Exposició: Paisatge Interior amb Marina | Mabel Palacín, Mirko Mejetta | àngels barcelona | 17 set.


Mabel Palacín amb Mirko Mejetta 
Paisatge Interior amb Marina

Amb la col.laboració especial de Maia Koenig i Jake Aikman 
Del 17.09.20 al 27.11.20

àngels barcelona
c/ Pintor Fortuny, 27. Barcelona, Catalunya

Paisatge Interior amb Marina, l'últim projecte de Mabel Palacín, (realitzat en part durant la pandèmia, encara que la seva concepció sigui anterior), s’ha vist alterat per les restriccions imposades que l'han obert a una sèrie de valuoses col·laboracions i exercicis d' imaginació. Per consegüent, el projecte ha acabt convertint-se en una reflexió on es tracten temàtiques sobre allò que és públic i privat, el concepte de cos (ja sigui el cos fragmentat del cinema i el cos compartit d’aquest, o bé el cos que incideix en el cos dels altres). Així com d’altres idees entorn a la noció de llibertat i la seva associació amb l’imaginació i la sincronia. 

Paisatge Interior amb Marina és un treball que es desenvolupa a partir d'un sistema en tres parts en què l'espai i les imatges s'associen per originar una nova experiència sensorial. Tal com menciona l'artista: 

“En una primera operació es separa el so de la imatge a nivell perceptiu. La primera trobada és amb el so del vídeo que forma part de la peça. Sentim, després veiem. L'audiovisual és imatge, però també so, encara que en general no es pensi d'aquesta manera. La veu d'una dona narra les experiències d'altres com si fòssin pròpies. La visió requereix un esforç i el vídeo només es pot veure a través d'un forat a la paret. 

La segona operació posa a l'espectador all lloc d’un actor que mira, ja que per veure, aquest necessita ocupar el seu lloc en el mecanisme i exhibir la seva condició. Al vídeo, la veu que sentim s'encarna en 3 dones, 3 actrius que són un sol personatge. Aquestes, amb la seva multiplicitat, encarnen el cos compartit, el cos que parteix d'un mecanisme més ampli. Aquí es sincronitzen experiències i moviments aconseguint posicions en el misteriós espai interior que ocupen presidit per una bonica llar de foc. 

La tercera operació consisteix a afegir un segon espai que sorgeix com una forma, que es troba entre l’escultura, una caixa i una maqueta. L'objecte té també un forat que s'ofereix a l'espectador, i al seu interior hi trobem el mateix vídeo que vèiem després de la paret, en aquesta situació, d’alguna manera compromesa, que és la de mirar a través d’un forat. Aquest cop el vídeo apareix més petit i s'ofereix a un hipotètic visitant ideal. L'elegant maqueta d'un cinema emplaça l'espectador entre dues escales, formant part d'un aparell més complex. ¿Mira o és mirat? D'aquesta manera, la maqueta construeix un mecanisme amb el que no podem deixar de desplaçar-nos d'un forat a l’altre, de la paret a la maqueta, experimentant sensacions que tenen a veure amb l'escala. 

Un ull enorme, que veiem després de la paret en primer pla, ens mira a nosaltres, que mirem pel forat, i no podem deixar de sentir un paral·lelisme amb el nostre ull quan s'aproxima a la maqueta. Estem dins o fora de la caixa? Dins o fora de l'aparell? Ens sentim llavors entre dos mons, entre dues escales. 

En definitiva, Paisatge Interior amb Marina crida a veure dues vegades, a mirar dos cops. Una primera i una segona vegada en la qual tractem de mirar dins de la mirada. L'aparell apunta a un cinema hàptic [del grec haptikós - tàctil] en què les sensacions treballen en la comunicació. En que els sentits incideixen dels uns als altres, i on la materialitat del dispositiu es fa present reclamant la nostra participació i invocant l'erotisme com a part de l'experiència estètica. 

Desenvolupat des del principi amb l'arquitecte Mirko Mejetta, col·laborador habitual de les instal·lacions de Mabel Palacín, passa aquí a signar amb ella un treball que forma part d'una sèrie sobre l'espai on ens trobem amb les imatges o l'espai que aquestes són capaços de generar. Aquest projecte també ha comptat amb la col·laboració d'altres artistes, com és el cas de l'argentina Maia Koenig, multiartivista experimental patagònica, que ha treballat amb Palacín i Mejetta des de la Patagònia (i qui ha compost una versió molt especial de Summertime pel vídeo ) ; o d’en Jake Aikman, pintor sud-africà que ha cedit la seva pintura Sketch per Janus (2019) la Marina que veiem sobre la llar de foc. A més, de la col·laboració d'altres amics, d'aquí i d'allà, dels que les seves històries i converses també han format part de el projecte.

Mabel Palacín

El treball de Mabel Palacín (Barcelona,1965) és una constant investigació sobre les imatges. El camp del seu treball és la fotografia considerada en totes les seves mutacions, incloïnt el cinema, el vídeo i les seves variants digitals. La Mabel concep les imatges com agents teòrics capaços d'elaborar models a partir dels quals podem comprendre i ampliar el paisatge visual contemporani. La idea de projecte és fonamental pel seu mètode de treball, on les imatges generen instruccions d'ús, narratives que apareixen només a partir de les imatges mateixes. 

Ella considera que el contingut de les imatges és sempre l'espectador, i la dimensió espacial així com la projecció múltiple d'alguns d'aquests treballs ho sol·liciten especialment quan s’hi estableixen llaços entre la imatge i l'arquitectura. El 2019, el seu projecte "Lladres", va ser el guanyador de la 6a edició de el Premi de Videocreació, que promou la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya, el departament de Cultura i LOOP Barcelona. Lladres es podrà veure durant LOOP Festival a partir del mes de novembre de l'any 2020 al Centre d'Arts Santa Mònica (Barcelona). 

El mateix any, va obtenir la beca de producció d'art contemporani de La Caixa, i el 2018 va ser guardonada amb la beca Multiverso a la creació en videoart de la Fundació BBVA. El 2011, Mabel Palacín va representar a Catalunya i les Illes Balears a la 54a Biennal de Venècia amb el projecte 180 graus. 

El seu treball ha format part d'exposicions individuals i col·lectives a àngels barcelona, Frankfurter Kunstverein i la Galerie (Frankfurt), Centre d'Art Santa Mònica (Barcelona), The Agency (Londres), Norwich Gallery (Norwich), Transmission Gallery (Glasgow) , Kwangju Biennale (Corea del Sud), Artothek, (Colònia), Taipei Fine Arts Museum (Taiwan), Kunstbunker Tumulka (Münich), Bolsky Gallery (Los Angeles), Galerie Anne de Villepoix (Paris), Künstlerhaus Bethanien (Berlin), MUA (Alacant), Museu Colecçao Berardo (Lisboa), Salvador Dalí Museum St. Petersburg (Florida), Frac Llenguadoc-Rosselló (Montpeller), MACBA (Barcelona), OK Center (Linz.), Casino Luxembourg (Luxembourg), Artium (Vitòria), Reykjavik Art Museum (Reykjavík) entre d'altres. En l'actualitat resideix i desenvolupa el seu treball entre Barcelona i Milà.


.