La Fundació Antoni Tàpies mostra els gravats calcogràfics del geni català | 24 gen.

Una de les obres d'Antoni Tàpies realitzades amb tècnica calcogràfica present a l'exposició.

Antoni Tàpies. L’àcid és el meu ganivet
24.01.2020 – 24.05.2020

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya

La Fundació Antoni Tàpies ofereix, a partir del dia 24 de gener del 2020, l'exposició titulada Antoni Tàpies. L’àcid és el meu ganivet. La mostra, dedicada al genial artista català, fa una tria de les estampes i els llibres de bibliòfil que Tàpies va realitzar entre els anys 1988 i 1990. Aquestes creacions evidencien l’experimentació que el creador barceloní va fer en l'àmbit del gravat. Un inquiet Antoni Tàpies va fer de l’assaig amb tècniques i elements nous una constant també en el seu treball amb el gravat. Amb la calcografia, l'artista va descobrir una font de noves opcions possibilitats expressives.

Operant amb la planxa de coure

Tàpies va tractar d'esbrinar com transferir la riquesa de les seves textures en pintura a les obres en suport paper. Aquest repte el va solucionar operant amb la planxa de coure, que Tàpies va tractar com si fos un cartó o un tros de paper. Es a dir, la manipulava amb els dits o amb els pinzells. Aconseguí una altra manera d'intervenir la planxa de coure en la qual, tal com ell explicava, l’àcid reemplaçava el ganivet.

Antoni Tàpies i la calcografia

D’entre totes les opcions amb què Tàpies va treballar el gravat, una de les més interessants fou la calcografia. Aquesta exposició se centra en aquesta tècnica, és a dir, en el procés de gravar una imatge en una planxa metàl·lica a través de l’acció de l’àcid, en les seves dues variants: l’aiguafort i l’aiguatinta.

Aiguafort i aiguatinta

L’aiguafort opera a través de les intervencions fetes sobre una planxa de coure que és prèviament coberta d’una capa de vernís, fina i resistent a l’àcid, on el metall queda al descobert en la part gratada. Una solució d’àcid nítric rebaixat amb aigua imprimeix les incisions a la planxa: el temps d’immersió és el factor que determinarà la naturalesa de la línia i, després de sostreure el vernís excedent, la planxa ja quedarà llesta per a l’estampació.

El procés de l’aiguatinta és paregut al de l’aiguafort. S'estén una capa fina de resina en certes zones de la planxa de coure i questa s’escalfa. La capa de resina quedarà adherida i ocasiona zones tonals en lloc de línies. Amb l'acció de l’àcid es dissol la superfície entre les partícules que no estan cobertes per la resina i s'afavoreix l'origen d'una sensació granulosa en estampar-se sobre el paper.

No us perdeu l'oportunitat de visitar aquesta exposició tan especial que ens ofereix la possibilitat de gaudir d'una obra poc coneguda i molt interessant d'Antoni Tàpies.


.