Especialistes en l'obra d'Harun Farocki tanquen la retrospectiva de la Fundació Tàpies


5, 6 i 7 d’octubre de 2016, a les 19.00 h
Harun Farocki  / Treball, guerra i museu
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona
Entrada lliure al cicle


Actes al voltant d’Harun Farocki. Empatia amb la participació de Núria Gómez Gabriel, Antje Ehmann, Filipa César, Kodwo Eshun, Éric Alliez, Mauricio Lazzarato i Carles Guerra

L’exposició Harun Farocki. Empatia mostra una àmplia selecció d’instal·lacions on el tema central no només és el treball observat, sinó també el treball del cinema, el treball que realitza la càmera, i la seva capacitat de convertir en treball tot el que discorre davant la seva mirada. Fins i tot l’espectador que acudeix a aquesta exposició –i que contempla aquestes imatges– es veu immers en una situació en la qual se li suggereix que actuï com un muntador. Per pensar i celebrar aquest cineasta alemany convertit en referent indiscutible de les noves generacions, i tancar així uns mesos en els quals la seva obra ha estat objecte d’escrutini, la Fundació Antoni Tàpies organitza una sèrie d’actes. Aquells que van col·laborar estretament amb Harun Farocki i aquells altres que han considerat el seu llegat crític com una eina de futur compartiran les seves visions i anàlisis d’un cinema que ha abandonat la sala com a referent simbòlic per encarnar-se en els espectadors dels nous museus. Entre altres participants, comptarem amb Núria Gómez Gabriel, Antje Ehmann, Filipa César, Kodwo Eshun, Éric Alliez, Mauricio Lazzarato i Carles Guerra.

Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 19.00 h. | Preu:gratuït.

Programa:

Dimecres 5 d’octubre de 2016, a les 19.00 h
Cinema incorporat: pràctiques liminars en l’audiovisual contemporani
Presentación a càrrec de Núria Gómez Gabriel

La documenta X (Kassel, 1997) va suposar un punt d’inflexió pel que fa a les condicions de producció i distribució del cinema contemporani en la institució museu. No només va respondre a l’extrema heterogeneïtat de les pràctiques documentals i l’expansió dels mitjans contemporanis desbordant els límits espacials i temporals del cub blanc, sinó que també es va situar en una ruptura dels seus marcs ideològics. A partir d’aquest primer cas d’estudi, la investigació que es presenta pretén aproximar-se a la noció d’un Cinema incorporat com aquell que es defineix a priori per ser transfronterer, és a dir, que no ocupa un territori fix sinó que es constitueix en les característiques mateixes de la globalització: la migració i la mobilitat.

Núria Gómez Gabriel és artista-investigadora i la seva pràctica inclou la programació, la crítica i la docència. Forma part del microcol·lectiu editorial Cine Quieto i desenvolupa la seva activitat com a gestora cultural a la sala KINO. Els seus treballs s’han mostrat en contextos com ara Las Jornadas de la Imagen del Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid, 2016), The Museum Is Closed al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona, 2016) i el Festival LOOP (Barclona, 2016) i també ha format part d’exposicions col·lectives com ara Do it with Others (Madrid, 2016), ArtBo (Bogotà, 2015) o Autoedit (Pamplona, 2014), entre d’altres. Actualment col·labora com a programadora audiovisual en el marc de l’exposició DIY a la Fundació Joan Miró (Barcelona, 2016).



Dijous 6 d’octubre de 2016, a les 19.00 h
Introducció
A càrrec de Carles Guerra i Antje Ehmann


Prototip per a una futura arqueologia de la imatge

Conferència a càrrec de Kodwo Eshun

The Silver and the Cross (La plata i la creu), 2010, es pot entendre com un prototip per a una futura vídeoarqueologia de la pintura clàssica. El muntatge de The Silver and the Cross exerceix de mecanisme per a una investigació comparativa de les mines de plata representades en el quadre oblidat de Gaspar Miguel de Berrio, Descripció del Cerro Rico y la Villa Imperial de Potosí, 1758, amb el paisatge muntanyós de l’actual Potosí, Bolívia. The Silver and the Cross posa de manifest l’exclusió dels esclaus indígenes del panorama èpic d’acumulació primitiva imaginat per Berrio. Al seu torn, aquesta absència pictòrica revela fins a quin punt la filosofia de la Il·lustració europea del segle XVIII va defugir qualsevol esment del genocidi perpetrat durant la colonització espanyola de Llatinoamèrica. Aprofundint en aquesta exclusió, The Silver and the Cross proposa una anàlisi forense descolonitzadora de les imatges de la pintura, la història i la filosofia europees com a crims epistèmics implicats en la construcció de la indústria, les inversions i les infraestructures imperials.

Kodwo Eshun és professor de Teoria de l’Art Contemporani del Departament de Cultures Visuals de Goldsmiths College, a la University of London, i professor convidat del programa Critical Curatorial Cybermedia, a la Geneva University of Art and Design.



El problema amb les palmeres
Lectura d’assaig a càrrec de Filipa César.

La investigació en què està basat EL PROBLEMA AMB LES PALMERES s’inicia a les ruïnes de la fàbrica alemanya d’oli de palma i de munició −equipada amb maquinària KRUPP i d’un altre tipus procedent d’Alemanya− que va estar en funcionament a l’illa de Bubaque, a l’oest de l’Àfrica, entre els anys trenta i vuitanta del segle xx. L’objectiu del projecte és exposar i desenvolupar, a partir d’aquest cas germanoafricà, una crítica audiovisual sobre els imaginaris occidentals epistèmics relatius a la palmera i al tròpic.

Avui en dia, les ruïnes d’aquesta fàbrica constitueixen la subestructura sobre la qual s’assenten els precaris fonaments de Bubaque, un poble de Guinea Bissau. Les paraules de Brecht i de Farocki ens alerten del fet que les imatges de la fàbrica no solen dir res sobre la realitat que ella mateixa amaga. Aquesta arqueologia germano-africana creada per KRUPP, les aplicacions estètiques i econòmiques occidentals de la palmera i el seu imaginari tropical/turístic, juntament amb diverses interpretacions útils de la paraula palmera, constitueixen els senders pels quals conduiré EL PROBLEMA AMB LES PALMERES.

Filipa César és artista i cineasta. El seu interès se centra en els aspectes ficticis de la pràctica documental, els límits porosos entre el cinema i la seva recepció, i la política i la poètica inherents a la imatge en moviment. El seu treball se serveix de la reanimació dels mitjans i la seva materialitat per ampliar o exposar contranarratives a la violència històrica. Des de l’any 2011, César ha estat investigant els orígens del cinema a Guinea Bissau com a part del Moviment d’Alliberament Africà, els seus imaginaris i potències cognitives, una investigació que ha esdevingut el projecte col·lectiu de llarga durada Luta ca cava inda (la lluita encara no ha acabat). Ha participat en els projectes d’investigacióArchivo Viviente (2011-2013) i Archivo Visionario (2013-2015), tots dos organitzats per l’Arsenal-Institut per al Cinema i el Videoart de Berlín. Ha estat present en diversos festivals de cinema, entre ells el Kurzfilmtage Oberhausen (2013-2016), el Curtas Vila do Conde (2012-2015), el Forum Expanded-Berlinale (2013-2016), l’IFFR de Rotterdam (2010, 2013 i 2015) i el DocLisboa (2011). Entre les exposicions i projeccions en què ha participat hi ha la VIII Biennal d’Istanbul (2003), el Museu Serralves de Porto (2005), la Tate Modern de Londres (2007), el SFMOMA (2009), la XXIX Biennal de São Paulo (2010), la Manifesta 8 de Cartagena (2010), la Haus der Kulturen der Welt de Berlín (2011 i 2015), el Jeu de Paume de París (2012 i 2016), el Kunstwerk de Berlín (2013), el Meeting Points 7 (2013-2014), l’NBK de Berlín (2014), l’Hordaland Art Center de Bergen (2014), el SAAVY Contemporary de Berlín (2014), el Futura de Praga (2015), el Khiasma de París (2011, 2013 i 2015), el Tensta Konsthall d’Spånga (2015), el MUMOK de Viena (2016) i la Contour 8 de Mechelen (programació de 2017).


Divendres 7 d’octubre de 2016, 19.00 h
Guerres i capital
Presentació a càrrec de Maurizio Lazzarato i Eric Alliez

«Estem en guerra», declara el president de la República el vespre del 13 de novembre. Però, què és exactament aquesta guerra? La contrahistòria del capitalisme que proposem aquí pretén recuperar la realitat de les guerres que ens infligeixen i ens són negades: no parlem de la guerra ideal dels filòsofs, sinó de les guerres de classe, de raça, de sexe o de gènere, les guerres de civilització i mediambientals, les guerres de subjectivitat que fan estralls en el si de les poblacions i que constitueixen el motor secret de la governabilitat liberal. Posant nom a l’enemic (el refugiat, l’immigrant, el musulmà), els nous feixismes estableixen la seva hegemonia sobre els processos de subjectivació política monopolitzats per termes de caràcter racista, sexista i xenòfob que atien la guerra entre els pobres i mantenen viva la filosofia de guerra total del neoliberalisme. Atès que la guerra i el feixisme són la repressió del pensament posterior al 68, no només hem llegit la història del capital a través de la guerra, sinó que també l’hem llegida a través de l’estranya revolució del 68, que és l’única que permet el pas de la guerra a les guerres –i d’elles, a la construcció de noves màquines de guerra contra la financiarització contemporània. Així doncs, es tracta d’empènyer el «pensament del 68» més enllà dels seus límits i de reorientar-lo cap a un nou pragmatisme de les lluites, vinculat a la guerra contínua del capital. És a dir que es tracta sobretot de preparar-nos per a les batalles que haurem d’entaular si no volem ser vençuts sempre.

Maurizio Lazzarato és sociòleg independent i filòsof. Viu i treballa a París. Entre les seves últimes publicacions es troben Gouverner par la dette i Marcel Duchamp et le refus du travail. Escriu així mateix sobre cinema, vídeo i les noves tecnologies de la producció d’imatges. Col·labora amb Angela Melitopulos en la producció d’instal·lacions de vídeo. Va elaborar amb el Groupe Knobotic Research el projecte10_dencies/ travail immatériel per a la Biennal de Venècia.

Eric Alliez és filòsof i professor de l’Université Paris 8 i del Centre for Research in Modern European Philosophy, de la Kingston University (Londres). Des del seu primer llibre, Les Temps capitaux (pròleg de G. Deleuze, 1991), ha publicat àmpliament sobre filosofia contemporània, art i política. Défaire l’imagen. De l’art contemporain (2013) és l’últim volum d’una trilogia centrada en una crítica de l’estètica, la que també inclou L’Œil-Cerveau. Nouvelles Histoires de la peinture moderne(2007) i La Pensée-Matisse (amb Jean-Claude Bonne, 2005). La seva propera publicació és Guerres et capital (amb Maurizio Lazzarato).

Carrer Aragó 255
08007 Barcelona
http://fundaciotapies.org

#catalunya #museus #agenda #exposicions #tallers #conferències #barcelona #video #cinema

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada