L'Institut Nova Història revisa la figura de l'emperador Carles I i evidencia que dirigia el seu imperi des de Catalunya

Retrat de l'emperador Carles I realitzat per Filippo Ariosto, amb l'escut reial de Catalunya a l'esquerra i les dues Columnes d'Hèrcules a la dreta. que indiquen que Carles era Rei dels Catalans i Senyor de les Índies (Plus Ultra).


Les predileccions de l'Emperador Carles I per Catalunya han estat discutides, obviades i negades per alguns historiadors. Fins i tot s'ha titllat la idea "d'absurd tòpic idíl·lic", fruit de la historiografia romàntica catalana que "ha mitificat la identificació d'En Carles I amb Catalunya". Tanmateix, per l'investigador Jordi Bilbeny, Cap de Recerca de l'Institut Nova Història (INH), és perfectament demostrable que el monarca va mantenir amb Barcelona, Catalunya i el conjunt dels estats de la Monarquia Catalana un tracte ostensiblement preferencial.

Al seu extens darrer article, titulat Carles I, Rei dels Catalans i Senyor de les Índies, publicat al web de l'INH, En Bilbeny revela aspectes poc coneguts de l'excel·lent relació del monarca amb Catalunya i demostra com, a partir dels mateixos estudis realitzats i publicats per nombrosos historiadors al llarg dels segles, ja és possible reconstruir la figura d'un emperador Carles ben diferent al que s'explica erròniament encara avui a les escoles i universitats catalanes. L'anàlisi d'En Bilbeny ens mostra un Carles I molt més proper a Catalunya que no pas a la resta dels seus dominis i que va establir una relació envers Castella tothora distant. De fet, les perllongades estades a Catalunya del monarca van fer protestar els dirigents comuners castellans, que no es van estar d'enviar una delegació de Toledo a la Ciutat Comtal per notificar el seu descontentament.  

Aquesta preferència per Catalunya de l'Emperador vindria motivada per l'esperit "polític realista" del rei o perquè "l'ordenació hispànica dels seus avis" ja funcionava en aquesta direcció. A més, en aquells moments, Catalunya i els seus estats conformaven un autèntic imperi, on diversos regnes eren governants per una mateixa monarquia. Segons En Bilbeny, són múltiples els textos d'autors catalans del segles XV i XVI que parlen amb gran naturalitat d'un «imperi» català. També historiadors moderns, com En John Elliott o En Manuel Ballesteros-Gaibrois estan convençuts que l'imperi de Carles I s'havia construït sobre la base de l'imperi mediterrani medieval catalano-aragonès. Els estudis d'En Fernández Álvarez conclouen que davant els interessos del monarca per portar a terme una croada contra el Turc durant més de la meitat del seu regnat, es considera Catalunya com una peça bàsica, continuadora de les grans gestes dels seus avantpassats catalans.

Alguns especialistes, com l'Ernest Belenguer, asseguren que els catalans ni tan sols s'envaneixen per veure's convertits de cop en la capitalitat momentània de l'imperi. Per En Bilbeny, aquest és un senyal important: si els catalans troben natural que Barcelona sigui la capital del nou imperi i que des d'aquí l'Emperador organitzi la seva política imperial, és que també les noves terres descobertes al Nou Món havien d'estar sotmeses als comtes de Barcelona. De fet, el mateix Emperador, a la seva proposició a les primeres Corts catalanes del 1519 fa aparèixer Barcelona com la ciutat més important dels seus «regnes i senyories», des les quals diu literalment, "la major part està unida, com sabeu, a aquesta corona d'Aragó". La interpretació que cal fer-ne és clara, segons En Bilbeny. Si per l'Emperador, la major part dels seus dominis està vinculada a la Corona d'Aragó, és que les possessions americanes també hi són incloses.

Per l'investigador de l'INH, només si es té en compte aquest fet és possible "entendre per què mentre a Valladolid el monarca amb prou feines expedeix documentació relativa a l'empresa del Nou Món, per contra, des dels regnes de Catalunya i Aragó, desplegarà una tasca ingent per ordenar i impulsar les conquestes americanes, implicant-hi súbdits, consells, ciutats, autoritats, viles i llocs". Segons En Bilbeny, es dóna la paradoxa que "després de fer una lectura de les actes de les Corts que el rei Carles va tenir a Valladolid, es pot observar que no hi ha ni un sol esment a les terres americanes".

Aquest fet seria molt estrany si, com diu la historiografia oficial, les Índies depenien exclusivament de Castella, i no s'entén que els múltiples afers que s'hi haurien d'haver ordenat no hagin deixat cap rastre a Valladolid. Igualment, segons l'investigador, "les Corts castellanes tampoc no fan esment de cap bisbat de les Índies" i "els procuradors de la ciutat de Sevilla no fan cap al·lusió al Nou Món". Però el que més crida l'atenció al membre de l'INH és que "ni a les anteriors Corts de Toro, de 1505; ni a les de Valladolid, de 1506; ni a les de Burgos, de 1512 i 1515, no hi ha cap referència, en els títols de la reina Joana, a la senyoria de les Índies. Fet que es torna a repetir novament a les Corts de Valladolid de 1518". I, de fet, segons la historiografia oficial, les Índies no s'incorporaran formalment a Castella fins a una data tan tardana com les Corts de Valladolid del 1518.
 
En Bilbeny coincideix amb l'estudiós Marcelo Capdeferro quan afirma que el jove Carles I "s'adonà de seguida que els seus vastos dominis propiciaven l'establiment de la monarquia o l'Imperi universal". I, per aquest motiu, és natural que al 1516, des de la Cort de Borgonya, el llavors encara Príncep Carles, incorpori al seu escut d'armes les Columnes d'Hèrcules amb la divisa "Plus Ultra" (més enllà) en clara referència al Nou Món descobert per En Colom. En aquest sentit, En Bilbeny es pregunta: "si En Carles adopta aquest nou símbol i lema, just després de la mort del rei Ferran II d'Aragó, i amb la seva mare encara viva i exercint de reina de Castella, és de fàcil inferència que els nous dominis ultraoceànics li havien de provenir de l'herència de la banda de l'avi, que aleshores tan sols era rei exclusiu de la Monarquia Catalana".

De fet a les Recomanacions que el rei Ferran adreçà a Carles I i en el seu Testament, aquest li notificava que les Índies havien estat integrades a la Corona Reial d'Aragó. Només després de la mort del monarca aragonès Ferran el Catòlic, els regnes de les Índies van ser heretats pel seu nét i futur rei dels estats de la Monarquia Catalana. I, immediatament, a fi de fer-ho públic i notori, és compresible que incorporès a les seves armes personals el nou símbol de les Columnes Hèrcules amb la divisa sobredita. En Bilbeny troba que "la decisió del Príncep de venir a Espanya, just en el moment de morir el rei Ferran, ja és prou indicador de la seva voluntat política".
 
Per llegir l'article complert sobre l'emperador Carles I:
http://www.inh.cat/articles/Carles-I,-Rei-dels-Catalans-i-Senyor-de-les-Indies
 
#ca #història #catalunya

Entrades populars