El catedràtic de literatura catalana, Joaquim Molas, ens deixa


S'ha mort Joaquim Molas (Barcelona, 1930), l'home que ocupà la primera càtedra de llengua i literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1969. A partir del 1982 va ocupar la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona. Ha estat un dels acadèmics més influents en els estudis de literatura catalana. Juntament amb l'editor i crític Josep Maria Castellet, establí un cànon marcat pel realisme històric en diverses antologies com ara la 'Poesia catalana del segle XX' (1963) o les Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLC) d'Edicions 62, que dirigia.

Molas ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs, però al mateix temps ha estat un acadèmic controvertit pel fet de bandejar de la universitat l'estudi d'escriptors com ara Josep Maria de Sagarra o Joan Sales, i de minimitzar en les seves antologies poetes com Joan Vinyoli, Joan Brossa o Josep Palau i Fabre.

Tot i que es va iniciar en l'estudi de la literatura medieval, a la dècada dels seixanta es decantà per la contemporània. Fou responsable de l'àrea de literatura de la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1965 emprengué el 'Diccionari de literatura catalana', que fou dirigit per Josep Massot en la fase definitiva, fins que sortí publicat, el 1979. Va escriure obres d'història de la literatura com ara 'La literatura catalana d'avantguarda, 1916-1938', que li va valdre el premi de la crítica Serra d'Or.

El 1974 va ser fundador de la revista els Marges, que vinculava els estudis de llengua i literatura de la UB i la UAB. També fou membre del consell de redacció de revistes com ara Serra d'Or (1965-1977), Recerques (1970-1987) i l'Anuari Verdaguer (des de l'any 1986).

Era membre de l'Institut d'estudis Catalans i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 2003 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat.

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, que va ser alumna de Molas, explica que 'era un pou de saviesa'. Diu Borràs: 'Joaquim Molas era extremadament polèmic i molt dialèctic i se sentia còmode en el cos a cos, però la seva feina per a la literatura catalana, en el mestratge, en la creació d'una escola de filòlegs i en la recuperació del patrimoni literari català va ser insuperable. D'una manera o una altra, ha acabat influint moltes generacions de filòlegs. Van marxant els grans...' 


#ca #llibres #literatura #catalunya

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada