Juan Genovés a la Marlborough Barcelona


Juan Genovés - Anar i Tornar
6 de novembre - 13 desembre 2014
Marlborough Barcelona

Des dels seus inicis Joan Genovés explora el tema de les multituds, en les seves obres representa escenes a vista d'ocell amb perspectives que descobreixen el escorç de minúsculs éssers humans en espais intencionalment descontextualitzats. L'artista mostra una clara inquietud per diferenciar cadascun dels individus que conforma la massa i els dóna vida pròpia pintant figura a figura. En aproximar-se a les obres es pot distingir el volum d'aquests petits éssers que l'artista obté partint de la pròpia carnositat de la pintura.

No tots els personatges es desplacen però el conjunt transmet cert dinamisme, les seves robes de colors, braços alçats i ocupació coreogràfica de l'espai marquen un ritme visual. D'aquesta atmosfera en moviment subjau el títol de la mostra Anar i tornar (Anar i venir). Des del punt de vista tècnic, treballa principalment amb pintura acrílica encara que introdueix en algunes ocasions altres materials com cartró, femelles o fils que li donen major complexitat a les seves obres. 

Com explica Guillermo Solana "en l'obra recent de Genovés, la matèria pictòrica cobra un protagonisme cada vegada més obvi. Els diversos esdeveniments pictòrics (gotes, churretones, esclats i altres taques de pintura) congreguen i divideixen a la multitud. 

En l'obra primerenca de Genovés, les figures humanes no tenien gruix: tenien alguna cosa espectral. Eren ombres. Ara les figures adquireixen una corporeïtat; són excrescències de matèria pictòrica. Aquests 'homenets', com els anomena el pintor, que habiten les teles recents, encarnen la vida mateixa de la pintura. L'ombra, però, segueix jugant un paper decisiu. L'ombra sosté la figura. " 

A través de la representació de les multituds que fugen, l'artista plasma la desaparició de la solidaritat col·lectiva i la condició tràgica de l'individu solitari. Les seves obres conserven la força que tant li va exalçar com a emblema polític contra la dictadura i segueixen reflectint la incomoditat i la por de la societat contemporània. Tal i com relata Sílvia Muñoz d'Imbert en el text del catàleg: "(Genovés) va crear el seu propi llenguatge, un llenguatge basat en una lluita contra la injustícia i una conjura davant la por, ple d'ecos ara llunyans, però sempre presents ( ...). Amb el pas del temps, aquesta cartografia de la por, nascuda en plena dictadura, s'ha convertit en una imatge universal del desemparament, en una iconografia descarnada de la tensió entre víctimes i botxins, que pateixen tants éssers humans en tants llocs del món d'ahir i d'avui. "

(bio) Juan Genovés es va formar a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles (València). Des dels seus inicis va mostrar inquietud i preocupació per la necessitat de renovar l'art espanyol així com per la funció de l'artista en la societat. La seva ferma convicció sobre l'art transformador i compromès amb l'entorn el va portar a formar part de col · lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Els Set (1949), Parpalló (1956) i Fondo (1960). En aquest últim grup, que va suposar nous plantejaments figuratius davant del Informalisme, Genovés va desenvolupar una pintura de caràcter expressionista i provocador. 

A la dècada dels seixanta, després d'una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d'oposició a la dictadura franquista, va començar a plantejar dos temes: el "individu sol", resolt inicialment com un "collage" en relleu; i la "multitud", tractada amb tintes planes i estructures plàstiques d'aspecte cinematogràfic. 

Aquesta última proposta es concretarà amb el temps en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d'imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. En els anys vuitanta va iniciar un nou període en el qual es va interessar pel paisatge urbà, reduint-lo a una gamma cromàtica de grisos, blaus i ocres que constitueixen el que s'ha anomenat "espais de la soledat".

Genovés ha estat guardonat amb la Menció d'Honor (XXXIII Biennal de Venècia, 1966), la Medalla d'Or (VI Biennale Internazionale de San Marino, 1967), el Premi Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1984) , el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2005). 

Entre les seves exposicions més recents, cal destacar la realitzada a Marlborough Gallery, Nova York (2012), A Retrospective al Naples Museum of Art, Naples, Florida (2012), Crowds, al Centre del Carme, València (2013) i Recent Paintings, Marlborough Fine Art, Londres (2014). 

L'obra de Joan Genovés es troba al voltant d'un centenar de museus i institucions espanyoles i internacionals com, per exemple, The Museum of Modern Art (Nova York), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), The Art Institut of Chicago (Chicago), Museum Moderner Kunst, (Viena), Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid), Col · lecció La Caixa (Barcelona), Museu Rufino Tamayo (DF), Museu d'Art Modern (Rio de Janeiro), The Israel Museum (Israel), etc

Marlborough Barcelona
Enric Granados, 68
08008 Barcelona

#exposicions #ca 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada