El primer final / The first ending | Manuel Gamonal | Collblanc Espai d'Art de Castelló



Manuel Gamonal. El primer final / The first ending

Inauguració: 25 de març de 2017 a les 19h.

"Fotografio el que no desitjo pintar i pinto el que no puc fotografiar" | Man Ray

Un espai intermedi. Ni aquí, ni allà. De tots i de ningú. Un espai oblidat, opac i ombrívol. El carrer és un lloc que ja no és privat, però que encara està enclavat en la seguretat del que domesticat, del conegut. Un lloc de trànsit que no està fet ni per mirar, ni per ser vist. És alhora un espai físic i una idea abstracta. És en aquest espai - a les esquerdes, en les fissures, als marges del que és visible - on s'ubica conceptualment el projecte El primer final.

L'obra de Manuel Gamonal posa a prova les nocions de l'espai monumental i l'íntim, de la gravetat i la lleugeresa, de l'ordre i el caos. Partint d'un territori formal ja desenvolupat en projectes anteriors, manipula la matèria, configurant i reconfigurant les formes en un llenguatge molt personal a força de línia, repetició i seriació. És un projecte interdisciplinari que abasta des de pintura i dibuix fins instal·lació (fotografia i escultura). Arran de les tendències d'art conceptual, minimal o post-povera, dóna feina materials d'origen purament industrial, com asfalt i esmalt. Investiga al voltant de la relació del signe i la ruïna, busca paral·lelismes entre la forma abstracta i les composicions reals d'un paisatge humà, abstracció elements geomètrics d'un entorn quotidià.

Deia Giorgio Morandi que res pot arribar a ser més abstracte i més irreal que el que veiem. El que veiem aquí són uns escenaris íntims compostos pel sol ús, el pla i el auster. Si hi ha aquí un protagonista clar, és la negror, en tots els seus matisos: des de la calidesa d'un negre orgànic, l'opacitat de l'asfalt, fins a una fredor metàl·lica. Sobre uns fons negres, en les tenebres, en els silencis nocturns els objectes quotidians anònims cobren vida, cadència i espiritualitat. Es converteixen en natures mortes, en retaules improvisats o retrats fúnebres anònims. Banyats en una tenebrosidad zurbaraniana, les peces trobades troben la seva arrel metafísica. Els desfets que no pretenen ser vistos, a través d'un ull voyeur cobren un caràcter tàctil, orgànic i fetitxista. Descontextualitzats, esdevenen escenografies, en postimágenes, finalment en composicions abstractes, esborrant els límits entre l'objecte i la forma. Les ruïnes es transformen en signes artificials, es tradueixen en geometries. Geometries que en la seva forma més pura aludirían a idees d'ordre i control, però aquí es fragmenten, fracturen o fusionen., Reflectint el conflicte, la incertesa, el desassossec d'aquest temps.

El primer final marca la conclusió d'una etapa. Les imatges captades en unes instantànies no tornaran a repetir-se. La seva essència rau en el seu caràcter efímer, si desaparició imminent, en una mort inevitable. Però aquest primer final també obre pas a un nou començament en un bucle sense fi. Li pregunto a Manuel on busca les seves composicions. "Jo no les busco", em diu. "Jo les trobo. Elles ja hi són ".

Kasia Nagórska



Coll Blanc Espai d'Art
Mas de Tomás
Partida Matella
Culla, Castelló, País Valencià


#galeries #museus #fotografia #exposicions #PaisValencia #Castello #agenda #gratis #inauguracions

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada