Allora & Calzadilla | Fundació Antoni Tàpies | Fins el 27 de maig 2018
6 de febrer - 27 de maig del 2018
Allora & Calzadilla
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona
Comissaris: Sara Nadal-Melsió i Carles Guerra
La severa vulnerabilitat climàtica i la massiva extracció de deute que pateix l'illa de Puerto Rico difícilment poden ignorar-se en tant que rerefons que dona un sentit polític a les obres d'Allora & Calzadilla.
Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba) han col·laborat l'un amb l'altre des del 1995. En les seves obres fan servir mitjans tan diversos com ara la performance, l'escultura, el so, el vídeo i la fotografia. Aquesta amalgama promou un tipus d'espectador a qui es convida a desaprendre i a modificar els seus hàbits de percepció estètica.
Per a aquesta mostra a la Fundació Antoni Tàpies, la primera amb un caràcter monogràfic a l'Estat espanyol, Allora & Calzadilla presenten una selecció d'obres produïdes entre els anys 1996 i 2017. La dimensió musical d'aquestes peces indica als espectadors que aquí, molt possiblement, el fet visual se subordina a l'auditiu. Una obra condueix el visitant cap a una altra, de manera que Stop, Repair, Prepare: Variations on "Ode to Joy" for Prepared Piano, del 2008, tant pot conduir al mur des d'on sona Wake up , del 2007, com a la planta superior on Hope Hippo, del 2005, pot percebre's gràcies a les alertes d'un xiulet.
L'exposició ni tan sols té un títol específic, més enllà del nom dels dos artistes. Perquè, com diu Jacques Attali, "en la composició, produir és abans que res i per damunt de tot acceptar el plaer de produir les diferències". Així és com la composició d'Allora & Calzadilla convoca una multiplicitat de formes d'estar en el món, formes d'existència que remeten a allò humà i allò animal, a allò orgànic i allò mineral. Per a aquests artistes allò acústic representa una expansió ininterrompuda que desafia la concepció perimetral de l'espai museístic. Però pot ser que –malgrat aquestes advertències– l'espectador s'enfronti a obres l'aspecte de les quals sigui el d'un dispositiu inactiu mentre que d'altres sonen o estan sent activades pels intèrprets. Aquesta condició poc usual evoca el rerefons en què Allora & Calzadilla generen la seva obra. Un context marcat per la crisi múltiple que arrasa Puerto Rico, en especial econòmica i ecològica. El pas dels huracans Irma i Maria a finals del passat mes de setembre ha comportat una situació d'emergència que ha agreujat la situació de l'illa. La població s'ha vist resignada a esperar l'ajuda de l'exterior, cosa que –d'acord amb el sociòleg Javier Auyero– és el signe patent d'una altra forma de subordinació política.
Una catàstrofe que revela que el dèficit econòmic és també el reflex d'un dèficit democràtic, el mateix que manté Puerto Rico sota un règim de colonialitat encoberta. Una ambiciosa obra com Puerto Rican Light (Cueva Vientos), encarregada i instal·lada per Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas i que ha tancat setmanes abans d'inaugurar aquesta exposició, s'introdueix en la Fundació Antoni Tàpies sense cap presència material física. Ho fa mitjançant un debat i una conversa que converteixen l'obra en un rumor. Una obra de la qual es parla sense necessitat d'haver-la vist.
Comissaris: Sara Nadal-Melsió i Carles Guerra
La severa vulnerabilitat climàtica i la massiva extracció de deute que pateix l'illa de Puerto Rico difícilment poden ignorar-se en tant que rerefons que dona un sentit polític a les obres d'Allora & Calzadilla.
Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba) han col·laborat l'un amb l'altre des del 1995. En les seves obres fan servir mitjans tan diversos com ara la performance, l'escultura, el so, el vídeo i la fotografia. Aquesta amalgama promou un tipus d'espectador a qui es convida a desaprendre i a modificar els seus hàbits de percepció estètica.
Per a aquesta mostra a la Fundació Antoni Tàpies, la primera amb un caràcter monogràfic a l'Estat espanyol, Allora & Calzadilla presenten una selecció d'obres produïdes entre els anys 1996 i 2017. La dimensió musical d'aquestes peces indica als espectadors que aquí, molt possiblement, el fet visual se subordina a l'auditiu. Una obra condueix el visitant cap a una altra, de manera que Stop, Repair, Prepare: Variations on "Ode to Joy" for Prepared Piano, del 2008, tant pot conduir al mur des d'on sona Wake up , del 2007, com a la planta superior on Hope Hippo, del 2005, pot percebre's gràcies a les alertes d'un xiulet.
L'exposició ni tan sols té un títol específic, més enllà del nom dels dos artistes. Perquè, com diu Jacques Attali, "en la composició, produir és abans que res i per damunt de tot acceptar el plaer de produir les diferències". Així és com la composició d'Allora & Calzadilla convoca una multiplicitat de formes d'estar en el món, formes d'existència que remeten a allò humà i allò animal, a allò orgànic i allò mineral. Per a aquests artistes allò acústic representa una expansió ininterrompuda que desafia la concepció perimetral de l'espai museístic. Però pot ser que –malgrat aquestes advertències– l'espectador s'enfronti a obres l'aspecte de les quals sigui el d'un dispositiu inactiu mentre que d'altres sonen o estan sent activades pels intèrprets. Aquesta condició poc usual evoca el rerefons en què Allora & Calzadilla generen la seva obra. Un context marcat per la crisi múltiple que arrasa Puerto Rico, en especial econòmica i ecològica. El pas dels huracans Irma i Maria a finals del passat mes de setembre ha comportat una situació d'emergència que ha agreujat la situació de l'illa. La població s'ha vist resignada a esperar l'ajuda de l'exterior, cosa que –d'acord amb el sociòleg Javier Auyero– és el signe patent d'una altra forma de subordinació política.
Una catàstrofe que revela que el dèficit econòmic és també el reflex d'un dèficit democràtic, el mateix que manté Puerto Rico sota un règim de colonialitat encoberta. Una ambiciosa obra com Puerto Rican Light (Cueva Vientos), encarregada i instal·lada per Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas i que ha tancat setmanes abans d'inaugurar aquesta exposició, s'introdueix en la Fundació Antoni Tàpies sense cap presència material física. Ho fa mitjançant un debat i una conversa que converteixen l'obra en un rumor. Una obra de la qual es parla sense necessitat d'haver-la vist.
Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
#museus #exposicions #performances #barcelona #catalunya #musica #sonores
