'Private Views IV: Tardor' de Consol Llupià a la Fundació Antoni Tàpies | Entrada lliure




Private Views IV: Tardor
Consol Llupià
Fundació Antoni Tàpies
C. Aragó 255. Barcelona

Activitat gratuita
Dissabte 22 de novembre de 22:00 a 05:00 h

Private Views IV: Tardor

Sessions estacionals descentralitzades, implosions per a discursos entronitzats. Private Views no són performances, son propostes d'art comunitari, autogestionades i que tenen lloc als intersticis de l'espai privat-públic, individual-comunitari, a la terrassa de la mateixa Consol Llupià o al poble amb la seva abuelita. Amb Private Views compartim l'observació del firmament a les nit de lluna nova, amb les directrius de l'astrofísic Ramon Rodríguez Taboada, de la Universitat de la Havana de Cuba.

La proposta Private Views és la observació d'una part del paisatge celeste de l'hemisferi nord que no veiem des de la nostra ubicació per diferències geogràfiques en la diferencia de graus entre Cuba i Espanya. Es tracta de dos països en comunió, que comparteixen moltes relacions, pràctiques culturals i fets històrics. I, diferencialment, en un moment específic proposen dos discursos "contraris en conflicte i estrictes": els discursos polítics. La física, la ciència i l'art responen a un sistema basat en la construcció de discurs. L'art es una eina i un canal magnífic per descriure i transmutar la realitat a múltiples estrats, espectres i contexts socials. Quan els discursos en l'art es dissocien de la pràctica i de la contemporaneïtat, es desgasten. Perden la seva capacitat d'incandescència i es mantenen estàtics en els seus dogmes, es fan aliens als qui els reben i es retroalimenten de la seva absurditat. Obrir un espai museístic a la nit comporta un conflicte. Els espais institucionals responen a uns sistemes i discursos constituïts i estrictes, històricament decidits per un conjunt d'interessos i les necessitats d'una ciutadania, que alhora també està construïda, amb unes lleis establertes, conscients i inconscients, teòriques i pràctiques.

Anem als museus! Però no a consumir art, sinó a fer art, a ser-ne part, per ser procés, per fer que els museus siguin espais on trobar-nos a fora dels dogmes. I què hi ha res més artístic que un firmament variable?

Consol Llupià (Barcelona, 1983).Trobem a Consol Llupià, entre Barcelona i el petit poble d'Alcóntar, a Almeria. Defensa i actua perquè l'art arribi a altres llocs i caigui dels pedestals en que s'ha mantingut els últims temps, lligat a un sistema de producte i consum. Amb franquesa pronuncia: "l'obra sóc JO mateixa". I es que no hi ha cap enunciat més sincer per un artista, que posar el punt de partida aquí, sucumbir a la seva obra, i saber que l'obra no es més que la capacitat d'expressar, inseparable del procés creatiu i vital, de les seves motivacions, obsessions, desitjos, viatges, aventures, experiències o interrelacions. És tot aquest conjunt que dóna sentit a la seva proposta.

http://www.saladartjove.cat/i/activitat/private-views-iv-tardor-0

#ca #museus #exposicions #tallers #gratis

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada