L'MCIB porta el millor cinema italià del 2015 a Barcelona



De l'11 al 17 de desembre. Entrada lliure

L'MCIB PORTA EL MILLOR CINEMA ITALIÀ DE 2015 A BARCELONA

La quarta edició de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona - MCIB, tindrà lloc del 11 al 17 de desembre als Cinemes Verdi de Barcelona. L'entrada a les projeccions de la MCIB és gratuïta, amb aforament limitat.

El repte de la MCIB és el de convertir Barcelona en una plataforma privilegiada per a la difusió del millor cinema italià a Espanya.

La MCIB proposa una fórmula única al panorama cinematogràfic mundial, ja que les pel·lícules que es projectaran a Barcelona representen una selecció del millor cinema italià que ha passat pels Festivals de Berlín, Cannes, Locarno, Venècia, Toronto i Londres d'aquest any.

Un Festival de Festivals que reunirà, en un únic esdeveniment, les millors pel·lícules italianes de 2015, que encara no han tingut estrena comercial a Espanya i que, majoritàriament, s'estarien estrenant per aquestes dates a Itàlia.

La majoria de les pel·lícules que es podran veure a la MCIB 2015 estaran presentades pels propis directors i actors convidats, amb la voluntat d'apropar al públic barceloní el cinema italià més actual.

La Secció Oficial d'enguany inclou 8 llargmetratges, entre els que formen part Non essere cattivo, de Claudio Caligari, representant a Itàlia en la carrera per l'Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera i L'attesa, de Piero Messina amb Juliette Binoche.

En aquesta quarta edició, la Mostra de Cinema Italià de Barcelona retrà un homenatge molt especial al director de cinema Mario Monicelli, en ocasió del centenari del seu naixement. Monicelli serà recordat els dies 16 i 17 de desembre amb la projecció de dos treballs seus i un documental sobre la seva vida i trajectòria com a cineasta.

Les dues projeccions especials seran Es Va donar vuole, d'Edoardo Falcone, preestrena a Espanya i que compta amb distribució per A Contracorriente Films, iVergine giurata, de Laura Bíspuri, la pel·lícula italiana més premiada de 2015.

Els curtmetratges presents en l'edició d'aquest any i que opten al Premi CSCI al Millor Curtmetratge són Chigno sardònic, de Fulvio Risuleo, L'impresa, de Davide Labanti,Due piedi sinistri, d'Isabella Salvetti, L'errore, de Brando De Sica , Eternit, de Giovanii Aloi, La Valigia, de Pier Paolo Paganelli, A tutto tondo, d'Andrea Bosca i The age of rust, de Francesco Aber i Alessandro Mattei.

La MCIB és una mostra organitzada per e l Istituto Luce Cinecittà en col·laboració ambl'Institut Italià de Cultura de Barcelona i sota el patrocini del Ministeri de Cultura italià i del Consolat General d'Itàlia a Barcelona.

ELS MILLORS LLARGMETRATGES ITALIANS DE 2015

Aquest any podrem veure Non essere cattivo, de Claudio Caligari, que representa Itàlia en la carrera de l'Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera, L'attesa, de Piero Messina amb Juliette Binoche, Noi i la Giulia, d'Edoardo Leo, Per amor vostro, de Giuseppe Guadino,Visca la sposa, d'Ascanio Celestini i les òperes primes Arianna de Carlo Lavagna, Clordirigida per Lamberto Sanfelice i Mediterranea, de Jonas Carpignano.

Non essere cattivo (No siguis dolent) de Claudio Caligari és la pel·lícula que representa el país en els Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera. És una història ambientada en els anys 90 a Òstia i en la perifèria romana, als mateixos llocs on Pasolini feia viure, vagar, estimar i patir els personatges de les seves pel·lícules.

Aquells que una vegada eren "ragazzi di vita", en els anys 90 semblen pertànyer, encara que en la perifèria més desesperada, a un món que gira al voltant de l'hedonisme. Un món on els diners, els cotxes potents, els locals nocturns, les drogues sintètiques i la cocaïna circulen amb normalitat, on Vittorio i Cesare, dos joves de poc més de vint anys, caminen a la recerca de la pròpia afirmació. La iniciació a l'existència té per ells un preu altíssim i Vittorio, per salvar-se, es distancia de Cesare, que s'enfonsa inexorablement.

El vincle que els uneix és tan fort que Vittorio no abandonarà mai, realment, al seu amic, esperant sempre poder mirar cap al futur amb ulls nous. Junts.

L'attesa (L'espera) és l'òpera prima de Piero Messina, i compta amb Juliette Binoche com a protagonista del film. La pel·lícula ha participat en festivals com la Biennal de Venècia, Annecy Cinema Italien, BFI London Film Festival, Busan International Film Festival (Corea del Sud) i TIFF - Toronto International Film Festival.

Entre els grans salons d'una antiga vila marcada pel temps, Anna, afectada per una pèrdua sobtada, passa els seus dies en soledat. I aquí, de sobte, arriba Jeanne, una noia jove que diu ser la promesa de Giuseppe, el fill de l'Anna. Ell l'ha convidat a Sicília i se'n van alguns dies de vacances. Anna ignora l'existència de Jeanne. I Giuseppe no hi és. Però les seves coses estan totes allà, a la seva habitació.

Noi i la Giulia (Nosaltres i el Giulia) d'Edoardo Leo narra la vida de Diego, Fausto i Claudio, tres homes que passen de la quarantena, estan insatisfets i es troben a la fugida de la ciutat i de les seves pròpies vides. Tot d'una, passen de ser uns perfectes desconeguts a trobar-units en l'empresa d'obrir un negoci d'agroturisme. A ells se'ls unirà en Sergio, un home de cinquanta anys exaltat ia qui se li ha passat l'arròs, i Elisa, una dona jove embarassada que està, definitivament boja. Per obstaculitzar el seu somni, apareixerà Vito, un estrany camorrista que ve a exigir diners al volant d'un vell Giulia 1300.

Aquesta amenaça els forçarà a rebel·lar-se contra la injustícia d'una manera rocambolesca, i ho faran donant vida a una aventura imprevista, laberíntica i tragicòmica. Una resistència desesperada, aquella que tots nosaltres voldríem fer ... si tinguéssim el valor suficient.

El film ha obtingut el Globus d'Or 2015 a Millor Comèdia i el David vaig donar Donatello al Millor actor secundari. A més, ha participat en festivals com el Annecy Cinema Italien, Cinema Italià! Cinema Italian Style a Hong Kong, cinema Italy Miami / Atlanta / Sant Joan Italian Film Festival, entre d'altres.

Per amor vostro (Per amor a vosaltres) de Giuseppe Gaudino ha participat en festivals com la La Biennal de Venècia i Rio de Janeiro International Film Festival. El film mostra a Anna, una dona indolent, que viu a Nàpols, i que des de fa vint anys ha deixat de veure el que de veritat li passa a la seva família, preferint no prendre part, suspesa entre el Bé i el Mal. Per amor dels seus tres fills i de la seva família, ha deixat que la seva vida s'apagués lentament. Fins al punt de convèncer "no valer res".

Visca la sposa (Visca la núvia) és el segon film del cineasta Ascanio Celestini. Una pel·lícula amb gran repercussió que ha tingut l'oportunitat de passar per festivals com el Busan International Film Festival (Corea del Sud), La Biennale di Venezia i el Raindance Film Festival (Londres). Nicola passa les hores bevent i fent veure que està deixant de beure. Aquesta és la seva història i la de tants altres personatges que ell es troba per destí o per casualitat, com en una road movie.

Arianna (Arianna) és l'òpera prima del cineasta Carlo Lavagna amb premis al BFI London Film Festival, la Biennal de Venècia, Giornate degli Autori - Venice Days (Venècia), entre d'altres. La pel·lícula se centra en la vida de l'Arianna, que té dinou anys però encara no ha tingut el seu primer cicle menstrual. Les hormones que el seu ginecòleg li ha receptat no semblen tenir efecte en el seu desenvolupament, a part d'un lleuger augment de la mida dels pits, però que li provoca molèsties. A l'inici de l'estiu, els seus pares decideixen anar a la casa de camp propera al llac de Bolsena, on Arianna havia crescut fins als tres anys i on no hi havia tornat. Durant l'estada en aquesta casa, antics records comencen a aflorar, tant que Arianna decideix quedar-se, fins i tot quan els seus pares han de tornar a la ciutat. Les tardes passen lentes i silencioses. Mentre Arianna comença a indagar sobre el seu propi cos i el seu propi passat. La trobada amb el seu jove cosina Celeste (tan diferent i femenina respecte a ella) i la pèrdua de la virginitat amb un noi de la seva edat, empenyen Arianna a enfrontar definitivament amb la veritable naturalesa de la seva sexualitat.

Clor (clor) Clor (clor) dirigida per Lamberto Sanfelice, ha obtingut premis en el Annecy Cinema Italien, la Berlinale, Festival del Cinema Italià de Tòquio, Sundance Film Festival, entre d'altres. Aquesta òpera prima narra les aspiracions de la jove Jenny, que té disset anys i un somni: arribar a ser una campiona de natació sincronitzada. La seva vida despreocupada d'adolescent a Òstia, ciutat del litoral romà, és sacsejada per la mort sobtada de la seva mare. Amb el seu pare Alfio i el seu germanet Fabrizio es veu obligada a traslladar-se a un poblet al cor de la Maiella, la terra d'origen d'Alfio. El pare té una profunda depressió, durant els mesos anteriors ha perdut la feina, i el banc s'ha quedeu amb la casa d'Òstia. L'oncle Tondino els acull en una vella cabana de muntanya, prop d'un alberg amb un remuntador i una pista d'esquí. Jenny es veu obligada a aconseguir un treball de cambrera a l'hotel Splendor ia renunciar al seu diploma. Quan descobreix que a l'hotel hi ha una piscina, decideix arriscar-i anar per les nits a entrenar.

Quan les condicions del seu pare es tornen més greus, l'oncle l'envia a un antiga abadia gestionada per una congregació de sacerdots, perquè tinguin cura d'aquest. Jenny es queda sola ocupant-se del seu germà i veu com el seu somni s'allunya dia a dia cada vegada més, el nen és l'obstacle de la seva llibertat. Una nit, durant l'entrenament, Jenny és sorpresa a la piscina pel vigilant de l'alberg, Ivan. Naixerà entre ells dos una relació feta de trobades nocturnes.

Mediterranea (Mediterrània) és l'òpera prima de Jonas Carpignano, que explica la història de Ayiva, que acaba de sortir del seu país natal, Burkina Faso, per anar a buscar una feina que li permeti mantenir la seva filla i la seva germana. S'aprofita de la seva posició en una organització de tràfic d'immigrants, i troba la manera de deixar enrere el continent africà. Ayiva prova d'adaptar a la nova vida a Itàlia, però la tensió a la comunitat local no para d'augmentar i les coses es tornen cada vegada més perilloses. No obstant això, està decidit a no donar-se per vençut, tracta de resistir, però això tindrà el seu preu.

Un film xocant que ha passat per festivals com Cannes, la Biennal de Venècia, BFI London Film Festival, Festival Internazionale di Melbourne, Haifa International Film Festival, entre molts altres.

PROJECCIONS ESPECIALS MCIB 2015

En aquesta edició de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona comptarem també amb dues projeccions especials, els Cinemes Verdi acolliran les òperes primes Vergine Giurata (Verge Jurada) de Laura Bispuri i Es Va donar vuole (Si Déu vol) d'Edoardo Falcone.

Vergine Giurata (Verge Jurada) és l'òpera prima de la cineasta Laura Bispuri, i compta amb una gran representació en festivals com Alexandria International Film Festival, Annecy Cinema Italien, la Berlinale, BFI London Film Festival, Buenos Aires International Festival of Independent Cinema, Seattle International Film Festival, Sydney Film Festival, Tribeca, entre molts altres.

La història comença en les "muntanyes maleïdes" del nord d'Albània, fa 30 anys. Un món a part, una societat patriarcal on encara està vigent el codi Kanun que regula la vida de tota la comunitat de les muntanyes, basada en la venjança de sang, en l'honor i en els clans familiars. Al Kanun està escrit que la dona és un sac que només ha d'aguantar. Aquí neix Hana, una jove que vol cridar al món "jo sóc lliure, fort i dona", però xoca amb aquesta societat arcaica. Hana perd als seus pares i és adoptada pels seus oncles on creix amb la seva filla, la seva cosina Lila. Dues noies que tenen el mateix esperit de rebel·lia, però els seus camins se separen. Lila fuig d'un matrimoni acordat entre els pares. Hana, vinculada a la família que la va acollir, en particular, a l'oncle que hauria volgut un fill, no té la força per marxar i fugir, però ha de combatre amb la seva naturalesa rebel en aquest món tan arcaic.

Es Va donar vuole (Si Déu vol) d'Edoardo Falcone narra com la vida de Tommaso, un respectat cirurgià cardíac, fa un gir radical el dia que el seu fill Andrea decideix fer-se sacerdot. Per Tommaso, un ateu convençut, un fill sacerdot és un cop terrible. Mentre fingeix que li dóna suport total, decideix entendre-ho millor i comença a seguir-lo en secret. Tommaso coneix el pare Pietro, un sacerdot realment sui generis, i creu que és ell qui li ha menjat el cap al seu fill. Aprofitant-se de l'absència d'Andrea, que es troba de retir espiritual en un monestir, Tommaso, d'incògnit comença a idear una estratègia per fer que el seu fill s'oblidi d'aquesta idea.

CURTMETRATGES D'AQUESTA EDICIÓ

D'altra banda i com és habitual, la MCIB presenta una mostra dels millors curtmetratges d'aquest 2015, una àmplia representació de les millors propostes de l'any en aquest format.

Els curtmetratges presents en aquesta quarta edició són Chigno sardònic, de FulvioRisuleo, L'impresa, de Davide Labanti, Due piedi sinistri, d'Isabella Salvetti, L'errore, de Brando De Sica, Eternit, de Giovanii Aloi, La Valigia, de Pier Paolo Paganelli, A tutto tondo, d'Andrea Bosca i The age of rust, de Francesco Aber i Alessandro Mattei.

L'MCIB RIDE HOMENATGE EN AQUESTA EDICIÓ A Mario Monicelli

La Mostra de Cinema Italià de Barcelona vol retre els dies 16 i 17 de desembre un homenatge molt especial en aquesta edició. Amb ocasió del centenari del seu naixement, el director de cinema Mario Monicelli serà recordat amb la projecció de diversos treballs seus, que recorreran la seva trajectòria com a cineasta.

I soliti Ignoti (Rufufú) protagonitzada, entre d'altres per Vittorio Gassman, Claudia Cardinale i Marcello Mastroianni, i nominada en 1958 als Oscar com a Millor Pel·lícula Estrangera és la història d'una banda de lladres totalment ineptes, instruïts per un lladre conegut retirat. El grup tracta d'entrar en una casa d'empenyorament, però només per anar a la cuina i poder menjar. Marxen a casa amb les mans buides, però amb la panxa plena.

La Gran Guerra (la Gran Guerra), guanyadora del Lleó d'Or a Millor Film en 1959, explica com dos joves reclutes italians es coneixen en les oficines de reclutament. Oreste, un estafador nat, enganya a l'ingenu Giovanni, però tots dos es troben novament en el tren que els porta al regiment on són destinats. Ells, però, s'adonen que tenen alguna cosa en comú: una falta enorme de patriotisme i valentia i és en aquest punt, quan comença la seva amistat.

Monicelli. La versione di Mario (Monicelli. La versió de Mario) és el documental realitzat per Mario Canale, Felice Farina, Mario Gianni, Wilma Labate i Annarosa Morri, cinc persones que coneixien, admiraven i volien el cineasta. És una conversa distesa amb ell, sobre com veu la vida, els seus films. Unes entrevistes sobre els més diversos temes que van configurant un retrat de l'home que va ser Monicelli, divertit, irreverent i mordaç. Aquest projecte documental està dividit en cinc capítols.

#agenda #barcelona #cinema

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada