'La temptació d'existir. CHRISTER STRÖMHOLM | ANDERS PETERSEN' a Foto Colectània
Foto Colectània | Barcelona
L'exposició "La temptació d'existir" presenta dues sèries essencials per la fotografia europea de la segona meitat de segle XX; Les amies de Place Blanche de Christer Strömholm i el Café Lehmitz d'Anders Petersen. Es tracta de dos autors que, més enllà de ser els grans exponents de la fotografia sueca, comparteixen una manera d'entendre el mitjà que ha sigut decisiva per a la fotografia contemporània. Els treballs de Strömholm i Petersen, professor i deixeble respectivament, destil·len una palpable melancolia nòrdica a la vegada que una intensa empatia i compromís cap als seus entorns fotogràfics.
Christer Strömholm (Estocolm, 1922-2002), que va estar connectat als ambients existencialistes de la seva època, es trasllada a París a finals dels anys 50 i s'instal·la als voltants de la Place Blanche a prop del barri Pigalle, on coneix un grup de transsexuals i travestits que treballen als carrers i hotels pròxims. Strömholm aviat fa amistat amb molts d'ells i comença a fotografiar-los mostrant la seva bellesa més vulnerable i feroç. La sèrie, que va ser publicada per primera vegada a Suècia al 1983, ha esdevingut la més reconeguda d'aquest autor, ja que simbolitza el que per Strömholm representa treballar amb la fotografia, la possibilitat no sols de "capturar el moment" si no d'aprofundir amb les grans preguntes de la vida: l'amor, la mort i la soledat humana.
Anders Petersen (Estocolm, 1944), viatja a Hamburg a finals dels anys seixanta i comença a freqüentar el Café Lehmitz, una taberna situada al districte vermell de la ciutat, convertida en un microcosmos i refugi per a tota una sèrie de persones que vivien als marges de la societat: prostitutes, treballadors, clients i proxenetes. En el transcurs de tres anys, Petersen realitza un document provocador i ple de vitalitat, que seria publicat al 1978 convertint-se ràpidament en un dels llibres més influents de la fotografia europea. Petersren recorda "La gent del Café Lehmitz tenien una presència i una sinceritat que a mi em faltava. Estava bé estar desesperat, ser tendre, seure sol o amb companyia dels altres. Hi havia una gran calidesa i tolerància en aquest desvalgut escenari". Amb les fotografies, els clients del bar comparteixen moments de camaraderia, ballen, s'abracen o romanen absorts. Una de les fotografies més conegudes és el retrat de Rose i Lilly que va ser utilitzat per Tom Waits per il·lustrar la portada del seu disc Rain Dogs.
Tant Strömholm com Petersen van desenvolupar treballs personals que servien al seu torn com objectiu documental. Des de la complicitat i el respecte, van donar la visibilitat a aquelles persones que, tot i que es trobaven en els límits, van optar per seguir avançant. En les seves obres, la imatge única dóna pas a la seqüència, tornant visible el procés de creació d'autor. Es tractaria d'un procés anàleg a l'ocorregut en altres àrees del pensament contemporani després de la Segona Guerra Mundial. És el cas del filòsof romanès Emil Cioran, un dels autors més provocadors i radicals d'aquest període, que es denomina a si mateix "pensador orgànic", ja que per a ell tot esdeveniment viscut, físic o intel·lectual s'aprofita per modelar un cos conceptual. En el seu llibre La temptació d'existir (1956), afirma: "Els temps actuals han fet del nostre pensament un interrogant permanent. Les guerres, els conflictes, les aberracions, en fi, ens posen en front de nosaltres mateixos amb el tenebrós sense sentit. Què ens empeny a seguir existint?"
Amb motiu de l'exposició, Foto Colectania i RM han coeditat el llibre Christer Strömholm, Les Nuits de Place Blanche.
Més info:
L'exposició "La temptació d'existir" presenta dues sèries essencials per la fotografia europea de la segona meitat de segle XX; Les amies de Place Blanche de Christer Strömholm i el Café Lehmitz d'Anders Petersen. Es tracta de dos autors que, més enllà de ser els grans exponents de la fotografia sueca, comparteixen una manera d'entendre el mitjà que ha sigut decisiva per a la fotografia contemporània. Els treballs de Strömholm i Petersen, professor i deixeble respectivament, destil·len una palpable melancolia nòrdica a la vegada que una intensa empatia i compromís cap als seus entorns fotogràfics.
Christer Strömholm (Estocolm, 1922-2002), que va estar connectat als ambients existencialistes de la seva època, es trasllada a París a finals dels anys 50 i s'instal·la als voltants de la Place Blanche a prop del barri Pigalle, on coneix un grup de transsexuals i travestits que treballen als carrers i hotels pròxims. Strömholm aviat fa amistat amb molts d'ells i comença a fotografiar-los mostrant la seva bellesa més vulnerable i feroç. La sèrie, que va ser publicada per primera vegada a Suècia al 1983, ha esdevingut la més reconeguda d'aquest autor, ja que simbolitza el que per Strömholm representa treballar amb la fotografia, la possibilitat no sols de "capturar el moment" si no d'aprofundir amb les grans preguntes de la vida: l'amor, la mort i la soledat humana.
Anders Petersen (Estocolm, 1944), viatja a Hamburg a finals dels anys seixanta i comença a freqüentar el Café Lehmitz, una taberna situada al districte vermell de la ciutat, convertida en un microcosmos i refugi per a tota una sèrie de persones que vivien als marges de la societat: prostitutes, treballadors, clients i proxenetes. En el transcurs de tres anys, Petersen realitza un document provocador i ple de vitalitat, que seria publicat al 1978 convertint-se ràpidament en un dels llibres més influents de la fotografia europea. Petersren recorda "La gent del Café Lehmitz tenien una presència i una sinceritat que a mi em faltava. Estava bé estar desesperat, ser tendre, seure sol o amb companyia dels altres. Hi havia una gran calidesa i tolerància en aquest desvalgut escenari". Amb les fotografies, els clients del bar comparteixen moments de camaraderia, ballen, s'abracen o romanen absorts. Una de les fotografies més conegudes és el retrat de Rose i Lilly que va ser utilitzat per Tom Waits per il·lustrar la portada del seu disc Rain Dogs.
Tant Strömholm com Petersen van desenvolupar treballs personals que servien al seu torn com objectiu documental. Des de la complicitat i el respecte, van donar la visibilitat a aquelles persones que, tot i que es trobaven en els límits, van optar per seguir avançant. En les seves obres, la imatge única dóna pas a la seqüència, tornant visible el procés de creació d'autor. Es tractaria d'un procés anàleg a l'ocorregut en altres àrees del pensament contemporani després de la Segona Guerra Mundial. És el cas del filòsof romanès Emil Cioran, un dels autors més provocadors i radicals d'aquest període, que es denomina a si mateix "pensador orgànic", ja que per a ell tot esdeveniment viscut, físic o intel·lectual s'aprofita per modelar un cos conceptual. En el seu llibre La temptació d'existir (1956), afirma: "Els temps actuals han fet del nostre pensament un interrogant permanent. Les guerres, els conflictes, les aberracions, en fi, ens posen en front de nosaltres mateixos amb el tenebrós sense sentit. Què ens empeny a seguir existint?"
Amb motiu de l'exposició, Foto Colectania i RM han coeditat el llibre Christer Strömholm, Les Nuits de Place Blanche.
Més info:
#museus #barcelona #fotografia #exposicions #agenda
