The New Yorker fa bona la teoria de l'INH: Cervantes era antiespanyol i es burlava de Castella


La que és possiblement la més prestigiosa revista cultural dels Estats Units, The New Yorker, de referència no només a tota Amèrica del Nord, sinó també a molts llocs de tot el món, fa una duríssima i àcida critica de la recerca dels ossos de Cervantes, en un dels seus darrers articles, signat per Ilan Stavans, i de la manipulació de la seva figura, de la seva obra i del seu pensament, quan assegura que Cervates era anti-castellà, tal i com defensen els investigadors catalans de l'Institut Nova Història, que fa anys que denuncien com la inquisició espanyola va manipular també aquest personatge.

Per començar, l'articulista nord-americà, afirma que una broma habitual sobre el Premi Cervantes, el premi literari establert pel Ministeri de Cultura d'Espanya l'any 1976, és que el mateix Cervantes no l'hagués rebut mai. El motiu és que en el seu cor, Cervantes era el més anti-espanyol dels escriptors espanyols, i perquè, com a escriptor, no se'l tenia en gran estima. Recorda que en la seva obra mestra, "Don Quixot", es burla de gairebé tots els aspectes de la vida a Castella del segle XVII, des de la Inquisició, fins al llenguatge i la literatura mateixa, i que el seu sentit de l'humor va mostrar tot el país com a miserable

Però la famosa revista novaiorquesa diu que tot això no ha dissuadit Espanya, que està  disposada a estimar-lo, sense importar el motiu, i que ara un grup d'espanyols format per un historiador, un geofísic, i els experts forenses sembla haver desenterrat els ossos i de Cervantes i els de la seva esposa, Catalina de Salazar, i que encara que la caixa que suposadament conté algunes de les restes, té les inicials MC, és molt dubtosa la seva veracitat, perquè "francament, l'ortografia espanyola no va aconseguir estandarditzar-se  fins a molt més tard".

Ilan Stavans, l'autor de l'article, que porta el títol de "The Downside to Digging Up Cervantes" ( La inconveniència de desenterrar a Cervantes), diu que quan Cervantes va escriure la novel·la estava perdent la paciència, amb ell mateix, i molt probablement, amb Espanya. El que l'estudiós americà no sap és que els investigadors de l'INH ja estan demostrant que en realitat Cervantes era un escriptor valencià que va realitzar la seva obra en català i que després van ser mal traduides al castellà per la inquisició, com ell mateix denuncia en algunes parts dels seus llibres.

Però el més interessant potser arriba quan diu que, en temps de crisis Espanya recorre a Cervantes. Així va ser al 1898 quan les restes de l'imperi espanyol es van ensorrar, amb la pèrdua de les seves colònies d'Ultramar, Cuba, Puerto Rico i Filipines. Llavors l'elit intel·lectual coneguda com laGeneració del 98, amb l'ultracatòlic Miguel de Unamuno, al capdavant va intentar trobar sentit religiós i anima espanyola en l'obra de Cervantes, sense importar-li com Cervantes ridiculitzava i era contrari tot això.

El mateix explica que va passar durant la dictadura franquista, quan l'obra mestra de Cervantes era la cola que mantenia enganxats les decadents estructures de l'estat en el seu conjunt, i que ara, amb la crisi actual (abdicació de Juan Carlos, alta taxa atur i col·lapse fiscal) que situen Espanya com el pròxim país a caure després de Grècia, està succeint el mateix.

Conclou que amb un Cervantes que no tenia domicili fix a Espanya, sense llocs amb que es conegués relació directa, com el cas de Shakespeare amb Stratford-upon-Avon i el Globe Theatre de Londres, que atrauen milers de visitants, el circ que envolta el treball forense està posant  la primera pedra d'una naixent indústria del turisme Cervantes. Clarament, els ossos de Cervantes són bons per als negocis, sentencia Stavans.

Article al The New Yorker:
#ca #història #literatura #llibres #


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada