paul Léautaud, Kees Van Dongen i Edmond-Marie Poullain. Eventualment va conèixer a Picasso al Bateau-Lavoir el 1904. A l'any següent ambdós començarien a viure junts.

La relació duraria uns set anys més i es va caracteritzar per la seva tempestuositat. Tots dos amants eren gelosos entre si i ratllaven a la violència. Ella va inspirar en el pintor diverses de les seves famoses obres del període cubista com algunes escultures de 1907 a 1909, per exemple Cap de dona (Fernande). Picasso també va admetre posteriorment que una deLes senyoretes d'Avinyó està modelada en Olivier.

Quan Picasso va aconseguir per fi l'èxit com a artista, va començar a perdre interès per Fernande qui d'altra banda era un record d'èpoques més difícils. Eventualment la parella es va dissoldre el 1912 deixant a Olivier sense els mitjans de vida a què s'havia acostumat. Olivier no tenia cap dret legal a esperar res del pintor, ja que continuava casada amb el seu marit original. Per subsistir, la model va haver d'exercir feines variades, des caixera en una carnisseria fins a venedora d'antiguitats, sempre suplementant els seus ingressos amb ocasionals lliçons de dibuix.

Vint anys després de la seva relació amb Picasso, Fernande Olivier va escriure els records de la seva vida en comú. Picasso llavors era l'artista més reconegut de la seva època i la publicació de les memòries d'Olivier revestien cert interès comercial. Les memòries, anomenades «Picasso et ses Amies» (Picasso i les seves amigues), es van publicar el 1930 en forma serial en el vespertí belga Le Soir, tot i la forta oposició del pintor qui va haver de recórrer als seus advocats per bloquejar la posterior publicació de la sèrie (se'n van arribar a publicar sis entregues). El pagament de Le Soir a Olivier li va permetre a ella millorar una mica el seu nivell de vida, però no va trigar a acabar-se el diners.

Olivier va continuar oblidada fins que el 1956, sorda i afectada per l'artritis, va aconseguir que Picasso li pagués una petita pensió a canvi de la promesa de no publicar res al·lusiu a la seva relació mentre visqués un dels dos. Olivier va morir el 1966, i Picasso el 1973. La importància de Fernande Olivier no només radica en aquestes memòries publicades finalment el 1988 (una posterior amant de Picasso, Françoise Gilot publicaria també un llibre basat en la seva relació amb l'artista), sinó en el fet que com a parella sentimental de Picasso, va ser l'única que el va conèixer abans de la immensa fama que aconseguiria fet i fet el pintor. Això dóna un interès addicional a la seva obra literària.

Toni Orensanz és escriptor, periodista i guionista. Entre els llibres que ha escrit destaquen la recerca històrica L'òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008) i el recull de relats titulat El falsari (2010). Ha col∙laborat en obres col∙lectives i té escrites diverses obres teatrals, com són Bildelberg, club cabaret (en col∙laboració amb Oriol Grau), Nicomedes, el verdugo diligente i la comèdia Muntanyes nevades, banderes al vent. Amb L'estiu de l'amor s'estrena coma novel∙lista.

Imatge en línia 3

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada