El Tribunal Constitucional espanyol dicta 4 sentències contra el català a pocs mesos del referèndum

Es tracta de la llei d'acollida d'immigrants, la llei del cine, la llei del codi de consum i la llei de l'audiovisual, que havien recorregut tant el PP com una Defensora del Poble.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha tret la pols a tots els recursos que tenia acumulats sobre usos lingüístics a Catalunya de l' època del tripartit. Es tracta de la llei d'acollida d'immigrants, la llei del codi de consum i la llei del cine -totes del 2010-, i la llei de l'audiovisual, que es remunta al 2006. En concret, ha dictat sentència contra normes que fomenten l'ús del català com a llengua preferencial per a l'acollida d'immigrants, així com als mitjans públics, la promoció del català al cinema i la retolació dels comerços. Es tracta del primer reguitzell de sentències conjuntes (un total de quatre) sobre l'estatus jurídic del català.

Ara bé, el TC no ha tombat totes les lleis, sinó que ha estimat parcialment o desestimat la majoria de recursos. Els magistrats han utilitzat la porta del darrere per regular el paper del català. Si bé no consideren inconstitucionals la majoria d'articles recorreguts, sí que emeten una sèrie de recomanacions per interpretar d'una forma determinada les normes lingüístiques, amb l'objectiu de potenciar sempre l'ús del castellà. Puntualitza així que "la cooficialitat ha de ser entesa conforme a un patró d'equilibri que no atorgui prevalença a una llengua sobre l'altre".

Feia una dècada que el Tribunal Constitucional intentava trobar consens per resoldre sobre la realitat lingüística a Catalunya. I no ha sigut possible fins que s'ha remodelat i ha arribat la fi de la presidència de Francisco Pérez de los Cobos. L'objectiu ha sigut intentar mantenir la coherència amb la jurisprudència a favor de la immersió lingüística que havia dictat el tribunal des dels anys 80 i alhora posar fre a la implantació d'un model a Catalunya en què el català passi per davant del castellà. Per això ha optat per resolucions interpretatives, una forma de preservar la unanimitat.

Repassem els continguts de cadascuna de les sentències i el que havia recorregut el PP o la Defensora del Poble en funcions,   María Luisa Cava de Llano, des del 2006 fins al 2010.

Llei d'acollida d'immigrants (2010)

Tomba que els immigrants només puguin acreditar un nivell si tenen competències bàsiques en català. L'últim recurs es va presentar també el 2010 i només per part de la Defensora del Poble en funcions contra la llei d'acollida de les persones immigrades i tornades a Catalunya. Recorria, en concret, l'apartat que feia referència a "l'adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana", així com que el català fos la "llengua comuna per a la gestió de les polítiques d'acollida i integració" i també la llengua del primer servei d'acollida. El TC només estima el primer i tomba que els immigrants hagin d'acreditar un determinat nivell de competències bàsiques només en català.

Llei de l'audiovisual (2005)

El PP va al·legar que es donava un ús "desmesurat al català". En la llei en què el tribunal es concentra més és en la de l'audiovisual de Catalunya, del tripartit, que es va recórrer el 2006, fa 11 anys, un any després que fos aprovada. El PP va considerar que donava massa prioritat al català en detriment del castellà i que, d'aquesta manera, infringia el règim lingüístic. En aquest sentit, el PP denunciava que la llei de l'audiovisual donava "un desmesurat protagonisme a les llengües catalana i aranesa, més enllà de tot límit raonable". El ple desestima aquest apartat però llança algunes advertències i noves interpretacions. Considera la Generalitat " persegueix la normalització lingüística sense excloure el castellà i sense donar un desequilibri en el règim constitucional de cooficialitat de les dues llengües". Ara bé, matisa que "sempre que no suposi una exclusió del castellà", es pot defensar que la "llengua normalment utilitzada pels prestadors de serveis públics de comunicació sigui el català". El PP considerava directament que es vulnerava l'article 3 de la Constitució, que diu que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que "tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la". Afegia, a més, que "comporta que els continguts del mitjà siguin, com a regla, en català i, com a excepció en castellà". Per als populars, la llei "retalla" el dret a rebre lliurement informació i "es coarta" el dret del mitjà a usar el castellà.

Codi de Consum (2010)

El ple dicta que no es pot obligar a parlar en català entre particulars. El PP i la Defensora del Poble van recórrer l'article del Codi de Consum català perquè va considerar que dins d'un establiment comercial no pot obligar-se ningú a utilitzar el català. En aquest mateix sentit s'expressa el ple del TC, que dictamina que l'atenció al públic dins d'un establiment privat "no pot suposar la imposició de l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials perquè només pot exigir-se en la relació de poders públics i ciutadans i no entre particulars". " No pot existir un règim sancionador dins d'un espai perquè és entre privats", insisteix.


Llei del cinema (2010)

El TC considera "desproporcionat" que s'obligui a doblar o subtitular la meitat de pel·lícules. El el cas de la llei del cinema si bé desestimen el recurs del PP consideren "desproporcionada" la quota de reserva del 50% perquè es doblin o subtitulin al català la meitat de les pel·lícules i insten al Govern que " no excedeixi el 25%". El recurs del PP es concentrava justament en això. La norma, que mai s'ha complert, preveu que la meitat de les pel·lícules estrangeres que s'exhibeixin als cinemes hagin d'estar doblades o subtitulades en català, i també preveu sancions per a les sales que incompleixin la normativa.


Entrades populars