Scary, Scary, Community Fun, Death | Charles Atlas | Migros Museum für Gegenwartskunst, Zurich.

Charles Atlas, Instant Fame!, 2003/2018, Video still, Cortesia de l'artista i de Luhring Augustine, New York.

Charles Atlas
Scary, Scary, Community Fun, Death
(Por, por, diversió comunitària, mort)

Del 17 de febrer al 13 de maig del 2018
Migros Museum für Gegenwartskunst, Zurich.

Conferència de l'artista: Charles Atlas (at ZHdK): 19 de febrer, 18h.
Moderació: Ian Wooldridge
Zurich University of the Arts ZHdK

Les complexes instal·lacions de vídeo i les pel·lícules seminals que documenten l'espectacle de dansa i performance han fet de Charles Atlas (b. Sant Louis, Mo., 1949) un líder en el camp del cinema i el videoart. Atlas va guanyar fama amb projectes en els quals va treballar amb coreògrafs com Merce Cunningham i Michael Clark, així com el dissenyador i artista de performance Leigh Bowery. La seva xarxa de col·laboradors creatius coincideix en gran mesura amb el seu cercle d'amics: moltes de les seves obres dels anys vuitanta i noranta són retrats de companys protagonistes de l'escena subterrània de Nova York i el medi contemporani que examinen aspectes del biopoder i la política dels cossos i la identitat. 

La característica definitiva del treball d'Atlas és la seva investigació en curs sobre els potencials expressius dels mitjans basats en el temps. Explora preguntes sobre la segmentació i estructuració de l'espai visual, així com sobre els problemes contemporanis en la política de la representació. L'exposició del Migros Museum für Gegenwartskunst, la primera exposició individual de l'artista a Suïssa, uneix cinc instal·lacions de vídeo de les dues últimes dècades.

L'exposició és comissariada per Raphael Gygax. Una monografia serà publicada per JRP | Ringier en la segona quinzena de 2018.

Director del museu: Heike Munder

+ informació


Migros Museum für Gegenwartskunst
Limmatstrasse 270
8005 Zurich
Switzerland


#museus #exposicions #international

Tirant lo Blanc. Una narració pictòrica | Francesc Artigau | Cercle de l'Art

Tirant lo Blanc. Una narració pictòrica del millor llibre del món.

Inauguració: dijous, febrer 1, 2018 a les 19:30h.
Exposició: De l'1 de febrer al 24 de març del 2018.
Lloc: Cercle de l'Art. (Carrer Princesa 52, 08003 Barcelona)
Horaris: dilluns a divendres de 10h a 19h. Dissabtes de 10h a 14h i de 16h a 20h.

Els 250 dibuixos i pintures originals d'aquesta exposició constitueixen un homenatge del pintor Francesc Artigau (Barcelona, 1940) a la novel·la Tirant lo Blanc, el gran clàssic medieval dels llibres de cavalleria i cim de les lletres catalanes.

L'obra de Joanot Martorell (Gandia, 1413 -València, 1465), considerada per crítics i especialistes com la gran precursora de la novel·la moderna, va veure la llum en la seva llengua original enValencia en 1490, on va ser impresa per l'alemany Nikolaus Spindeler. En 1497 es va publicar a Barcelona la segona edició, que va ser iniciada pel llibreter Pere Miquel i, a la mort d'aquest, acabada per l'impressor castellà Diego de Gumiel. Quan va tornar a Castella va publicar Gumiel en Valladolid en 1511 la versió castellana de l'obra, que va aparèixer sota el títol de Tirant lo Blanc, però sense esmentar el nom de l'autor ni indicar que es tractava d'una traducció.

Cervantes, que probablement va conèixer el Tirant per aquesta versió anònima castellana, es va sentir tan encisat per l'obra, que en el seu immortal Quixot (1605), en el cèlebre capítol de la crema dels llibres, li va retre un etern tribut al qualificar-la com " el millor llibre del món "i salvar-la de la foguera. Entre els il·lustres defensors de Tirant lo Blanc es troba també l'eminent medievalista Martí de Riquer (Barcelona, 1914-2013), que defineix el llibre de Martorell com la millor novel·la del gènere cavalleresc i veu en ell un fidel reflex de la vida cavalleresca de mitjan segle XV. Un altre insigne valedor de la novel·la, Mario Vargas Llosa (Arequipa, 1936), enalteix en els seus brillants assajos sobre la monumental obra la seva exuberant riquesa, el seu realisme quotidià, la insòlita llibertat eròtica i sensual així com el natural tractament dels desitjos humans.

En Tirant lo Blanc es reflecteixen elements de la vida del propi autor i de la seva època. El cavaller Joanot Martorell va tenir una existència agitada, jalonada per desafiaments, plets, llancis amorosos i infortunis econòmics, fets que contrasten amb la seva condició d'escriptor culte i cosmopolita, dotat d'una prodigiosa imaginació. La seva biografia ens mostra a una personalitat que ha llegit molt i viatjat per Europa i la Mediterrània, amb perllongades estades a les corts de França, Anglaterra, Portugal i Itàlia. La trama de Tirant lo Blanc es desenvolupa en aquests escenaris i en els territoris del nord d'Àfrica i l'Imperi Bizantí. Aquest nucli de la grandiosa novel·la se centra en les gestes bèl·liques del caballeroTirant i en la història d'amor que viu amb la princesa Carmesina, filla de l'emperador de l'Imperi Grec.

Francesc Artigau, un pintor literari.

Després d'un aprenentatge inicial d'arts i oficis, el reconegut pintor català Francesc Artigau (Barcelona, 1940) va cursar els seus estudis artístics a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. De 1975 a 2009 ha exercit la docència a l'Escola Eina i de 1988 a 2005 ha estat professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.Actualmente viu i treballa a la seva ciutat natal.

Una part molt significativa de la tasca pictòrica de Francesc Artigau està inspirada en temes de caràcter literari, èpic o mitològic, conseqüència probable de la seva primerenca vocació lectora i la seva especial interès pels grans clàssics de la literatura.Entre les preferències literàries de l'artista ocupa un lloc d'honor el gran clàssic de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (Gandia, 1413-1415 - València, 1465). La passió per aquest llibre va arrossegar a Artigau a llegir-lo en repetides ocasions. Les incursions en el desbordant cosmos literari de l'obra van ser alimentant-hi un irrefrenable desig: el de traslladar amb els seus pinzells el contingut del text al seu propi llenguatge visual de la pintura.

Francesc Artigau és un profund coneixedor del clàssic de Joanot Martorell i de les circumstàncies i maneres de vida de l'època. Estudiós dels personatges i la trama literària i versat en els escenaris geogràfics, els estils arquitectònics, l'estètica urbana i les modes i usos dels llocs i les seves gents, ha elaborat Artigau per Cercle de l'Art una fascinant recreació visual de la narració de Martorell .

Les 250 aquarel·les i pintures a la caseïna de l'exposició constitueixen el nucli essencial d'un conjunt de 370 originals que l'artista va realitzar en 2005 i 2006 per il·lustrar una futura edició bibliòfila de la monumental novela.La selecció mostra una refinada i subtil interpretació visual de un text literari fonamental. La feliç sintonia entre les imatges del pintor i les paraules de l'autor s'assembla a una còpula amorosa d'art i literatura. La narració pictòrica deArtigau es converteix així en un apassionant recorregut visual pels moments estel·lars del millor llibre del món.



#exposicions #galeries #catalunya #barcelona #pintura #dibuix #ilustracio

Antoni Tàpies. T de Teresa | Fundació Antoni Tàpies | Fins el 28 d'octubre 2018

6 de febrer – 28 d'octubre 2018
Antoni Tàpies. T de Teresa
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

A Memòria personal (1977) Tàpies la recorda amb "la verdor clara dels seus ulls, els cabells fins i rossos, els pòmuls eslaus, els llavis atraients..."

Antoni Tàpies (1923-2012) va conèixer Teresa Barba (1934) a finals de la dècada de 1940. Aleshores ella encara era molt jove. Pocs anys abans havia perdut la mare i s'havia hagut de fer càrrec dels seus cinc germans, alhora que tenia cura del seu pare. Això li conferia una maduresa i una humanitat poc habituals a la seva edat. Durant l'estada de l'artista a París el bienni 1950-1951 van intercanviar una correspondència intensa i freqüent que els va unir a través de lligams íntims. En tornar de París van formalitzar la relació i l'octubre de 1954 Antoni Tàpies i Teresa Barba es casaven a Barcelona.

La presentació de la sèrie de dibuixos Sèrie Teresa (1966) juntament amb la sèrie de litografies, litocollages i collages Cartes per a la Teresa (1974) ret homenatge a la seva relació. Aquestes obres celebren un llenguatge privat, accessible només per a aquells que en van fer ús. Els dos blocs de treball despleguen un repertori de signes sense traducció per als espectadors. 

Tot un gest que preserva la intimitat de la parella malgrat les al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida. Ambdós títols remeten a la metodologia de la música serial amb la qual s'explora la combinatòria de la sèrie dels dotze tons. Tàpies considerava que la música, alliberada de la narrativitat més tradicional, constituïa una forma d'expressió més pura. Per això trasllada aquesta metodologia al dibuix. Quan l'any 1971 realitza la sèrie Cartes per a la Teresa (publicada el 1974 en forma de carpeta), l'artista juga amb el doble significat de la paraula carta. D'una banda, el de la comunicació escrita que al·ludeix a la correspondència amorosa entre ell i la Teresa, i, de l'altra, un sentit molt més esotèric, el que fa referència a una baralla que serveix per jugar a certs jocs o per fer trucs d'il·lusionisme.

Teresa és també el nom que carrega un significat polític. Tal com Tàpies va deixar dit en els fragments de la seva autobiografia, als "primers anys seixanta, [...] amb la Teresa anàrem vivint més i més de prop les injustícies que es feien al nostre poble tan vexat, a les classes treballadores, a la gent sacrificada de l'oposició... I també les lluites que s'estava obligat a sostenir per demanar els drets més elementals en qualsevol país democràtic, amb les quals lluites tant la Teresa com jo ens sentíem cada cop més identificats". 


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona, Catalunya


#exposicions #museus #pintura #gravats #dibuix #catalunya #barcelona

Allora & Calzadilla | Fundació Antoni Tàpies | Fins el 27 de maig 2018

6 de febrer - 27 de maig del 2018
Allora & Calzadilla
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

Comissaris: Sara Nadal-Melsió i Carles Guerra

La severa vulnerabilitat climàtica i la massiva extracció de deute que pateix l'illa de Puerto Rico difícilment poden ignorar-se en tant que rerefons que dona un sentit polític a les obres d'Allora & Calzadilla.

Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba) han col·laborat l'un amb l'altre des del 1995. En les seves obres fan servir mitjans tan diversos com ara la performance, l'escultura, el so, el vídeo i la fotografia. Aquesta amalgama promou un tipus d'espectador a qui es convida a desaprendre i a modificar els seus hàbits de percepció estètica.

Per a aquesta mostra a la Fundació Antoni Tàpies, la primera amb un caràcter monogràfic a l'Estat espanyol, Allora & Calzadilla presenten una selecció d'obres produïdes entre els anys 1996 i 2017. La dimensió musical d'aquestes peces indica als espectadors que aquí, molt possiblement, el fet visual se subordina a l'auditiu. Una obra condueix el visitant cap a una altra, de manera que Stop, Repair, Prepare: Variations on "Ode to Joy" for Prepared Piano, del 2008, tant pot conduir al mur des d'on sona Wake up , del 2007, com a la planta superior on  Hope Hippo, del 2005, pot percebre's gràcies a les alertes d'un xiulet.

L'exposició ni tan sols té un títol específic, més enllà del nom dels dos artistes. Perquè, com diu Jacques Attali, "en la composició, produir és abans que res i per damunt de tot acceptar el plaer de produir les diferències". Així és com la composició d'Allora & Calzadilla convoca una multiplicitat de formes d'estar en el món, formes d'existència que remeten a allò humà i allò animal, a allò orgànic i allò mineral. Per a aquests artistes allò acústic representa una expansió ininterrompuda que desafia la concepció perimetral de l'espai museístic. Però pot ser que –malgrat aquestes advertències– l'espectador s'enfronti a obres l'aspecte de les quals sigui el d'un dispositiu inactiu mentre que d'altres sonen o estan sent activades pels intèrprets. Aquesta condició poc usual evoca el rerefons en què Allora & Calzadilla generen la seva obra. Un context marcat per la crisi múltiple que arrasa Puerto Rico, en especial econòmica i ecològica. El pas dels huracans Irma i Maria a finals del passat mes de setembre ha comportat una situació d'emergència que ha agreujat la situació de l'illa. La població s'ha vist resignada a esperar l'ajuda de l'exterior, cosa que –d'acord amb el sociòleg Javier Auyero– és el signe patent d'una altra forma de subordinació política.

Una catàstrofe que revela que el dèficit econòmic és també el reflex d'un dèficit democràtic, el mateix que manté Puerto Rico sota un règim de colonialitat encoberta. Una ambiciosa obra com Puerto Rican Light (Cueva Vientos), encarregada i instal·lada per Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas i que ha tancat setmanes abans d'inaugurar aquesta exposició, s'introdueix en la Fundació Antoni Tàpies sense cap presència material física. Ho fa mitjançant un debat i una conversa que converteixen l'obra en un rumor. Una obra de la qual es parla sense necessitat d'haver-la vist.



Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona


#museus #exposicions #performances #barcelona #catalunya #musica #sonores

Entusiasme | El repte i l'obstinació en la Col·lecció MACBA | Muxart de Martorell



Entusiasme | El repte i l'obstinació en la Col·lecció MACBA
Del 23 de febrer al 6 de maig de 2018
Muxart. Espai d'Art i Creació Contemporanis. Martorell

Plaça de les Hores, s/n
937 742 223
museus@martorell.cat
 
Horari:
Dijous i divendres, de 17 h a 20 h; dissabtes i diumenges,
de 10.30 h a 14 h; del 29 de març a l'1 d'abril, tancat

Inauguració i presentació
Divendres 23 de febrer, a les 19 h
A càrrec de David Armengol, comissari de l'exposició

Més informació, servei educatiu i activitats vinculades:
www.diba.cat/web/oda/entusiasme_martorell


#Catalunya #inauguracions #exposicions #pintura #museus #gratis