La Filmoteca de Catalunya repassa les produccions antològiques del cinema britànic #ca #agenda
La Filmoteca de Catalunya fa un repàs aquest mes de les pel·lícules més antològiques del cinema britànic en el marc del cicle 'So british'. Així, es podran veure produccions dirigides per Hitchcock, Ivory, Powell, Lean i Winterbottom. Aquest darrer visitarà la Filmoteca el pròxim dimecres 19 de març.
Filmoteca de Catalunya
Plaça Salvador Seguí, 1 – 9
08001 Barcelona
http://fundaciotapies.org
A partir del 18 de març el cinema britànic serà un dels grans protagonistes de les properes setmanes. L’epígraf del cicle So British!, ja ho diu tot: ironia, sofisticació i doble moral, però també un rerefons social que ha recorregut produccions antològiques que van des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, amb noms propis de primera fila com Hitchcock, Ivory, Powell, Lean i Winterbottom.
El cinema britànic té, o més ben dit tenia, mala fama. El cert és que compartir idioma amb la indústria de l’entreteniment més poderosa del món ha desdibuixat sovint el perfil de les cintes sortides de les illes. Els actors i directors –i els capitals– de Hollywood s’han sumat moltes vegades als rodatges fets a la Gran Bretanya, i el resultat no sempre ha estat bo.
Però el cinema britànic existeix. Té una manera pròpia de tractar les qüestions socials, una tradició aplicada al terreny del documental, un humor diferenciat, se sent a gust amb la novel·la gòtica, el terror o el cinema fantàstic, capta com cap altre els tics que distingeixen una classe social, sap definir a la perfecció què vol dir la paraula estranger, és capaç d’enviar espies a mig món, de defensar l’excentricitat com a últim reducte de la llibertat i... de continuar circulant per l’esquerra.
Durant el mes de març projectaran: Drifters/Pescadors a la deriva (John Grierson, 1929); Listen to Britain (Humphrey Jennings, Stewart McAllister, 1942); In This World In This World (Michael Winterbottom, 2002); The Lady Vanishes/Alarma en el expreso (Alfred Hitchcock, 1938); Went the Day Well?/Ha anat bé el dia? (Alberto Cavalcanti, 1942); A Room With A View/Una habitación con vistas (James Ivory, 1986); The Red Shoes/Las zapatillas rojas(Michael Powell, Emeric Pressburger, 1948); Brief Encounter/Breve encuentro (David Lean, 1946).
El cinema britànic té, o més ben dit tenia, mala fama. El cert és que compartir idioma amb la indústria de l’entreteniment més poderosa del món ha desdibuixat sovint el perfil de les cintes sortides de les illes. Els actors i directors –i els capitals– de Hollywood s’han sumat moltes vegades als rodatges fets a la Gran Bretanya, i el resultat no sempre ha estat bo.
Però el cinema britànic existeix. Té una manera pròpia de tractar les qüestions socials, una tradició aplicada al terreny del documental, un humor diferenciat, se sent a gust amb la novel·la gòtica, el terror o el cinema fantàstic, capta com cap altre els tics que distingeixen una classe social, sap definir a la perfecció què vol dir la paraula estranger, és capaç d’enviar espies a mig món, de defensar l’excentricitat com a últim reducte de la llibertat i... de continuar circulant per l’esquerra.
Durant el mes de març projectaran: Drifters/Pescadors a la deriva (John Grierson, 1929); Listen to Britain (Humphrey Jennings, Stewart McAllister, 1942); In This World In This World (Michael Winterbottom, 2002); The Lady Vanishes/Alarma en el expreso (Alfred Hitchcock, 1938); Went the Day Well?/Ha anat bé el dia? (Alberto Cavalcanti, 1942); A Room With A View/Una habitación con vistas (James Ivory, 1986); The Red Shoes/Las zapatillas rojas(Michael Powell, Emeric Pressburger, 1948); Brief Encounter/Breve encuentro (David Lean, 1946).
Plaça Salvador Seguí, 1 – 9
08001 Barcelona
http://fundaciotapies.org
