Presentació del llibre: Una Vida per Catalunya. Jaume Martínez i Vendrell (1939-1946)
La Fundació Reeixida presenta aquest 23 de setemnbre del 2025 el llibre titulat "Una Vida per Catalunya, de Jaume Martínez Vendrell (1939-1946)", a la llibreria Ona de Barcelona, i seguirà aquest dijous a Lleida a l’Ateneu la Baula i divendres a l’Espai Macià de les Borges Blanques.
Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa.
Aquesta frase és la que pronuncià el gener de 1939, Jaume Martínez Vendrell, quant marxa a l’exili amb els membres de la seva unitat, al ser preguntat de quan tornarien a Catalunya:
I així fou, el 26 de juliol de 1939 un escamot de quatre militants de Nosaltres Sols! de la Colònia Güell, sota la direcció de Jaume Martínez i Vendrell s’escapolia del camp de concentració occità d’Agde, i es dirigia a l’interior del Principat a connectar amb els diversos militants que Daniel Cardona havia deixat al seu darrere en marxar definitivament cap a l’exili un temps abans.
De la transcendència d’aquella arriscada missió en dona compte el mateix Jaume Martínez i Vendrell en aquestes memòries quan refereix, amb emotiva confessió, que “fou la vegada de la vida que he vist més content en Daniel Cardona”.
No endebades, l’èxit d’aquesta expedició permetria obrir una escletxa d’esperança, i fer veure que no tot estava perdut, i que, malgrat la derrota militar inapel·lable i la instauració del franquisme que el temps demostraria com el règim polític més furibund en contra de les llibertats del nostre país, era possible reprendre la lluita ja secular pel manteniment diferenciat de la nació catalana.
El balanç favorable d’aquella inicial expedició –el primer pas exitós de frontera establert després de la guerra al nord i al sud de l’Albera, que sota la denominació de Rutes de la Llibertat, la nostra fundació intenta rescatar de l’oblit des de l’any 2022–donà pas a l’acord que el 4 de maig de 1940 feu possible a París la creació del Front Nacional de Catalunya, a imatge dels fronts de lluita organitzats contra l’ocupació totalitària als diferents països europeus durant la Segona Guerra Mundial, amb el qual l’independentisme esdevenia un dels primers moviments polítics, sinó el primer, en donar carta orgànica de naturalesa a la lluita d’oposició antifeixista a casa nostra.
La trajectòria dels primers anys de desenvolupament d’aquesta organització política constitueix el nus principal d’aquestes memòries de Jaume Martínez i Vendrell, que s’aturen el 28 de juny de 1946 amb el seu ingrés a la presó Modelo de Barcelona, arran de la detenció quinze dies abans per part del temible comissari Antonio Juan Creix, cap de la Brigada Político-Social de la policia franquista.
Als 50 anys de la mort del dictador Franco al llit.
Els primers, dels primers, els grans oblidats.
Com estareu assabentat, el Govern i el Memorial Democràtic, han constituït un grup de treball en formen part només els representants de diverses conselleries (Justícia, Educació, Cultura, etc.) per commemorar els cinquanta anys de la mort del dictador Franco... Organitzant actes i presentacions.
Val la pena saber, que un altre cop els independentistes catalans queden fora d’aquestes efemèrides, sent invisibles, tot i que aquests lluitadors, són la prova clara que són la primera organització antifranquista (creada l’any 1939), dels primers a constituir-se oficialment a París el 4 de maig de 1940 (un mes després les tropes nazis entrarien a la capital francesa), i els primers tenir la caiguda amb més militants el 1943 (una setantena, dels quals una quarantena serien torturats a la comissaria de Via Laietana i empresonats a la presó Model de Barcelona)... i malgrat les seves accions segueixen sent els grans oblidats, a més de ser els darrers a ser legalitzats (setembre de 1977).
Caldria recordar, que a més a més els que serien membres del FNC són els primers que des de l’interior el 1939 organitzen la resistència (Josep Munté, Enric Pagés, que engeguen Front de la Joventut, dins el qual van fer les seves primeres accions clandestines, com ara facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits...) i seguidament el 26 de juliol de 1939 seran els primers a escapar-se dels camps de concentració francesos on han estat reclosos després del seu exili (i de mig milió de persones més) entrant a la Catalunya ocupada per Franco. Molt temps abans que els militants anarquistes, comunistes, maquis...
Com estareu assabentat, el Govern i el Memorial Democràtic, han constituït un grup de treball en formen part només els representants de diverses conselleries (Justícia, Educació, Cultura, etc.) per commemorar els cinquanta anys de la mort del dictador Franco... Organitzant actes i presentacions.
Val la pena saber, que un altre cop els independentistes catalans queden fora d’aquestes efemèrides, sent invisibles, tot i que aquests lluitadors, són la prova clara que són la primera organització antifranquista (creada l’any 1939), dels primers a constituir-se oficialment a París el 4 de maig de 1940 (un mes després les tropes nazis entrarien a la capital francesa), i els primers tenir la caiguda amb més militants el 1943 (una setantena, dels quals una quarantena serien torturats a la comissaria de Via Laietana i empresonats a la presó Model de Barcelona)... i malgrat les seves accions segueixen sent els grans oblidats, a més de ser els darrers a ser legalitzats (setembre de 1977).
Caldria recordar, que a més a més els que serien membres del FNC són els primers que des de l’interior el 1939 organitzen la resistència (Josep Munté, Enric Pagés, que engeguen Front de la Joventut, dins el qual van fer les seves primeres accions clandestines, com ara facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits...) i seguidament el 26 de juliol de 1939 seran els primers a escapar-se dels camps de concentració francesos on han estat reclosos després del seu exili (i de mig milió de persones més) entrant a la Catalunya ocupada per Franco. Molt temps abans que els militants anarquistes, comunistes, maquis...
