Lokalt Land | Oddvar I. N. Daren | Kunsthall Trondheim, Noruega

Oddvar IN Daren. Måling av Snødybde [Mesurant la profunditat de la neu], detall, 1981. Cortesia de l'artista.

Oddvar I. N. Daren
Lokalt Land (Terra Local) 
10 de febrer - 6 d'abril de 2018

Kunsthall Trondheim (Trondheim, Noruega, Europa)

Podria ser una acció vista? No és un objecte, ni tan sols una idea, sinó una única acció d'observació i de reconeixement. Aquesta pregunta és el nucli de la pràctica de l'artista noruec Oddvar I. N. Daren. En aquesta exposició de primavera, el Kunsthall Trondheim presenta una generosa selecció d'obres, algunes de les quals es realitzen en col·laboració amb l'artista Lars Paalgard (Noruega), de la rica i especial obra de Daren.

Oddvar I. N. Daren, que ha estat actiu des de finals de la dècada de 1970, treballa en una àmplia gamma de gèneres -instal·lació, escultura, art públic-, però aquesta exposició s'ha centrat en els treballs que connecten amb l'art terrestre, l'espectacle i el cinema. Aquestes obres pretenen fer situacions visibles que ja existeixen, observar un moment en un procés continu, sovint en la natura i amb un sentit d'humor sense pretensions. Quan s'afegeix alguna cosa, com el cos de l'artista (a Måling av snødybde [Mesurar la profunditat de la neu] ,1981) o el treball de polir un cercle en una muntanya (en Opus for himmel og jord [Opus per al cel i la terra], 1993) es fa per fer visible el que d'altra manera no es pot veure. Quan el cos de l'artista s'enfonsa gradualment a la neu, la profunditat de la neu es fa visible. La superfície polida del cercle reflecteix la reunió del sol amb la muntanya, que ara es pot veure des de l'espai.

Al setembre de 1983, Oddvar I. N. Daren, juntament amb el seu col·lega Lars Paalgard, va escriure el dia 1.Manifest Ars Situare. En el manifest van afirmar el terreny per a la seva pràctica comuna, sota el nom de Gruppen [el grup], com "l'acte i la manifestació de la creativitat humana, sorgint del desig d'assenyalar l'ambigüitat de tot allò que ens envolta (...) Ars Situare és una filosofia de percepció que té com a objectiu (...) possibilitar una comunicació activa entre subjecte i objecte ". Aleshores, ja havien practicat idees similars, com a estudiants de l'Acadèmia de Belles Arts de Trondheim, com a artistes individuals, així també com en el primer grup Nye Alle Fem [New All Five], des de feia uns anys. El 1983, Lars Paalgard es va unir a Oddvar I. N. Daren a l'Acadèmia Jan van Eyck de Maastricht, als Països Baixos, i a les seves passejades van trobar una antiga fàbrica, que seria la base d'una sèrie de projectes sota el títol Ars Situare.

Ars Situare podria ser l'observar el moviment de la llum, marcant les ombres mòbils amb guix. O podria ser suavitzar una línia de pols, grava, palla, vidre i fusta al llarg del pis de fàbrica de 140 metres de longitud. Aquestes accions, que alteren molt poc la situació existent, foren sovint marcades amb una plantilla o segell d'Ars Situare, i es va convidar l'audiència a unir-se als artistes en un moment comú d'observació. Ars Situare també pot tenir lloc a l'espai públic, per exemple, en el format de passejades en grup, i en aquest sentit, van significar un esforç per proposar un tipus d'art públic alternatiu - o un parc nacional alternatiu, si es prefereix - una antiga serradora i la terra que l'envolta. No sent prou interessant com a natura, i no valent la pena conservar-la com a cultura (que hauria contradit el propòsit), el projecte va fracassar, donat que la idea no s'adaptava a les normes burocràtiques: la idea que els rastres de l'activitat humana i el lent procés de decadència podrien ser una experiència valuosa. I malgrat tot, no és això exactament el que ens dóna un sentit de la història i de la continuitat, més que no pas els monuments i allò que sempre es conserva?

El que queda d'aquestes obres d'art són principalment documentacions. Els 140 metres de longitud de la Humus Line ara consisteixen en documentacions fotogràfiques de grandària real i un llibre fotogràfic múltiple reduït en format leporello (del qual l'exposició en presenta uns 16 metres, aproximadament). La pols i la grava recollida a les bosses a l'escena original, després de la documentació a fons metre per metre, encara espera l'arribada a la seva destinació final a Svalbard, a l'Àrtic. Els artistes volen completar el procés iniciat als Països Baixos, a la dècada de 1980, reconstruint la línia sobre una glacera a l'antiga colònia holandesa, ara part de Noruega. El projecte està en curs i els artistes esperen completar la transferència en els pròxims anys.

Les pel·lícules d'Oddvar I. N. Daren, cinc de les quals es mostren a l'exposició, tenen una lògica similar a les seves obres a la naturalesa. En lloc d'originar-se del desig de produir pel·lícules, semblen sorgir de situacions, de moments i imatges fluides. Des de Rytmer i vann (Ritmes a l'aigua) (1978) hi ha una línia clara a Drift (2016). No és sorprenent que l'aigua i el paisatge juguin el paper principal, però a Carpe Diem (2001), en canvi, és el corrent d'humans en una escala automàtica d'un Centre Comercial allò que flueix, atrapats en un moment de contemplació. Rytmer i vann (1978), així com una nova pel·lícula amb el mateix títol, produïda per a l'exposició, s'han filmat a Nidelven, el riu que circula per Trondheim. El riu va ser un dia el motiu de l'establiment de la ciutat, l'any 997, i encara defineix gran part de la seva identitat - una imatge emblemàtica de l'aigua corrent i els magatzems de centenaris. En aquestes obres, fent ús de les eines de dos mitjans diferents, Oddvar I. N. Daren insisteix a veure el riu de nou, i així redefinir el paisatge local.


#internacional #exposicions #museus #fotografia

Entrades populars