PEP DURAN. ABANS QUE HI ENTRI ALGÚ


Centre d’Art Contemporani LA SALA. Propostes.



Fins al 21 de setembre de 2014
Inauguració divendres 27 de juny a les 19.30h.

Com cada estiu, l’exposició de la Sala de les voltes del Centre d’Art Contemporani LA SALA, està dedicada a l’obra d’algun artista vilanoví contemporani ja consolidat. Enguany, la proposta escollida és la de Pep Duran.

La seva és una obra site specific, és a dir (en aquest cas concret), que es tracta d’un conjunt de peces pensades específicament per a l’arquitectura de LA SALA. Una macroinstal·lació, formada per un gran nombre de petites construccions, objectes, dibuixos, una peça de ceràmica i una de bronze, que aprofita les quatre columnes centrals de l’espai i que s’articula tot desplegant-se i ampliant-se cap als murs. L’espectador pot contemplar les peces des de diferents angles i visuals i pot sentir-se ell mateix part de la dramatúrgia, de la posada en escena.

L’enunciat mateix parla de l’artista com a primer espectador de la seva obra, on incerteses, compromís, sorpresa i atzar hi són presents.

Aquesta construcció temporal està formada per dibuixos i objectes, alguns restes de projectes anteriors; i ara, com a motor, com a punt de partida, una peça et porta a una altra, un nou projecte et porta a tot allò que és imprevist, desconegut. Obres fetes expressament, obres reconstruïdes, obres i peces que s’imbrinquen, es barregen, es recol·loquen i es reinventen. D’una exposició a una instal·lació i d’una instal·lació a una escenografia. Com un gran PALIMPSEST sense fi.

Organitza: Centre d’Art Contemporani LA SALA

Per més informació:

http://www.lasalavng.cat

 #exposicions #ca

Amplien les projecccions de 'Desmuntant Leonardo' fins a finals d'agost 2014



L'éxit del documental 'Desmuntant Leonardo' ha motivat als Cinemes Girona de Barcelona a ampliar l'horari i els dies de les projecccions fins a finals d'agost del 2014. Davant l'afuència de públic us recomanem comprar les entrades per Internet, per assegurar-vos la butaca. Les podeu comprar a través de l'enllaç:


http://girona.admit-one.eu/?p=details&eventCode=13848

Consulteu els horaris al web dels Cinemes Girona fent clic aquí:

http://www.cinemesgirona.cat/projeccions/desmuntant-leonardo-la-versio-no-oficial-sobre-la-vida-i-els-origens-del-geni-del-renaixement-estrena-11-de-juliol-2014/

L'èxit del documental 'Desmuntant Leonardo' obliga els Cinemes Girona a ampliar l'horari i els dies de projecció. Després del ple de la preestrena va venir el ple de l'estrena i es va haver de realitzar una segona projecció per donar l'oportunitat a tothom que es va poder esperar de veure el documental.

La presentació, que va tenir lloc el dia de la preestrena, va comptar amb la presència del productor executiu Xavier Granada, la productora Pilar Montoliu, el director Dani de la Orden, el codirector Marc Pujolar, l'investigador i escriptor Jordi Bilbeny i el president de l'Institut Nova Història Albert Codinas, que en un breu parlament varen agrair el suport i l'esforç de totes les persones gràcies a les quals s'ha pogut realitzar aquest documental, així com la necessitat de continuar revisant i recuperant la història de Catalunya.

'Desmuntant Leonardo' recull les opinions i hipòtesis de diversos especialistes sobre la figura de Leonardo da Vinci i els compara amb la controvertida teoria oficial vigent fins al moment. Així, al documental es relaciona l'artista de manera directa amb la casa reial catalana i amb el Monestir de Montserrat, en una època en la qual el Vaticà estava dirigit per papes valencians i mitja Itàlia pertanyia a la corona catalano-aragonesa. Segons els productors, "Desmuntant Leonardo ha estat un projecte llarg i difícil", que ha necessitat més de dos anys per poder dur-se a terme. Pilar Montoliu va voler destacar la generositat dels investigadors de l'Institut Nova Història, que es van obrir a explicar davant de les càmeres els seus darrers descobriments sobre el misteri de la veritable identitat de l'artista renaixentista.

Tal com assegura Jordi Bilbeny, "per poder descobrir la veritable història de Leonardo, calia desmuntar el personatge que ens dibuixa la teoria oficial, plena de contradiccions i incongruències". Al documental, els investigadors ho fan preguntant-se per què el pintor florentí es va relacionar tan de prop amb les princeses de la Cort de Nàpols o va mantenir relacions tan directes amb un Vaticà dominat per catalans. En l'audiovisual també es fa referència a les obres del genial artista, i s'identifica la Mona Lisa amb Isabel d'Aragó i les muntanyes que l'envolten amb Montserrat. Pels investigadors del documental, l'artista podria haver estat vivint i treballant durant alguns anys Catalunya, on Leonardo mantenia sòlids lligams familiars.


Institut Nova Història
http://www.inh.cat

#història #ca #vídeos #artistes

Patrícia Gabancho: Després de Colom, desmuntem Leonardo


Patrícia Gabancho | #opinió

Jordi Bilbeny està acostumat que, per comptes de considerar-lo un savi, la gent el prengui per boig. És el preu de caminar contra-corrent i sense l'aval de l'acadèmia, que representa el pensament convencional i acceptat. Aquest historiador que va per lliure s'ha especialitzat en un tema clau: la censura. Com, al voltant del segle XVI, però també abans i no cal dir després, es construeix una poderosa maquinària estatal que manipula la història per fer veure el que no és. Ni és una operació difícil ni és perfecta. En primera instància, els documents que s'han de reescriure per colar bou per bèstia grossa són relativament pocs (i controlats) però, en segon lloc, moltes mans tocant moltes pàgines fan que s'hi colen incongruències, errors, reiteracions i en definitiva, pistes. 

Doncs Bilbeny i un equip de col.laboradors més o menys espontanis s'han especialitzat a llegir amb lupa els documents –ara esdevinguts palimpsests—per saber què hi ha a sota. Com qui restaura una pintura repintada. Servidora és de naturalesa escèptica però amb el temps i les converses he après a aplicar la suspicàcia a la versió oficial i no pas a les hipòtesis plantejades per l'Institut de Nova Història. És que hi ha unes pautes que estintolen aquestes suspicàcies. Per exemple, que un dels territoris "espoliats" –espoliat de la seva pròpia història—sigui la Corona d'Aragó; per exemple, que molts personatges clau de la història espanyola, i no només espanyola, siguin esmunyedissos, amb biografies trontollants i amb incongruències flagrants que, a sobre, es repeteixen. Ja ho hem dit: són pautes. Si tot plegat fos cert, tindríem una gent treballant de forma sistemàtica amb un patró: uns funcionaris amb instruccions. Doncs bé: avui ja és francament acceptada la teoria que Cristòfor Colom no era un genovès sense alcúrnia de cap mena sinó un noble català, un príncep de Catalunya, Joan Colom. 

La pertinença catalana –és a dir, de la Corona catalano-aragonesa—de la personalitat de Colom té una lògica difícil de contestar quan es ressegueixen indicis, rastres, traces, fets, documents, paraules, signatures i, sobretot, trajectòria. La cosa comença amb una bona pregunta: ¿pot un individu foraster, pobre, sense noblesa de cap mena, i en aquell temps!, arribar a la Cort i obtenir privilegis, complicitat, suport, etc., d'una "potència" que a sobre no tenia experiència en mar, com és Castella? Les bones preguntes duen a les bones respostes. Però deixem Colom. El que fan Bilbeny & co és continuar interrogant la història, buscant altres biografies sospitoses, perquè si has començat una operació d'aquesta envergadura –com és canviar el signe de la descoberta d'Amèrica–, oi que la lògica és tirar endavant i continuar amb el joc? Doncs saltant de figura en figura, el grup d'historiadors planteja dubtes sobre el segle d'or espanyol (Cervantes, Santa Teresa…), sobre algunes figures universals també sense identitat clara (Erasme de Rotterdam) fins arribar, ara mateix, al Renaixement "italià", és a dir, a Leonardo da Vinci, i no només, adverteixo. 

Clar, parlar d'Itàlia és recordar que "allò", una bona part, era el Regne de Nàpols, que arribava a les envistes de Roma, és a dir, del Vaticà.  Regne de Nàpols i corona d'Aragó és tot u fins que Felip V fa fer saltar l'invent pels aires, però això és una altra història. Llavors arribem al que Jordi Bilbeny anomena, amb un somrís murri, "el triangle de les Bermudes", compost per Madrid, París i el Vaticà. Què hi ha al mig? Catalunya. Una Catalunya que en la teoria oficial no té Renaixement –sí els prolegòmens, precisament de la mà del rei Magnànim—i encara una sobtada decadència, no només econòmica i política, sinó també de creativitat. Per dir-ho curt, passem del Tirant i Ausiàs al no res en dos dies. Si a això sumem que Leonardo torna a ser un pagesot humil, fill il·legítim, criat entre vaques en un llogarret perdut, per saltar immediatament a tocar el poder més poderós; que a Itàlia també hi ha una disputa històrica entre el nord i el sud, que afavoreix en definitiva Florència; que existeixen els papa Borgia / Borja, que no han pogut ser esborrats però sí bescantats amb tota mena de llegendes; que Leonardo és també heterodox, i reivindicat pels esoterismes diversos; que l'extensa casa reial catalana no s'extingeix de cop, sinó que s'escampa pels regnes… en fi, si anem sumant peces, resulta que ens podem qüestionar si Leonardo no tenia lligams amb aquesta (esdevinguda) fantasmagòrica casa reial catalana. 

Això ens duu a replantejar qui és la Monna Lisa, qui és Leonardo, quin és el paisatge que emmarca moltes de les seves pintures, per què té els coneixements que té en totes les matèries decisives de la ciència del moment i tantes altres coses. Si en voleu fer un tast, perquè us agraden les preguntes, ara mateix hi ha a les pantalles un documental de factura impecable, "Desmuntant Leonardo", que planteja tots aquests interrogants, en contesta alguns i deixa per una futura segona part el fet de desvelar la identitat definitiva del geni. Us puc donar fe que tantes preguntes maregen i al final surts del cinema preguntant "i si fos…?". Doncs a vegades un bon "isifos" canvia la història. Literalment. Us atreviu a jugar-hi?

Article publicat al NÚVOL, diari digital de cultura: http://www.nuvol.com/opinio/despres-de-colom-desmuntem-leonardo/

Es dissolt (art)catalunya i s'integra al Gremi de Galeries


L'associació de galeristes (art) Catalunya es dissolt i s'integra al Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. Ahir, amb l'última signatura que faltava a l'acte oficial, la del galerista associat Josep Canals de Sant Cugat que era el més discrepant a la dissolució de l'única associació de galeristes d'art contemporani que tenia el territori, aquesta es dissolt i liquida oficialment. (art)catalunya que era formada per Galeria Antoni Pinyol de Reus, Galeria Espai G d'Art de Terrassa, Galeria Joan Planellas de Tossa de Mar, Galeria Espai Cavallers de Lleida, Galeria Arcadi Calzada d'Olot, Canals galeria d'Art de Sant Cugat i Galeria Marges U de Cadaqués.

Aquesta associació va néixer com una escissió del Gremi de galeries d'art de Catalunya en 1992, sent el primer president Antoni Niebla de la Galeria Barcelona de Barcelona. Davant dels alts i baixos dels últims anys en el galerisme de comarca i davant del tancament de la galeria Carme Espinet de Barcelona, última presidenta de l'associació, la junta gestora, creada a partir d'aleshores sota la presidència d'Antoni Pinyol, i després de diferents debats interns i negociacions amb el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, acorda dissoldre i liquidar definitivament l'associació, per integrar-se tots els associats al Gremi.

Així doncs, a partir d´ara a Catalunya queden dues associacions de galeristes; Art Barcelona formada per galeries de la capital del país i, el Gremi amb galeries repartides per tot el territori.

#patrimoni #ca 

Els quadres tenen veu.Egipte al mercat


Activitats proposades pel Museu de Montserrat:

Els quadres tenen veu

Heu sentit mai parlar un quadre? Cada quadre té una història que, observant amb atenció, podem desxifrar. Només cal fixar-se en què ens diuen els seus colors, les seves formes, les seves pinzellades... són la veu dels quadres.

Visita adreçada a nens de 7 a 12 anys. Els nens hauran d'anar acompanyats d'adults durant tota l'activitat.

Egipte al mercat

Us heu fixat que en els mercats dels nostres pobles i ciutats cada cop trobem més productes exòtics que ens arriben de països ben llunyans?
Egipte és en canvi un país força proper geogràficament. La seva alimentació i la seva producció agrícola ha estat similar a la nostra, el que es coneix com una dieta mediterrània, en què predominen els cereals, les fruites i verdures, i es consumeix puntualment carn o peix. Però el fet de trobar-se en un continent diferent també ha fet que aquests productes habituals es combinin amb d'altres d'exòtics i poc comuns aquí.

Sabríeu distingir quins són els aliments comuns en la dieta egípcia ja des del temps dels faraons? Agafem el cistell i sortim a comprar per preparar algun dels plats habituals en les taules de l'Antic Egipte.

Activitat adreçada a nens de 7 a 12 anys.

Reserves i més informació a visitescomentades@larsa-montserrat.com o bé al telèfon 93 877 77 27


#familiar #taller #ca

Ple a vessar en la presentació del projecte cultural i artístic Espai Antoni Ferrer al Castell de l'Espluga Calba



Imatge de grup amb els familiars dels investigadors i la presència de la Cònsul del Perú, en representació de Luis de Ulloa, l'alcalde de l'Espluga Calba i l'historiador Jordi Salat, coordinador de l'Espai Antoni Ferrer.

Aquest diumenge va tenir lloc al Castell Hospitaler de l'Espluga Calba la presentació solemne i multitudinària de l'Espai Antoni Ferrer, davant un nombrós auditori i amb la presència de Franca Deza Ferreccio, Cònsul del Perú i de Josep Cunillera, alcalde de l'Espluga Calba. L'Espai Antoni Ferrer és un ambiciós projecte cultural que pretén relacionar la història d'Amèrica i Catalunya i recuperar la memòria de l'espluguenc Antoni Ferrer, cavaller hospitaler  un dels primers europeus que va viatjar al nou món, vinculat a l'almirall Cristòfol Colom. Antoni Ferrer va viure en territoris dels actuals estats de l'Argentina, Colòmbia i el Perú. 

L'acte es va plantejar també com un homenatge a quatre grans historiadors, precursors de les investigacions sobre la catalanitat de Colom: el peruà Luis de Ulloa y Cisneros i els catalans Pere Català Roca, Caius Parellada Cardellach i Ernest Vallhonrat Llurba. A més de la presència de la cònsul, en representació de Luis de Ulloa, va fer acte de presència la vídua de Català Roca, Maria Carme Dalmau; la viuda de Vallhonrat, Visitación Juárez, i la filla de Parellada, Roser Parellada; a més de Mercè Toldrà, responsable de l'Espai Miquel Ballester del Museu del Port de Tarragona.

L'Ajuntament de l'Espluga Calba (Lleida) ha impulsat la creació de l'Espai Antoni Ferrer, ubicat al castell hospitaler de l'Espluga Calba, amb l'objectiu de fomentar l'oferta cultural del patrimoni històric del municipi. L'Espai Antoni Ferrer' preveu establir contactes culturals entre Catalunya i Amèrica, així com aprofundir en el coneixement de personatges i temàtiques, històriques i actuals, que hi estan relacionats. També inclou una sala d'exposicións artístiques. També preveu vertebrar una ruta de turisme cultural que vagi de Barcelona a Lleida, passant per Montserrat, Tarragona, l'Espluga Calba, Bellpuig i Cervera, tot relacionant personatges que van fer, l'any 1493, el segon viatge a Amèrica amb Cristòfor Colom, com ara el monjo de Montserrat pare Bohil o el tarragoní Miquel Ballester. Al castell també s'hi podran veure els primers documents del fons de l'Espai Antoni Ferrer: 55 llibres sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, donats  en nom de  Pere Català Roca, Ernest Vallhonrat Llurba i Caius Parellada Cardellach per part de la seva família i uns altres, per part de Jordi Salat Orteu. També hi haurà exposat pòster del primer mapa de la futura col·lecció de mapes i una mostra de quadres d'Antoni Font.

L'acte de persentació, es va iniciar amb un breu parlament de l'alcalde que va agrair la presència de la cònsul i els familiars dels historiadors i va subratllar la importància per a l'Espluga Calba i la comarca d'impulsar projectes culturals d'aquesta mena, que han de permetre recuperar la nostra història, sempre tan important i sovint tan oblidada i manipulada. L'investigador espluguenc Jordi Salat Orteu, coordinador del projecte, per la seva banda, va presentar la conferència 'Cristòfor Colom, Catalunya i les terres de Tarragona i Lleida: Miquel Ballester i Antoni Ferrer'. I com a cloenda de l'acte, va tenir lloc l'emotiu homenatge als quatre historiadors, amb la pujada a l'escenari dels seus representants. 


#història #conferències #ca


Exit de participació en el projecte de videoart intercultural i de genère 'DonesArt'

Exit de participació a la primera edició del projecte DonesArt, taller de videoart sobre els estereotips culturals i de gènere, coorganitzat per l'Associació Llatins per Catalunya i la Fundació Antoni Tàpies. L'activitat, que ja te lloc a la mateixa Fundació Antoni Tàpies de Barcelona i que ja ha omplert totes les places disponibles, és dirigida per l'artista xilena especialitzada en videoart Lucía Egaña i tindrà dues edicions, una al matí i una altra a la tarda. DonesArt té com a objectiu explorar les possibilitats creatives del videoart i reflexionar sobre els estereotips culturals i de gènere tot transformant l'imaginari intercultural de la ciutat de Barcelona. Les sessions seran durant els dies 21, 22, 23 i 24 de juliol, i dues dates per determinar al mes de setembre.   
 
DonesArt és una iniciativa gratuita i oberta dirigida al públic adult. És un projecte finançat per l'Obra Social 'la Caixa'. En total una seixantena de persones reflexionaran i s'endinsaran en el món de la videocreació. El taller també inclou una visita comentada a les dues exposicions vigents actualment a la Fundació, com són 'Antoni Tàpies. Col·lecció, # 8' i 'Kerry James Marshall. Pintura i altres coses.'

DonesArt:

Llatins per Catalunya:
http://www.llatins.org/

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona

#videoart #tallers #ca 

POWER PIXELS 2014: MIGUEL CHEVALIER A LA FUNDACIÓ STÄMPFLI




Power Pixels 2014 és una mostra de les darreres recerques artístiques de Miguel Chevalier mitjançant diferents instal·lacions virtuals i una sèrie d'obres fixes. El fil conductor de l'exposició és el píxel, punt fonamental de tota imatge digital i motiu recorrent del treball de l'artista. Equivalent a la pinzellada pictòrica, el píxel ampliat, fix o en moviment, esdevé autònom i crea universos abstractes impregnats de poesia.

La instal·lació central de l'exposició, L'origen del món, cobreix una de les parets de la Fundació amb una capa de píxels que evolucionen cap a l'infinit. Aquesta obra de realitat virtual generativa i interactiva s'inspira en la biologia, en els microorganismes i en els autòmats cel·lulars. Les cèl·lules es multipliquen en abundància, es divideixen, es fusionen, proliferen a un ritme ara ràpid, ara lent. Tot es combina, es disgrega i es deforma amb una rapidesa absoluta. Aquests universos orgànics s'uneixen a universos constructivistes de píxels en 60 quadres successius.

Els quadres de megapíxels inestables blancs i negres llisquen progressivament cap a espirals de colors vius i saturats que s'arremolinen, tot executant veritables coreografies. Món orgànic o pixelat, aquest univers artificial sembla trobar-se amb el de la vida. És un nou barroc tecnològic que dóna forma a allò informe i que es troba en renovació constant.

El desplaçament de l'espectador crea pertorbacions, oscil•lacions, fluctuacions i la visió de turbulències en la trajectòria d'aquestes cèl·lules. Les corbes sinuoses que ondulen tenen reminiscències dels paradisos artificials dels anys 70 i creen experiències visuals inèdites que fan pensar en universos psicodèlics. Aquesta instal·lació també recorda el moviment del mar Mediterrani que bressa Sitges, així com les formes corbades, els colors vius i la lluminositat de l'arquitectura de Gaudí.

Aquestes creacions digitals es complementen amb diverses obres penjades o en pantalla, com ara les obres lluminoses Píxels infinits, que conviden l'espectador a submergir-se en un univers de llum infinit.

En aquesta exposició es presenten per primera vegada quatre escultures noves, titulades Radiolaris. Aquestes creacions parteixen de l'observació de la naturalesa i, en concret, del plàncton animal microscòpic: els radiolaris. Aquestes meravelles de la naturalesa van deixar impressionats molts científics del segle XIX, com ara Ernst Haeckel, que va estudiar-ne nombroses espècies. Miguel Chevalier trasllada la geometria d'aquestes formes extraordinàries a l'univers numèric i presenta quatre escultures diferents creades mitjançant la tècnica de la impressió en 3D. Considerada com la nova revolució industrial, la tecnologia d'impressions en 3D permet materialitzar universos virtuals i crear formes complexes a imatge dels radiolaris.

L'exposició ens empeny cap a un univers on predomina la força del píxel, i en el qual s'afegeix la força del vòxel (el píxel en 3D), a l'escultura Cos de píxels: el pensador.

Fundació Stämpfli. Fins al 12 d’octubre de 2014

HORARI D’HIVERN: De l’1 d’octubre al 30 de juny
Divendres: de 15.30 a 19h.
Dissabtes: de 10 a 14h. i de 15.30 a 19h.
Diumenges i festius: d’11 a 15h.

HORARI D’ESTIU: De l’1 de juliol al 30 de setembre
Dijous i divendres: de 16 a 20h.
Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 20h.

Més informació


#exposicions

'Anna Moreno.The Barnum Effect' a València

Anna Moreno. The Barnum Effect
4 abril 2014 - 7 setembre 2014

Tots en algun moment hem somiat amb ser rics: ser agraciats per una butlleta de la loteria, haver nascut en una família més privilegiada o rebre de forma imprevista la gran fortuna d'algun parent llunyà. Però més enllà d'aquestes il · lusions, existeixen realment unes claus que puguem seguir per assolir un gran èxit econòmic? Segons Phineas Taylor Barnum, si. Aquest economista i show-business nord-americà va publicar el 1880 el seu llibre The Art of Money Getting o Golden Rules for Making Money, en el qual revelava les vint regles d'or per fer-se ric. Es tracta d'una espècie de guia que el ciutadà ha de seguir si vol arribar a un futur prometedor des del punt de vista econòmic. Però què passa quan aquests enunciats imperatius són trets d'aquest context i són introduïts en l'àmbit artístic?

Això és el que pretén Anna Moreno. El conegut "efecte Barnum", que dóna nom al seu projecte, consisteix en un fenomen sociològic en el qual demostra que aquest tipus d'afirmacions o altres, com els horòscops, les acceptem i fem nostres perquè pensem que han estat escrites exclusivament per a nosaltres gràcies al poder imperatiu del text. Encara que en realitat són frases generals i imprecises que podrien aplicar-se a una àmplia varietat de persones. Els enunciats causen l'efecte en molta gent a l'assumir com a pròpies amb gran facilitat. En el cas de la proposta presentada per Anna Moreno, en traslladar els vint enunciats del llibre esmentat de PT Barnum al context artístic, provoca un sentit totalment diferent i una sensació de desconcert en els seus receptors. Sobretot perquè es canvien les declaracions des d'un context econòmic per un artístic, qüestionant el paper de l'artista en la societat, la seva activitat (in) material i la seva incursió en la cadena socioeconòmica. A l'artista li interessa investigar sobre el concepte de predisposició, posant d'aquesta manera a prova el públic que veu les seves obres i analitzant la seva tendència enfront del que allí es diu i com es diu.

Amb motiu de la seva mostra en Sala d'arcs s'han seleccionat dues peces que formen part del projecte "The Barnum Effect". D'una banda, trobem la peça Your say Get Above Your Business, conformada per una caixa de llum i uns pòsters a color. En ella ens explica com durant la seva residència al Art Space Geumcheon de Seül va projectar pintar sobre el sostre del centre la frase en coreà "No et creguis millor que el teu negoci", amb la intenció que pogués ser llegida des dels avions del proper aeroport d'Incheon, així com des dels grans blocs d'edificis construïts just al costat de l'espai artístic. Anna Moreno li va semblar interessant pintar aquesta frase perquè és la primera regla dels deu "manaments" de l'economia coreana. Encara que amb tan mala sort que mentre pintava les primeres lletres a la teulada, l'artista va caure i va haver de ser portada a l'hospital. Aquest instant queda recollida a la caixa de llum.

I, d'altra banda, la mostra es completa amb Let Hope Predominate But Be Not Too Visionary. Es tracta d'una fotografia de l'acció realitzada en una manifestació organitzada a la plaça Catalunya de Barcelona amb motiu de la mobilització mundial del 15 d'octubre de 2011, en la que va introduir una pancarta amb el lema deia "Que predomini l'esperança sense ser massa visionari ". La instal·lació es completa amb la pròpia pancarta utilitzada durant aquesta acció. Un missatge que podria haver estat adoptat per molts dels manifestants que es van concentrar durant aquell dia a la ciutat comtal.

Anna Moreno (Sant Feliu del Llobregat, Barcelona 1984) és llicenciada en Belles Arts i MA en Produccions Artístiques i Recerca a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa entre Barcelona i la Haia. Recentment ha rebut el Premi Generacions 2014 per la Fundació Caja Madrid.

Fundación Chirivella Soriano 
C/ Valeriola, 13 
46001 València


#exposicions #ca 

'Epíleg. The Book Lovers' a Fabra i Coats

La preparació de la novel·la
19.07 - 31.08.2014

Artistes participants:
TOM PHILLIPS / ALEXANDRE SINGH / CALLY SPOONER

Novel·les d’artista de:
AA BRONSON / JAKE CHAPMAN / KEREN CYTTER / SALVADOR DALÍ / TIM ETCHELLS MATIAS FALDBAKKEN / LIAM GILLICK / GOLDIN+SENNEBY / RODNEY GRAHAM / RENÉE GREEN THERESA HAK KYUNG CHA / PABLO HELGUERA / STEWART HOME / ISIDORE ISOU / PIERRE KLOSSOWSKI JOSEPH KOSUTH / YAYOI KUSAMA / JANA LEO / JILL MAGID / TOM MCCARTHY / BRIAN O’DOHERTY MAI-THU PERRET / FRANCIS PICABIA / RICHARD PRINCE / STUART RINGHOLT / ROEE ROSEN LINDSAY SEERS / ALEXANDRE SINGH / OSCAR TUAZON / ANDY WARHOL i molts altres

Comissaris: DAVID MAROTO i JOANNA ZIELINSKA

Després de quatre exposicions centrades en l’anàlisi de possibles formes d’escriptura en l’art contemporani —un pròleg i tres capítols dedicats a diversos registres textuals: la crònica, la ficció i el manifest—, El text: principis i sortides tanca la seva programació amb un epíleg.
Amb el projecte The Book Lovers, David Maroto i Joanna Zielinska porten diversos anys investigant i recuperant novel·les escrites per artistes, des de referències clàssiques del segle xx a escrits de ficció d’artistes actuals. Un arxiu en expansió que comprèn ja més de 200 títols (el text com a principi) i que en aquest cas, a més a més, complementen amb tres propostes expositives (el text com a sortida) que fan derivar la construcció narrativa en altres formats de presentació del relat. D’una banda, el treball performatiu de Cally Spooner (Ascot, Regne Unit, 1983); de l’altra, les videoinstal·lacions d’Alexander Singh (Bordeus, França, 1980); i finalment, l’obra gràfica de Tom Phillips (Londres, Regne Unit, 1937).

Com a part final d’un llibre, l’epíleg és un exercici de síntesi en què es pot constatar i revisar els arguments i les conclusions fonamentals del llibre. A tall de tancament d’un any dedicat a les relacions entre art i literatura a través d’un intens programa d’exposicions i activitats, The Book Lovers. La preparació de la novel·la suposa per a nosaltres un comiat idoni. Un comiat literal, directe, llegit.
Des dels espais i els temps habituals en un centre d’art, El text: principis i sortides ens ha permès explorar els hàbits de consum literari i intentar adaptar certs ritmes propis de la lectura a l’experiència emocional de recórrer una exposició o participar en les seves activitats.

Fabra i Coats 
Centre d’Art Contemporani de Barcelona
c/ Sant Adrià, 20.
08030 Barcelona