Erasme, Holbein i la sirena de dues cues


Retrat d'Erasme de Rotterdam realitzat per Holbein el Jove.

Per Joan Palmer | Art Neutre

Repasant els nombrosos retrats de personatges rellevants del segle XVI que va realitzar l'excel·lent artista germànic Holbein el Jove, em crida l'atenció un dels que va fer a Erasme de Rotterdam, mentre el teòleg vivia a Basilea. Aquesta finíssima obra mostra el rostre serè i complaent de l'humanista, lluny de la seriositat que trobem en altres retrats seus, i fins i tot és possible endevinar un lleuger somrís burleta en el retratat, com si estigués posant a prova l'astúcia de l'espectador.


Erasme de Rotterdam és un personatge essencial en la història del pensament occidental i a ell li devem la concepció d'Europa tal i com la coneixem avui. Malgrat ésser un home profundament espiritual, va mantenir una opinió molt crítica amb el paper de l'Esglèsia Catòlica i de la Santa Inquisició com a censores del coneixement i de l'educació. Els seus escrits van obrir el camí a molts lliure pensadors renaixentistes i també a un grapat de reformistes religiosos que, amb pas del temps, acabarien per minvar el poder del Vaticà a gran part del vell continent.

Tanmateix, el cèlebre Erasme també va ésser un home enigmàtic i esmunyedís i molts dels seus biògrafs pensen que amagava una personalitat oculta darrera el seu singular pseudònim. El filòsof sempre va mantenir un obstinat secretisme sobre la seva veritable identitat i no va voler mai freqüentar les corts europees per aquest motiu. En canvi, paradoxalment, no va tenir inconvenient a difondre la seva obra abastament o en fer-se retratar pels millors artistes del moment.

Davant l'enigma que ens planteja la figura de Rotterdam, potser el retrat de Holbein el Jove ens aporta alguna llum sobre el veritable Erasme. El teòleg tenia molta complicitat amb Holbein. Aquest últim va esdevenir un actiu partidari de les tesis reformistes. Precisament, l'artista ja havia treballat en la il·lustració de l'obra impresa del llibre més important d'Erasme, l'Elogi de la Follia, tal i com també va participar en la impressió de Utopia, de Thomas More. Per tant, Holbein coneixia be les tesis d'Erasme, i aquest últim acabaria recomanant el retratista a les seves amistats quan l'artista va decidir traslladar-se a Anglaterra a mida que l'austeritat preconitzada per la Reforma es va anar apoderant de la societat suïssa i va fer disminuir el mecenatge artístic.

Holbein, per tant, amic i bon coneixedor d'Erasme, ens podria haver deixat alguna pista a l'escena representada en el quadre. Si l'analitzem amb detall, és inevitable fixar-se en la columna situada a la esquerra de la figura, acabada en un capitell, on hi trobem una bonica sirena de dues cues. 










Detall de la sirena de dues cues al quadre de Holbein.


Aquest és un símbol singular. Si bé les sirenes apareixen sovint a quadres i escultures d'aquell temps, les de dues cues, en canvi, no són tan habituals i ens remeten a uns pocs capitells romànics, com el que trobem al claustre de Sant Pere de Galligans, a Girona. Es tracta d'unes sirenes que sostenen les cues amb les mans molt enlaire. En el cos de les noies s'hi marquen les costelles, els pits i unes llargues trenes que pengen al davant. Però us preguntareu: que hi tenen a veure les sirenes de dues cues amb Erasme? Les sirenes ens remeten directament al regne de la mar, dels oceans i dels mariners, no pas a l'àmbit de la teologia o de la religió.

Capitell amb una sirena de dues cues a Sant Pere de Galligans, Girona.

Dos membres de l'Institut Nova Història, el català Pep Mayolas i l'italià Paolo Pellegrino, acaben de presentar investigacions relacionades amb Erasme que podrien donar un sentit a la sirena del quadre més enllà del purament ornamental. El llibre d'en Mayolas, titulat Erasme i la construcció catalana d'Espanya (Llibres de l'Index), identifica al filòsof amb l'humanista català Ferran Colom, un dels fills de l'almirall i descobridor Joan Cristòfol Colom. A l'igual que Erasme, en Ferran Colom també va ser un extraordinari intel·lectual, propietari d'una de les biblioteques més importants del seu temps. A més, com a bon Colom, fou un gran viatger, que va visitar, sovint d'incògnit, països de tot el món.

D'altra banda, el llibre d'en Pellegrino, titulat La follia al·legòrica (Llibres de l'Índex), reinterpreta l'Elogi de la follia i ens descobreix un missatge encobert sota la trama al·legòrica. Segons Pellegrino, Erasme ofereix en aquest llibre una versió desconeguda de la família reial dels Trastàmara, i molt especialment de la reina Joana (mal-anomenada la boja). En aquest sentit, Elogi de la follia seria una revelació encriptada de la veritable biografia de Joana que ens relaciona la monarca i un membre de la familia Colom, Antoni-Joan d'Alòs-Colom i de Soler, amb qui hauria mantingut relacions sentimentals.

A partir d'aquí, ja tenim tots els ingredients per desxifrar l'enigma. La sirena de dues cues ens remet de manera evident als Colom navegants i descobridors. El mateix Cristòfol Colom afirma al diari del seu primer viatge a les amèriques (1492-1493) que va veure sirenes al Nou Món. Segons la transcripció que en fa Bartomeu de les Cases:

El dia passat, quan l'Almirall anava riu amunt pel riu de l'Or, va dir que havia vist tres sirenes que varen sortir ben alt de la mar, però no eren tan boniques com les pinten, que d'alguna manera tenien forma d'home a la cara. Va dir que altres vegades havia vist algunes a Guinea, a la costa de la Manegueta.

D'altra banda, la sirena de dues cues ens incorpora el mite de Melusina, un personatge llegendari, de llinatge reial, relacionat amb els orígens de la noble família dels Lusignan (La Mère Lusina). Però aquesta llegenda també està relacionada amb la més antiga divinitat de Lug, o de la seva variant femenina, Lusina, que va donar origen a la cultura dels lígurs, fundadors de l'antiga i mediterrània Ligúria, molt vinculada també amb Catalunya.

El descobriment del secret de Melusina, de Le Roman de Mélusine, pintura realitzada vers el 1410 per Guillebert de Mets.

El mite de Melusina explica la història d'una princesa valenta que amaga un secret i que és castigada amb un encanteri, que la converteix en serp o sirena, per acabar reclosa en una fortalesa prop del mar. Aquesta significació tindria una connexió ineludible amb la figura de la reina Joana tal i com la conceben les tesis d'en Paolo Pellegrino i d'en Pep Mayolas. 
Melusina seria la reina Joana, a qui castiguen fent passar per boja (encanteri) i que amaga un secret (la seva relació sentimental amb un Colom) per acabar reclosa en una fortalesa prop del mar (enclaustrament de Joana al País Valencià per part de Ferran el Catòlic, enfrontat als Colom) on no podrà tornar a ser vista pel seu amant.

Historiadors d'altres èpoques, al seu torn, ja han relacionat el mite de Melusina amb la personificació de diverses heroïnes de l'alta noblesa, com ara la Reina Sibil·la o la mateixa Eleonor d'Aquitània. Potser Ferran i Holbein també van voler donar-nos una pista sobre la vida de Joana servint-se, una vegada més, d'aquest meravellós mite antic. La sirena del retrat d'Erasme realitzat per Holbein El Jove, per tant, podria ser un senyal més de la tesi que equipara les figures d'Erasme i de Ferran Colom. El fill de l'Almirall va voler revelar la vida de Joana en un llibre al·legòric amb la intenció d'aconseguir que el relat evités la censura reial i eclesiàstica i es difongués per tota Europa. Les interessants descobertes de Mayolas i Pellegrino ens obren la porta a comprendre una història tan enigmàtica i apassionant com la que trobem en la misteriosa sirena Melusina.


etiquetes: #opinió #ca #història

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada