'Miquel Barceló. Gest de la Natura' a Vilanova i La Geltrú #exposicions #ca
Miquel Barceló. Gest de la Natura
Del 21 de març al 8 de juny.
Del 21 de març al 8 de juny.
Comissària: Antonella Montinaro
Organitza: GACMA i Centre d’Art Contemporani La Sala
Inauguració divendres 21 de març a les 19h
Organitza: GACMA i Centre d’Art Contemporani La Sala
Inauguració divendres 21 de març a les 19h
Sala de les Voltes
CENTRE D’ART CONTEMPORANI LA SALA
Vilanova i La Geltrú
Vilanova i La Geltrú
Per a l’artista mallorquí Miquel Barceló l’estudi, l’experimentació i la innovació han estat constants en les innumerables obres que ha realitzat. Aquesta exposició es divideix en vàries sèries, totes realitzades sobre paper, que tot i ser un material modest té la qualitat i la força d’allò essencial i d’allò orgànic. El recorregut expositiu presenta l’obra en tres blocs específics: l’obra gràfica dels anys 90, la sèrie In Mali i la sèrie Lanzarote. En total 26 gravats, que es complementen amb material documental i gràfic i una projecció del documental Les atéliers de Barceló de Jean-Marie del Moral.
A la sèrie Lanzarote realitzada entre els anys 1999 i 2002, podem veure tot el primitivisme influenciat per les llargues i repetides estades a Àfrica, on obligat a tornar als orígens, crea una pintura plena de gran profunditat espiritual, descobrint que la pintura és una de les seves necessitats vitals. Es tracta d’un projecte realitzat amb gran varietat de temes i formes, en les quals es pot observar la permanència i el canvi, tant formal com temàtic.
En aquesta sèrie s’observen coincidències en els trets formals; veiem per exemple la reiteració en la representació d’animals, com la cabra. La cabra es planteja com a animal sagrat per la necessitat vital d’aliment. La representa com a reflex d’una realitat nova, on és la protagonista de tots els conflictes interns que pateix l’home. Per això la transforma, l’esquartera, la fa recargolar-se o caminar en una filera infinita en un viatge cap al no-res.
En aquesta mateixa sèrie veiem també natures mortes, essent ell el xef, no d’aliments sinó d’esplèndides formes plàstiques. En aquestes obres intenta remoure la tradició però sense esperit destructiu. Planteja aquestes peces com a elements d’un gran ballet, formes que dansen no tants sols a les taules sinó a la obra. Per a Barceló els models, que prenia col·locant-los directament a terra, passen a ser un element més de l’espai pictòric. Els traços allargats que plantegen els donen certa organicitat pròpia de les arrels més profundes.
Però no l’interessaran només els elements naturals i animals: per a Barceló pintar és una necessitat vital més, com el sexe. Així, crea les obres pornogràfiques, en les quals l’últim element present és l’acte sexual, ja que primer ens mostra la interacció dels cossos humans, i crea novament una coreografia de ritmes interns.
L’any 1991, Barceló realitzà unes estampes per al Museo del Prado, Acròstic de Cabres i d’Ases. En aquestes quatre obres, realitzades com un díptic, Miquel Barceló uneix els conceptes desenvolupats a la sèrie Lanzarote, tant en la representació de l’animal com en les de les natures mortes. En elles representa la vida i la mort, el canvi i la corrupció, realitzant la dissecció dels elements, reduint-les a purs traços formals.
Degut al seu esperit mediterrani, Barceló ha pintat nombroses marines al llarg de tota la seva carrera artística. Dues d’elles les recollim en aquesta exposició. Ambdues estan realitzades amb la mateixa potència de les obres dels seus primers quadres on la matèria estava tan present, però amb la força indestructible del negre. Per a l’artista, el negre, o les ombres en altres ocasions, és molt important, ja que el que no és té més densitat que el que és.
La darrera sèrie de l’exposició és la que va realitzar a París en la dècada dels anys 90. Hi veiem un grafisme molt intens. A l’obra Calamar continua insistint en la caducitat de tots els elements, en un animal marí o en un brau. Barceló pintarà el toro dins d’un tot concèntric que és la plaça, però que aquí no està pintada com un element més del folklore espanyol sinó com una peça col·locada en la primíssima línia que divideix la vida i la mort.
Miquel Barceló, realitza una obra de pensaments profunds i depurats, carregats d’energia generant preguntes i suggeriments.
“Pintem perquè la vida no és suficient”, va dir una vegada en una entrevista. I així ho ha fet i així hem recollit un fragment del seu art i en definitiva de la seva vida en aquesta exposició. L’exposició ha estat produïda per GACMA arte contemporaneo i comissariada per Antonella Montinaro, directora de marketing i exposicions a GACMA. És la primera vegada que aquesta mostra s’exposa a Catalunya.
A la sèrie Lanzarote realitzada entre els anys 1999 i 2002, podem veure tot el primitivisme influenciat per les llargues i repetides estades a Àfrica, on obligat a tornar als orígens, crea una pintura plena de gran profunditat espiritual, descobrint que la pintura és una de les seves necessitats vitals. Es tracta d’un projecte realitzat amb gran varietat de temes i formes, en les quals es pot observar la permanència i el canvi, tant formal com temàtic.
En aquesta sèrie s’observen coincidències en els trets formals; veiem per exemple la reiteració en la representació d’animals, com la cabra. La cabra es planteja com a animal sagrat per la necessitat vital d’aliment. La representa com a reflex d’una realitat nova, on és la protagonista de tots els conflictes interns que pateix l’home. Per això la transforma, l’esquartera, la fa recargolar-se o caminar en una filera infinita en un viatge cap al no-res.
En aquesta mateixa sèrie veiem també natures mortes, essent ell el xef, no d’aliments sinó d’esplèndides formes plàstiques. En aquestes obres intenta remoure la tradició però sense esperit destructiu. Planteja aquestes peces com a elements d’un gran ballet, formes que dansen no tants sols a les taules sinó a la obra. Per a Barceló els models, que prenia col·locant-los directament a terra, passen a ser un element més de l’espai pictòric. Els traços allargats que plantegen els donen certa organicitat pròpia de les arrels més profundes.
Però no l’interessaran només els elements naturals i animals: per a Barceló pintar és una necessitat vital més, com el sexe. Així, crea les obres pornogràfiques, en les quals l’últim element present és l’acte sexual, ja que primer ens mostra la interacció dels cossos humans, i crea novament una coreografia de ritmes interns.
L’any 1991, Barceló realitzà unes estampes per al Museo del Prado, Acròstic de Cabres i d’Ases. En aquestes quatre obres, realitzades com un díptic, Miquel Barceló uneix els conceptes desenvolupats a la sèrie Lanzarote, tant en la representació de l’animal com en les de les natures mortes. En elles representa la vida i la mort, el canvi i la corrupció, realitzant la dissecció dels elements, reduint-les a purs traços formals.
Degut al seu esperit mediterrani, Barceló ha pintat nombroses marines al llarg de tota la seva carrera artística. Dues d’elles les recollim en aquesta exposició. Ambdues estan realitzades amb la mateixa potència de les obres dels seus primers quadres on la matèria estava tan present, però amb la força indestructible del negre. Per a l’artista, el negre, o les ombres en altres ocasions, és molt important, ja que el que no és té més densitat que el que és.
La darrera sèrie de l’exposició és la que va realitzar a París en la dècada dels anys 90. Hi veiem un grafisme molt intens. A l’obra Calamar continua insistint en la caducitat de tots els elements, en un animal marí o en un brau. Barceló pintarà el toro dins d’un tot concèntric que és la plaça, però que aquí no està pintada com un element més del folklore espanyol sinó com una peça col·locada en la primíssima línia que divideix la vida i la mort.
Miquel Barceló, realitza una obra de pensaments profunds i depurats, carregats d’energia generant preguntes i suggeriments.
“Pintem perquè la vida no és suficient”, va dir una vegada en una entrevista. I així ho ha fet i així hem recollit un fragment del seu art i en definitiva de la seva vida en aquesta exposició. L’exposició ha estat produïda per GACMA arte contemporaneo i comissariada per Antonella Montinaro, directora de marketing i exposicions a GACMA. És la primera vegada que aquesta mostra s’exposa a Catalunya.
Activitats complementàries
• Visites comentades a la mostra. Diumenges 27 d’abril, 18 de maig i 8 de juny a les 12h. Places limitades. Cal reserva prèvia.
• Visites comentades per a grups, amb reserva prèvia
• Visites escolars per a tots els cicles educatius, amb reserva prèvia
CENTRE D’ART CONTEMPORANI LA SALA
C. de Joaquim Mir, 12
08800 Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 81690 01
www.lasalavng.cat
• Visites comentades a la mostra. Diumenges 27 d’abril, 18 de maig i 8 de juny a les 12h. Places limitades. Cal reserva prèvia.
• Visites comentades per a grups, amb reserva prèvia
• Visites escolars per a tots els cicles educatius, amb reserva prèvia
CENTRE D’ART CONTEMPORANI LA SALA
C. de Joaquim Mir, 12
08800 Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 81690 01
www.lasalavng.cat
horaris
De dimarts a dissabte de 18 a 20 h
Dissabtes i diumenges d’11 a 14h.
De dimarts a dissabte de 18 a 20 h
Dissabtes i diumenges d’11 a 14h.
