La violoncelista Erica Wise interpreta la segona part del 'Wunschkonzert' a la Tàpies | Gratis

Imatge de la primera part del concert del passat dimecres.

Dimecres 21 de gener 2015, a les 17 h, tindrà lloc la  Interpretació del 'Wunschkonzert' de Hanne Darboven per part de la violoncelista Erica Wise. En el marc de l'exposició Interval. Accions sonores' de la Fundació Antoni Tàpies. Gratis

Més info: http://fundaciotapies.org/site/spip.php?article8237

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
http://fundaciotapies.org


- La compositora: Hanne Darboven:

Hanne Darboven (Múnich, 1941–Rönneburg, 2009) creix com la mitjana de tres germanes envoltada d'un ambient cosmopolita en el si d'una família acomodada de comerciants. Quan encara estudia belles arts, es trasllada a Nova York durant dos anys (1966-1968), i la seva obra es desenvolupa en el context de l'art conceptual i minimalista, tot i que el seu treball retorna al substrat material, és a dir, a l'obra d'art-objecte. En aquest període coneix Sol LeWitt, Carl Andre, Mel Bochner i Joseph Kosuth i comença a realitzar dibuixos geomètrics, diagrames i llistes numèriques en paper gràfic.

Darboven inicia la seva carrera expositiva el 1967, a Düsseldorf, juntament amb Charlotte Posenenske. L'any 1972 participa a laDocumenta 5, Kassel; el 1973, a la Bienal de São Paulo, São Paulo; el 1983, a la Biennale di Venezia, Venècia; el 1989, al Museum Ludwig, Colònia; el 1990 exposa a Portikus, Frankfurt; el 2002 participa a laDocumenta 11, Kassel. La seva obra es troba representada a les principals col·leccions occidentals (MoMA, Tate Modern, Centre Pompidou, entre d'altres). El 1985 és premiada amb l'Edwin-Scharff-Preis de la ciutat d'Hamburg; el 1994 rep el Lichtwark-Preis; i el 1997 es converteix en membre de l'Akademie der Künste (Acadèmia de les Arts) de Berlín.

La preocupació per plasmar el temps en formes abstractes (per exemple, el temps biogràfic en estructures de calendari) condueix Darboven a crear un mètode d'escriptura acomodat en les idees de repetició, seqüència i sistema. De vegades són sistemes de seqüències simples, d'altres inclouen variacions molt complexes: «Els meus sistemes són conceptes numèrics que funcionen d'acord amb les lleis de la progressió i/o reducció a la manera d'un tema musical amb variacions», explica. El seu treball evoluciona des de l'escriptura conceptual en sèrie a modes més complexes de representació en què inclou elements del collage i de l'assemblatge, i on apareixen, en crescendo, fragments literaris literals o reduïts a patrons matemàtics, mencions de grans narratives històriques i aspectes biogràfics explícits. Creant una relació entre l'escriptura, el dibuix i la notació musical, a partir de 1979 les sèries numèriques esdevenen també partitures amb l'establiment de notes als números continguts en les sèries de files i columnes, els resultats de les quals donen lloc a composicions de rerefons autoreferencial. La HanneDarboven Stiftung, creada per l'artista l'any 2000, promou el seu treball en el marc de l'art conceptual i la influència que aquest ha tingut en els segles XX i XXI, i com a artista clau en l'art alemany de després de la Segona Guerra Mundial.

#ca #museus #barcelona #exposicions #concerts

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada