Diferents espais públics de Súria s'han vestit amb una inèdita mostra d'art al carrer amb divuit obres centrades, sobretot, en la figura femenina però també en la infantil, de l'escultora Marta Solsona. A banda de les obres que es poden veure a l'espai públic, l'artista barcelonina inaugura avui (19 h) una mostra a la sala Cal Balaguer del Porxo. Després, amb la col·laboració de l'Escola de Música, es farà un recorregut pels diferents espais on s'han instal·lat les seves obres, algunes de les quals van requerir el suport d'una grua de grans dimensions, perquè es tractava d'escultures de gran format.

Les divuit escultures es poden veure a la Casa de la Vila (interior i exterior), plaça de Sant Joan, plaça de la Serradora, església i l'escola de Salipota (exterior), centre de salut, L'Esplai, escola bressol Petit Estel, escola Francesc Macià, escola Mare de Déu de Montserrat, escola Sagrat Cor de Jesús i institut Mig Món. Aquesta és la primera vegada que Súria acull una mostra artística d'aquest tipus al carrer, amb l'objectiu d'integrar les escultures en els entorns quotidians i apropar l'art a les persones. Les escultures de Marta Solsona, de línia figurativa i influenciada pels grans mestres de l'escultura clàssica grega, es podran veure fins el 21 de juny. La mostra de Cal Balaguer del Porxo es podrà visitar fins al 30 de juny, dissabtes d'11 a 14 h, i de 17 a 20 h; i diumenges i festius, d'11 a 14 h.

Marta Solsona ha exposat a Catalunya, País Valencià, Galícia, Madrid, Andalusia, Cantàbria, França, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Suïssa, Àustria i Emirats Àrabs. La figura humana és la gran protagonista de l'obra de Solsona.

http://www.regio7.cat/cultures/2013/05/18/lescultora-marta-solsona-exposa-als-carrers-suria/233417.html

Vista de sala de Contra Tàpies.  © Fotografia: Lluís Bover, 2013. © Fundació Antoni Tàpies, 2013. Publicat amb la llicència CC BY-NC-SA

Programa Dia/Nit dels Museus a la Fundació Antoni Tàpies
18 maig 2013

El Dia dels Museus | Portes obertes + Activitats Screen Festival

La Fundació Antoni Tàpies celebrarà una jornada de portes obertes el dissabte 18 de maig, de les 10.00 a la 01.00 h, amb motiu de El Dia Internacional dels Museus i La Nit Europea dels Museus 2013.

En el marc de l'Screen Festival 2013, a partir de les 17.00 i fins les 19.00 h, es podrà assistir a la projecció de les videocreacions dels artistes: Frente 3 de Fevereiro, Afrofuturismo, Coletivo de Comunicação Movimento Nacional de Luta pela Moradia, Felipe Tiradentes, Levante Popular da Juventude, Coletivo Filé de Peixe, Lula Carvalho, Renato Martins, Pedro Peregrino, Alexandre Vogler, BijaRi, Grilo 13, Paulo Leminski, ARNSTV, Acento Frenético i Cuerpo Puerco.

La Nit dels Museus | Portes obertes + Visites comentades

En el marc de La Nit Europea dels Museus 2013, la Fundació Antoni Tàpies ofereix si visites comentades gratuïtes a l'exposició Antoni Tàpies. Col·lecció, # 5 , les quals inclouen una introducció a la mostra temporal Contra Tàpies.

Les visites comentades tindran lloc a les 19.30, 20.00, 20.30, 21.00, 22.00 i 23.00 h.

Durada: 1 h. | Preu: gratuït. Places limitades a 30 persones per grup/visita. | Inscripció a recepció a partir de les 19.00 h, segons l'arribada. | Idioma: Català.

 

La Petita Nit | Activitat familiar

Amb la voluntat que els nens i nenes també puguin participar en aquesta iniciativa, la Fundació organitza 'La Petita Nit', una activitat per a famílies que tindrà lloc a les 20.00 h.

Durada: 1 h. | Idioma: català. | Grup d'edat: nens i nenes de 6 a 12 anys i els seus acompanyants. | Preu: Gratuït. | Places limitades a 30 persones aprox., incloent nens, nenes i adults. | Inscripció a partir de les 19.30 h, segons l'arribada.

Promoció Llibreria | 'Dia i Nit dels Museus.

 La Llibreria de la Fundació Antoni Tàpies oferirà una promoció especial amb motiu del dia i la nit dels museus amb descomptes de fins el 80% en alguns títols. Entre els catàlegs ofertats en trobareu d'Antoni Tàpies, Chris Marker, Rainer Oldendorf, Jon Mikel Eubar, Randa Shaat, James Coleman i Bahman Jalali.

Més informació:

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255 | Barcelona
TEL.: +34 934 870 315
http://fundaciotapies.org

Swab Barcelona 2013 | Del 3 al 6 octubre 2013 | Pavelló Italià. Fira de Barcelona

Per la sisena edició de la Fira Swab Barcelona comptarà amb la participació de fins a 60 galeries que participen en els diferents programes.
A banda de l'habitual Programa General, per a galeries d'art emergent consolidadad, i MYFAF, per a galeries joves que participen per primera vegada en una fira d'art, enguany Swab Barcelona presenta diversos programes de galeries que se centraran en diferents aspectes, com el país d'origen o el tipus d'art que mostren.

5 Galleries Programme

Comissariat per BAR, una organització sense ànim de lucre, independent i mòbil dedicada a promoure l'intercanvi artístic a través de col · laboracions locals, nacionals i internacionals i el desenvolupament de projectes curatorials i de recerca. Aquest programa compta amb 5 galeries internacionals de menys de cinc anys de vida que presten una especial atenció a la recerca i la producció artística, així & iacu et, com una col · laboració de llarg recorregut amb els seus artistes.

Galeries participants en aquest programa:

Galerie Tatjana Pieters , Gent (Bèlgica)
Silberkuppe , Berlin (Alemanya)
Courtesy Gallery , Los Angeles (USA)
Projectes Ultraviolada , Ciutat de Guatemala (Guatemala)
Galerie Samy Abraham , Paris (França)

Galeries seleccionades per participar en el programa MYFAF (My First Art Fair):

Galerie Gouvernnec Ogor , Marsella (França)
Me & the Curiosity , (Pop Up Gallery)
Galerie Pleiku , Berlín (Alemanya)
Prawneg + Wolf , Bruneck (Itàlia)

La llista completa d'expositors i programes es donaran a conèixer en la roda de premsa oficial el 5 de juny al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

Els premis Swab 2013, que enguany comptaran com a membres del jurat amb personalitats artístiques i culturals de tot Europa:

Premi Fundació Banc de Sabadell MILLOR GALERIA

President: Miquel Molins, Director de la Fundació Banc Sabadell

Membres del Jurat: Xavier Antich (President del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies), Josep Maria Civit (Col · leccionista), Katerina Gregos (Comissària i directora artística d'Art Brussels), Jérôme Pantalacci (Comissari i director de Art O-Rama, Fira Internacional d'Art de Marsella), Glòria Picazo, directora del Centre d'Art La Panera)

Premi Mango MILLOR ARTISTA JOVE

President: Frans Bonet, director d'imatge de Mango

Membres del Jurat: Albertine de Galbert (Comissària i Directora de artesur.org ), Kristian Jarmuschek (Director de Preview Berlin), Josep Juanpere (arquitecte i col · leccionista), Martina Millà (Directora de Programació i
Projectes de la Fundació Miró), Nina Stricker (Director kunStart 12)

Premi Volkswagen de FOTOGRAFIA

President: Bartomeu Marí, director del MACBA
Membres del Jurat: Pepe Font de Mora (Director Fundació Fotocolectania), Juan Redon (col · leccionista), Álvaro L. de la Madrid (col · leccionista i membre del Taller de la Fundació MACBA), Han Nefkens (mecenes i escriptor)

Premi Col·lecció Diezy7 de DIBUIX

President: Fernando Romero, assessor del MOMA
Membres del Jurat: Ainhoa Grandes (Directora Fundació MACBA), Alicia Ventura (responsable artística de la Col · lecció DKV), Mercedes Vilardell (col · leccionista), Jaume Sordo (President de l'Associació d'Art Contemporani 9915)

Premi IDEA ART d'Marset

President: Javier Marset (Director d'Marset)
Membres del Jurat: Miquel Planas (artista i catedràtic d'escultura de la Universitat de Barcelona), Manuela Valentini (comissària). Els altres membres del jurat s'anunciaran pròximament.

El procés d'inscripció per a les galeries que vulguin participar en el Programa General segueix obert.

Swab Barcelona continua amb el seu programa Swab Off, amb Swab Stairs i amb As Sun As Possible, que tenen lloc al maig, i altres activitats que aviat s'anunciaran. Per obtenir més informació sobre aquestes activitats, si us plau visiteu: www.swab.es / activitats

http://swab.es/?lang=ca

Amb la instal · lació titulada Rinzen, 'sobtat despertar' en japonès, Antoni Tàpies (Barcelona ,1923-2012) va guanyar un Lleó d'Or a la Biennal de Venècia de 1993. Era una revolta contra la guerra i la violència en un moment en què el conflicte iugoslau vivia un dels seus pitjors moments. Però la relació del mestre informalista amb Venècia és molt anterior. El 1956 va exhibir tres grans pintures i dos anys després, el 1958, va tornar a participar i conèixer a persones essencials en la seva vida: Eduardo Chillida, premiat en aquella 29 edició per la seva escultura, el pintor Alberto Burri, el col · leccionista Panza di Biumo, el compositor Luigi Nono. Tàpies, que va coincidir llavors amb el seu gran amic Antonio Saura, va tornar amb el premi de la UNESCO i de la Fundació David Brigh, dos guardons que van ajudar a fer que el seu personalíssim llenguatge comencés a ser conegut a tot el món.

A les vespres de la 55 edició de la Biennal, un dels edificis més impressionants de la ciutat adriàtica, el Palazzo Fortuny ultima els preparatius de la gran exposició, La mirada de l'artista que s'obrirà al públic l'1 de juny, una gran mostra de més de 200 obres que es mostraran trenades amb la col · lecció de Fortuny al llarg de les tres plantes de l'edifici. Sense més ordre que el intuïtiu i emocional, els comissaris, el seu fill Toni i la crítica Natasha Hébert, tracten de reconstruir la essència de l'univers de l'artista català.

Sobre un complex i delicat muntatge concebut per Axel Vervoordt per aconseguir una aproximació molt personal potenciar el món de Tàpies,, l'exposició té tres columnes bàsiques plenes de ramificacions. A la impressionant planta baixa del palau es troben les obres de gran format de l'artista, ha quadres monumentals de totes les etapes, però predominen les realitzades des de la dècada dels 80 fins al final. Són peces, que en la seva major part procedeixen del seu estudi català.

Gran col · leccionista i amic de molts dels grans artistes contemporanis, la seva col · lecció personal és tan àmplia com rica. D'una banda s'agrupen moltes de les obres d'art antic i primitiu que tant li fascinaven, procedents de diferents cultures, èpoques i continents. D'altra, es despleguen pintures i escultures d'artistes als quals més admirava: Picasso, Kandinsky, Arp, Rothko, Kline i, per descomptat el seu Joan Miró. Considerat un dels artistes mundials més influents, són molts els creadors contemporanis que s'han sumat a aquest peculiar homenatge venecià: Anthony Caro, Günther Uecker, Antoni Llena, Perejaume, són alguns d'aquests grans noms.

Els comissaris, capitanejats pel seu fill, expliquen que han intentat fer una aproximació íntima i emotiva al treball d'Antoni Tàpies ia la seva col · lecció personal. "Volíem que la major part de l'obra exposada vingués de casa. La casa on va viure i va treballar i en la qual es va envoltar de tantes obres d'art de diferents cultures i èpoques, que col · leccionava també d'una manera molt emotiva, per un instint i una sensibilitat que el guiaven cap a allò essencial, sense pretensions cronològiques o historicistes ".

L'espai interior del Palau, de vegades laberíntic, es presta a la creació de racons especialment enlluernadors. A més dels quadres monumentals que rebran al visitant, els comissaris assenyalen diversos apartats amb especial càrrega emocional. Estan les sales en les quals Tàpies dialoga amb altres artistes pròxims a ell, encara especial rellevància tindrà la sala dedicada als llibres d'artista en què va col · laborar amb poetes extraodinaris. Són autèntiques joies bibliogràfiques plenes de gravats i litografies impactants: El pa a la barca de Joan Brossa (1963), La nuit grandissante de Jacques Dupin (1968), Air d'André du Bouchet (1971) i Roman Elegies de Joseph Brodsky (1993) , són alguns dels títols, als quals cal afegir obres d'Octavio Paz, José Miguel Ullán o Antonio Gamoneda. A l'última planta Axel Vervoordt ha dissenyat una zona molt íntima, a manera de laberint, on l'exposició acabarà amb l'atmosfera de reflexió i silenci que amb tanta obstinació va perseguir l'artista.

Encara que per treballar preferia el silenci més absolut, la seva vida no hauria estat la mateixa sense la música. En les seves memòries, Tàpies assenyala Brahms com el "company més perdurable que amb constància i fidelitat he escoltat més durant tota la vida". Les grans figures de la música del romanticisme, als que va estudiar i va escoltar amb devoció, eren per a ell, casos culminants de lliurament puríssims al món de la creació artística, sense les servituds de les arts plàstiques. "Era un gran amant i coneixedor de la música clàssica i contemporània", explica el seu fill. "Per això, durant l'exposició es van a organitzar concerts en espais pròxims on es podrà escoltar compositors que l'apreciava particularment. A les tardes o per les nits, quan acabava en l'estudi, passava molt de temps escoltant música, que podia anar des de Wagner, Brahms o Schumann fins Schönberg, Alban Berg o Celsi "

La projecció de diverses pel · lícules documentares en diferents racons del palau, completaran la narració sobre el seu afany per desxifrar el misteriós. L'exposició que ara s'obre a Venècia no viatjarà a cap altre lloc. Ideada fa un any per Daniela Ferretti, directora del Palazzo FortunyAxel Vervoordt, president de la Mai and Axel Vervoordt Foundation, aquesta és l'aproximació més important que es fa a l'obra de l'artista des de la seva mort. La pròxima, comissariada per Vicent Todolí, serà a Barcelona, en una col · laboració conjunta entre la Fundació Antoni Tàpies i el MNAC.

http://cultura.elpais.com/cultura/2013/05/10/actualidad/1368189607_237771.html

La xarxa Una comarca de museus, creada el 2009, continua apostant per la divulgació i l'aprofundiment en el coneixement de la comarca de l'Alt Empordà a través dels museus que la integren. La darrera acció conjunta tindrà lloc aquest dissabte, 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, i s'allargarà fins al 16 de juny, i consisteix en una original iniciativa en la qual vuit museus de la comarca –tots, a excepció del de Dalí– s'intercanviaran peces dels seus fons respectius. La iniciativa, De museu a museu, redistribuirà un total de 28 peces.

Així, els intercanvis de peces es faran entre l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries i el Museu de l'Anxova i de la Sal; entre el Museu Memorial de l'Exili i el Museu del Joguet de Catalunya; entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries i el Museu de l'Empordà, i entre el Museu de la Tècnica de l'Empordà i el Museu Ciutadella de Roses.
Pel que fa a les peces exposades, entre les que han generat més interès hi ha un joc d'escacs fet de fusta que un figuerenc –Damàs Calvet Serra– va fer durant la seva estada forçosa en un camp de concentració del Rosselló després de la Guerra Civil.

Ara els escacs es podran veure de forma temporal al Museu Memorial de l'Exili, que, al seu torn, ha cedit al Museu del Joguet una sèrie de nou fotografies amb infants de la Maternitat d'Elna, coneguda per haver vist néixer i haver cuidat 600 nens, la majoria fills de refugiats del bàndol republicà. Altres objectes destacats que es podran veure són una figura femenina de marbre datada entre els segles I i III dC (al Museu Empordà), dues deesses gregues de l'època clàssica que es feien servir com a cremadors de perfums (Empúries), una màquina d'escriure Bar-Lock del model número 4 que data del 1888 (Museu Ciutadella), un recull d'eines de treball del segle XVII que coincideix amb el període de consolidació de la Ciutadella (Museu de la Tècnica), agulles per reparar xarxes de pescadors (Farinera) i agulles per cosir les saques (Museu de l'Anxova). Els impulsors de la iniciativa han lamentat que el Museu Dalí de Figueres hagi declinat formar-ne part al·legant motius econòmics.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/645380-vuit-museus-de-lalt-emporda-sintercanvien-peces-del-seu-fons.html

N2 Galeria presenta l'obra de Paupac Azul, per primera vegada a Barcelona, en el marc de l'Screen Festival 2013. 

La inauguració serà el dia 16 de maig a partir de les 19h, amb una xerrada a càrrec dels artistes acompanyada d'una copa de vi. 

N2 Galeria

Enric Granados, 61, 08008 Barcelona. 

TEL.: (0034) 934 520 592 

info@n2galeria.com

http://www.n2galeria.com/

Lita Cabellut . Nascuda a Barcelona el 1961, viu des dels dinou anys a Amsterdam, on es va formar per desplegar una carrera artística avui reconeguda arreu. Menys aquí, a casa seva, on és una gran desconeguda. La vida de Lita Cabellut, una dona gitana amb una mirada especial, tensa i intensa, i un somriure net i generós, té tantes llums i ombres com la seva pintura de bellesa sumptuosa. Bella i bestial, vital i tenebrosa. Ombres? Una infantesa duríssima vagant pel Raval, marcada per l'abandó, la pobresa i els orfandats, però també pels primers tímids centelleigs d'un duende que guiava les seves minúscules mans quan confeccionava estrelles de colors que venia pels carrers.

Així van ser els primers dotze anys de la seva vida. Després, una família catalana la va adoptar, i tot va canviar de sobte el dia que els seus pares la van portar al museu del Prado de Madrid, on va sentir la revelació de l'art impressionada pel geni dels mestres. Sobretot per Goya, en les pintures del qual va reconèixer alguna cosa de pròpia, els turments de la seva pròpia ànima, però també el bàlsam per curar-la.

Lita Cabellut és una dona alegre que estima la vida, l'art i la gent que estima l'art. Gent com el col·leccionista Antoni Vila Casas, que quan la va descobrir –"el dia que va entrar al meu estudi, volava", recorda ella mateixa–, no va perdre més temps que el que necessitava per organitzar una exposició a l'Espai Volart 2 de Barcelona. La primera exposició individual de Lita Cabellut a tot l'Estat espanyol.

L'artista d'èxit ha tornat ara a casa seva "amb una panera de fruites", diu sense amagar els nervis i l'emoció de la seva estrena a Barcelona. Una senyora panera de fruites en forma de 33 pintures de grans dimensions, que és com més li agrada treballar a Cabellut per sentir-se extasiada "a dins mateix de l'obra". Són obres impressionants que apel·len als clàssics, a Velázquez, Goya i El Bosco, que rastregen els enigmes de la condició humana, amb totes les seves misèries i les grandeses, i que imploren molta comprensió i bondat. Cabellut pinta malsons en què el poder, la injustícia i la ignorància es disputen la llibertat de l'home, però també pinta somnis perquè creu en l'art com a força per transformar les coses. "L'art és una salvació, a mi em va salvar, ens pot salvar a tots", emfasitza.

Feliç pel retorn, Cabellut ja fantasieja amb el dia que es tornarà a instal·lar a Catalunya. Esperarà, això sí, que els seus fills es facin grans. De fet, tampoc ha deixat mai de visitar la seva terra del tot, "de tant en tant necessito olorar els carrer bruts i humits de la Rambla". Si torna, ho farà de bracet de Goya. Per ell, diu, se sent implicada amb l'ésser humà. "Jo no sóc només una pintora, sento l'obligació de captar el moment que vivim." Per ell, diu, rebutja els encàrrecs que rep constantment per retratar gent important. "M'ofereixen grans sumes de diners, sempre els dic que no. Sóc una retratista d'ànimes, i les que m'interessen són les més desvalgudes", sentencia.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/lliure/5-cultura/19-cultura/644262-la-retratista-danimes.html

Els arqueòlegs han descobert les restes d'una casa del segle XIII que formava part del call de Girona. L'any passat ja es van trobar algunes estructures de l'edifici i, durant la campanya del 2013, s'ha excavat tot el perímetre, cosa que ha permès localitzar diverses estances i una cisterna coberta amb volta. Una part de la casa descansava sobre la roca del subsòl i, a partir de la documentació existent, s'ha pogut establir la cronologia i els diferents usos que va tenir l'edifici, que possiblement va ser una carnisseria jueva.

La casa va patir un fort incendi a finals del segle XIII, possiblement durant el gran atac al call del 1391. Posteriorment, el que va quedar de l'edifici va formar part del complex de la tercera i última sinagoga del call –als patis superior i central de l'actual Centre Bonastruc ça Porta–, entre el 1435 i el 1492, quan arran del decret d'expulsió dels jueus se'ls va obligar a vendre la sinagoga i les seves darreres propietats abans de marxar del call. Aleshores el complex es va enderrocar per fer-hi un pati, i als segles XIX i XX es van construir noves parets i clavegueres sobre les antigues restes jueves, que a partir d'avui formen part de la visita del Museu d'Història dels Jueus.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/lliure/5-cultura/19-cultura/644599-troben-les-restes-duna-casa-del-segle-xiii-al-call-de-girona.html

 

L'Obra Social d'Ibercaja en col·laboració amb el Museu del Gravat Goya-Fuendetodos han reunit el treball de 21 artistes contemporanis per conformar la mostra 'Goya i els seus hereus. Els Disbarats d'avui' que s'exhibeix al Museu Diocesà de Barcelona del 9 de maig al 15 de setembre.

   L'exposició, que ha estat dissenyada especialment per a aquest museu, aquesta inspirada en l'última col·lecció de gravats del pintor aragonès 'Els Disbarats'(1819-1824) i planteja un recorregut per l'art contemporani a través del gravat, ha explicat aquest dijous en roda de premsa el director del Museu Diocesà, Josep María Martí.  

   Entre els 21 artistes que s'han inspirat, concretament en 12 dels Disbarats de Goya, destaquen el Premi Novel de Literatura Günter Grass i l'espanyol Ricardo Calero, reconegut per treballar amb elements orgànics, que en aquesta mostra ha aportat un gravat en què va plasmar literalment l'impacte d'una bala 9 mm.

   Han estat convocats també l'humorista gràfic i historietista de Madrid Andrés Rábago García, conegut pels pseudònims d'Ops i El Roto, així com el gravador alemany Víctor Mira, qui no va poder signar la seva obra perquè va morir l'endemà d'acabar la sèrie.

   José Manuel Broto, Eduardo Arroyo, Martín Chirino, Luis Feito, Juan Genovés, Manolo Valdés, Luis Caruncho, José Beulas, Julio León, Darío Villalba, Luis Gordillo, José Hernández, Rafael Canogar, Jaume Plensa, Pascual Blanco i una única dona, Alicia Díaz Rinaldi, completen la llista d'artistes convocats a homenatjar a Goya./EP


Museu Diocesà de Barcelona
Avinguda de la Catedral 4.
08002 Barcelona
http://www.cultura.arqbcn.cat/museu_cat.php

Obert de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. i de 17 a 20 h.
Diumenges d'11 a 14 h.
Festes oficials tancat.

Hic Et Nunc. Sobre las paradojas de la democracia
17 de maig del 2013

Fundació Antoni Tàpies | Barcelona
Hora: 17h.

Artistes: Daniel G. Andújar, Eugenio Ampudia, María Cañas, Mateo Maté, Chus García-Fraile, Jordi Colomer, PSJM, Avelino Sala, Marta de Gonzalo i Publio Pérez, Núria Güell, Jorge García, Pelayo Varela

Comissariat per: Imma Prieto

Screening amb la presència de la comissària i d'algun dels artistes.

Hic et Nunc és un projecte curatorial que acull una selecció d'artistes que permet dilucidar com l'art s'erigeix com a acció simbòlica de resistència davant els desgreuges que caracteritzen la nostra societat. Hic et Nunc (Aquí i Ara), proposa mirar i veure sense complexos. Dotze obres audiovisuals que donen resposta a un cúmul de desigualtats socials i humiliacions polítiques, oferint una interpretació oberta de la política, partint de l'accepció del zoon politikon (animal polític) aristotèlic.

El projecte té com a objectiu dur a terme una reflexió al voltant de la relació existent entre art i resistència. El context ludeix al present més immediat, incidint també en la necessitat de buscar l'origen de l'esquerda sociopolítica actual en la teorització clàssica del que hauria de ser l'Estat.

Obres:

Eugenio Ampudia, Huracán, 2012.
María Cañas, Mi Lucha, 2011.
Jordi Colomer, Co-op City, 2010.
Marta de Gonzalo y Publio Pérez, Baila la contrarreforma, 2012.
Jorge García, Pequeños ensayos sobre la desesperación, 2013.
Daniel G. Andújar, A vuelo de pájaro, 2011.
Chus García-Fraile, Cuestión de fe, 2012.
Núria Güell, Intervención, 2012.
Mateo Maté, Actos Heroicos, 2011.
PSJM, El ocaso de los estados nación, 2012.
Avelino Sala, Autrui, 2011.
Pelayo Varela, Cabeza borradora, 2013.

Durada aproximada: 1h30

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
http://fundaciotapies.org
 
http://www.loop-barcelona.com/2013/festival/?ai1ec_event=hic-et-nunc-sobre-las-paradojas-de-la-democracia&instance_id&lang=ca

- ZONA INTERMÈDIA. DISSENY, ART I SOCIETAT. Unnim Espai Cultura de Sabadell
- A TRAVÈS DEL MIRALL. Sala Muncunill de Terrassa

DUES EXPOSICIONS PRODUÏDES PER ACVIC EN ITINERÀNCIA.

ZONA INTERMÈDIA. DISSENY, ART I SOCIETAT
17.05.2013 - 28.06.2013

Unnim Espai Cultura de Sabadell
Exposició comissariada per Curro Claret

Una producció d'ACVic Centre d'Arts Contemporànies.

Aquesta exposició és un recull heterogeni i intencionadament dispers d'alguns projectes que des del disseny, l'art o l'arquitectura incideixen en aspectes diversos del fet de viure en societat. Projectes que posen de manifest el compromís dels seus autors vers qüestions socials, i que ho fan des d'uns paràmetres que van més enllà de les pròpies especialitats des de les quals operen.

Artlantique - Camper - Emili Padrós - Gemma Busquets - Ikea i Unicef - Katrina Furniture Project (Jenga Mwendo i Tammy Petro) - Laura Arqués, Marta Petreñas i Massimiliano Scaglione - Lee Kiseung - Makea - Mariscal - Martí Guixé - Nanimarquina - Pablo España - Recetas Urbanas/Santiago Cirugeda - Shigeru Ban Architects – Domènec – Núria Güell – Viuda De

Espai Unnim Cultura (C. d'en Font, 25 Sabadell)

Col·laboradors: Arrels Fundació, Alsina Soluciones de encofrados i Capsa

Activitats vinculades a l'exposició:

Taula de debat sobre la responsabilitat social de l'artista, l'arquitecte i el dissenyador
Dijous 16 de maig a les 19.30 h

Amb la participació de: Santiago Cirugeda, arquitecte participant a l'exposició, Maia Creus, comissària, crítica i professora universitària, Curro Claret, dissenyador i comissari de l'exposició i Pep Dardanyà de
l'Espai Cultura, moderador.

Taller de construccions col.lectives a càrrec de Curro Claret
Dissabtes 29 de juny i 6 de juliol d'11 a 14 h

Taller de disseny i construcció de mobiliari o artefactes amb l'assemblatge de diversos materials. Preu 45 euros (50% de descompte per a estudiants; el preu inclou la peça que els participants faran i s'emportaran a casa).

A TRAVÈS DEL MIRALL
Sala Muncunill de Terrassa
Exposició comissariada per Ramon Parramon i Joan Fontcuberta

11.05.2013 - 28.06.2013

Inauguració, dissabte 11 de maig a les 19.00 h

Sala Muncunill (Plaça Didó, 3 Terrassa)

La itinerància d'aquesta exposició forma part del programa de serveis culturals que la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural ofereix a centres d'art i museus de titularitat municipal. La seva missió és
difondre les pràctiques artístiques contemporànies en el conjunt del territori de Catalunya i fer-les més properes a la ciutadania.

Amb l'exposició A través del mirall de Joan Fontcuberta, l'artista (Barcelona, 1955) participa de ple en una sèrie de qüestions que són crucials en el debat contemporani sobre les pràctiques artístiques que han plantejat les noves tecnologies en l'àmbit de la comunicació global. L'art, per molt que en certs moments es consideri que pertany a una esfera marginal de les activitats contemporànies, no s'escapa de formar part d'aquest ampli espectre de la comunicació.

L'exposició planteja una reflexió sobre la importància i l'increment d'imatges i la proliferació d'autors versus la transformació del concepte tradicional d'autoria, la facilitat de generar imatges, la pèrdua de capacitat de controlar-les, el potencial de difusió i dispersió vírica de la Xarxa, les amenaces en les nocions de privacitat versus l'escenificació pública de la intimitat, elements tots evidenciats i potenciats amb l'ús de les xarxes socials i, en aquest cas, creuant-ho des de la perspectiva artística.

ACVIC Centre d'Arts Contemporànies | C Sant Francesc, 1 E-08500 Vic
T.*34 938 85 3704 | info@acvic.org | http://acvic.org

El president de Microsoft, Bill Gates, ha fet públic, en una entrevista per al canal CBS, que s'emet diumenge als Estats Units, que una de les seves possessions més preuades és un manuscrit de Leonardo da Vinci que va comprar per 30,8 milions de dòlars (23,7 milions d'euros).

Amb més de 300 dibuixos, esborranys i diagrames, el manuscrit, conegut amb el nom de 'Codi Leicester', va ser elaborat pel geni renaixentista italià a principis del segle XVI amb la intenció d'abordar problemes arquitectònics i estructurals. Gates el va adquirir l'any 1994. Fins aleshores, el manuscrit va romandre més de dos segles en mans dels descendents del primer comte de Leicester, Thomas Coke.

"Leonardo tenia un coneixement científic molt més avançat que el de qualsevol altra persona en aquell temps", afirma Gates durant l'entrevista. En referir-se al manuscrit, considerat el més valuós del món, assegura que per a ell és una font d'inspiració: "És la recerca constant del coneixement. Una persona completament sola que, sense poder disposar de respostes encertades, va seguir investigant perquè creia que el coneixement és, en ell mateix, una cosa preciosa", comenta Gates.

A l'entrevista Gates no només explica que es gasta diners en documents històrics: en aquests moments està invertint en un reactor nuclear d'ona progressiva, un model actualment en desenvolupament que no utilitza urani enriquit i que es podria construir en una dècada.

https://cache.mail.yandex.net/lenta/Sl7XWqiEF4QnkpVoqKhqPg,1368267600/images.ara.cat%2Fcultura%2Fvinci_ARAIMA20130510_0196_7.jpg

El francès Sylvain Tesson, escriptor-nòmada, publica en castellà la seva nova novel·la, basada en el relat del mig any passat en una cabana a Sibèria, "un dels viatges més llargs sense haver fet un quilòmetre".

Després de diverses aventures que s'han convertit en llibres de gran èxit editorial a França, com la volta al món en bicicleta o la travessa d'Àsia en una moto amb sidecar, Tesson presenta una obra diferent que defineix com "una immersió estàtica". "Per a mi viatjar és una fugida de l'avorriment, de la morositat, de l'angoixa del temps que passa", afirma.

Nascut a París el 1972, fill de dos coneguts periodistes, Tesson ha viscut amb 'La vida simple' el seu èxit més gran en llibreries, encara que en la seva carrera ha col·leccionat alguns prestigiosos premis, com el Goncourt de novel·la o el Médicis d'assaig. Tesson es considera "un bard" que explica el que viu i que busca aventures per poder escapar d'una societat en la qual no se sent còmode.

Amb aquests viatges, l'escriptor no persegueix "aturar el temps", però sí "fer-lo més intens, poder fixar l'atenció en el que fas, viure més cada instant". Després de tants viatges, Tesson decidir "provar alguna cosa diferent" i amb un grapat de llibres es va recloure en una cabana a Sibèria.

La riquesa de la vida estàtica

"Estava una mica cansat de viatjar, volia veure el que m'aportava el contrari: la immersió en un lloc. No sabia que seria tan fecund i ric. Vaig descobrir que podia demanar a la immobilitat el mateix que em donava la suma de quilòmetres, el sentiment d'una vida rica, d'aconseguir coses, d'una diversitat ", assegura. A diferència dels viatges, on "sempre passen coses", a la cabana siberiana va haver de "provocar que passessin".

Per Tesson, "el càncer de la societat està en l'era digital". La considera "una impostura que et fa creure que tens al teu abast tot el saber de la humanitat" però que t'eviten "gaudir del moment present". L'escriptor considera que en les societats emergents encara perviu "una postura de menyspreu cap al futur" que els permet "viure sense la preocupació d'acumular".

"El futur és una construcció; el demà, una impostura, una manipulació profunda. Els que parlen del demà són els capellans i els polítics, els que tenen alguna cosa vendre't, ja sigui la vida eterna o promeses electorals. Són els que han manipulat el temps per evitar-veure l'únic tresor que tenim, l'instant que vivim ", diu. /

http://www.ara.cat/llegim/Sylvain_Tesson-Alfaguara-Cesar_Aira_0_916708483.html

The Pickers
Vídeo monocanal, 17 min 52 s.
La mostra romandrà activa fins al 12 de juny de 2013.

A partir del proper dijous, dia 16 de maig de 2013, es podrà veure a Marlborough Barcelona, en el marc del festival SCREEN, la projecció del vídeo 'The Pickers' de l'artista Adam Chodzko.

Adam Chodzko és un artista multimèdia, les seves obres van des de la instal·lació de vídeo a les intervencions més subtils. En el seu treball investiga sobre els vincles humans i les possibilitats de la imaginació col·lectiva. Chodzko proposa noves relacions entre els nostres
valors i sistemes de creences. Explora el seu efecte en els nostres espais comuns i privats i també aprofundeix en els documents i les ficcions que els controlen, els descriuen i els guien.

L'artista treballa amb les persones i els llocs que l'envolten, apropant-se sovint a una tasca antropològica. La pràctica de Chodzko opera entre el documental i la fantasia, el conceptualisme i el surrealisme, i l'espai públic i privat, buscant sempre en els llocs "prohibits" i plantejant una visió provocadora que faci reflexionar a l'espectador.

Sinopsi

The Pickers mostra a un grup de treballadors romanesos en una granja de maduixes britànica. Aquests alternen la intensa collita, amb l'edició d'un arxiu de pel lícula del segle XX d'immigrants britànics recol · lectors de llúpol. El film estableix paral · lelismes que difuminen la frontera de l'espai - temps i alhora desdibuixen les diferències entre la noció de treball i la d'oci. The Pickers es converteix en un somni, un anunci romanès dirigit a encoratjar als treballadors britànics a que vagin a Romania.

Nascut el 1965. Viu i treballa a Whitstable, Kent, Regne Unit. Des de 1991 Chodzko ha realitzat nombroses exposicions en solitari i col · lectives a llocs tan rellevants com: la Tate de St Ives, el Museu d'Art Moderna de Bolonya (Mambo), la Biennal d'Atenes, la Biennal
d'Istanbul, la Biennal de Venècia, Royal Academy de Londres, deste Foundation d'Atenes, l'PS1 de Nova York, la Ikon Gallery de Birmingham o el Kunstmuseum Luzern. Els seus projectes recents inclouen encàrrecs de Creative Time, Nova York, The Contemporary Art Society, Frieze Art Fair, Hayward Gallery i la Tate Gallery.

El 2002 va rebre els premis de la Hamlyn Foundation i de la Foundation for Contemporary Art, de Nova York, i el 2007 va ser guardonat amb una beca d'Investigació AHRC al Departament de Cinema de la Universitat de Kent, Canterbury. La seva obra es troba en les col · leccions de la Tate Gallery, The British Council, The British Film Institute, The Arts Council, APT, Auckland City Art Gallery, Contemporary Art Society Collection, The Creative Foundation, Frac Llenguadoc-Rosselló, GAM - Galleria d'Art Moderna, Turin, Grizedale Arts, Mambo - Museu d'Art Moderna di Bologna, Plains Arts Museum, North Dakota, USA, Saatchi Collection, South London Gallery, Towner Gallery Eastbourne i també en col · leccions privades internacionals.

Marlborough Barcelona
C / València 284, 1r 2a A
08007 Barcelona
H: dilluns a divendres, 11-14h. i 15-19h. Dissabtes: Cita prèvia.

http://www.galeriamarlborough.com/
http://www.facebook.com / galeriamarlborough

Arriba SCREEN Festival 2013

Inauguració: 15 de maig, 19.00 h
Centre d'Arts Santa Mònica

Del 16 al 25 de maig, t'esperem a la 11ª edició del SCREEN Festival, un esdeveniment de ciutat dedicat a la videocreació contemporània i els films d'artistes. Podràs assistir a més de 100 activitats a 90 espais de la ciutat.

La inauguració tindrà lloc el pròxim dimecres 15 de maig a les 19:00 h a l'Arts Santa Mònica amb l'exposició Haute Fidélité, que compta amb obres d'artistes de la talla de Laurie Anderson, Marcel Broodthaers, Gary Hill, Tracey Moffatt, Pipilotti Rist, Richard Serra, Michael Snow, Bill Viola, Robert Wilson.

No t'ho perdis!

Produced by: Screen Projects
http://www.screen-projects.com
http://www.loop-barcelona.com

Presentació de "El manifiest de la Carta Magna" de Linebaugh

ES PUBLICA EL MANIFEST DE LA CARTA MAGNA. PETER LINEBAUGH A BARCELONA. 

Dilluns 13 i dimarts 14 de maig

El dilluns 13 de maig a les 19:30h. a Hangar tindrà lloc la presentació El manifest de la Carta Magna. Comuns i llibertats per al poble (Traficantes de sueños, 2013), presentació que consistirà en una conversa entre el seu autor, l'historiador nord-americà Peter Linebaugh, i Antoni Domènech, catedràtic de Filosofia del Dret de la Facultat d'Economia, editor de Sinpermiso, i autor, entre uns altres, de l'eclipsi de la fraternitat (Crítica, 2004).

En la línia del millor I.P. Thompson, del que Linebaugh és un dels més sòlids continuadors, i de la tradició d'autors (Karl Marx, Karl Polanyi, Silvia Federici, etc.) que han tornat la vista a la història llarga del capitalisme, als processos de desposesió privatització i violència com el que vivim, El Manifest de la Carta Magna indaga en la història i influx, des dels seus orígens en el XIII fins als nostres dies, de la Carta Magna, origen de gran part de la tradició iusconstitucionalista de llibertats polítiques atlàntiques, i de la Carta del Bosc que indissociablement l'acompanyava, garantint el dret d'accés als béns comuns necessaris per a la reproducció social. Dues cartes fundacionals que limitaven l'expansió de la propietat privada i protegien els drets col·lectius de subsistència. El missatge del seu autor és clar i diferent: "Per ser ciutadans lliures tindrem també que ser productors i consumidors en igualtat de condicions. El que diré comuns ha d'existir tant en les formes jurídiques com en la realitat material quotidiana". En un context de renovat avanç expoliador a nivell global, una oportunitat per aprofundir en el debat actual dels "comuns", i de preguntar-se per les fórmules de gestió i organització democràtica que impliquen, així com de la seva importància per al present.

El dimarts 14 de maig a les 19:30h. a la seu de l'editorial Virus,Peter Linebaugh impartirà la xerrada Passat i present de les lluites pels comuns. Introduirà l'acte Joan M. Gual, membre de l'Observatori Metropolità de Barcelona.

La idea de procés constituent ha deixat de ser estranya per a gran part de la població. En aquests moments, es discuteixen diverses propostes capaces de propiciar un canvi constitucional que es revela imprescindible per posar fre a la violència neoliberal i per destituir a una classe política al seu servei. En aquest context de segrest de la democràcia, es publica El Manifest de la Carta Magna, un llibre en el qual Peter Linebaugh reflexiona sobre Les Grans Cartes de Llibertats d'Anglaterra, un dels objectius de les quals és també el de "tornar a situar els comuns en el centre del debat sobre la constitució política". Datades al segle XIII, aquestes cartes poden servir avui d'inspiració per pensar llibertats i formes d'accés a la riquesa, per pensar una democràcia basada en garanties materials, sostenibilitat i igualtat. Per a això, sosté que el públic i el privat (els poders constituïts) hauran de ser constreñidos a fer lloc a "el comú" (els poders constituents) per replantejar d'a dalt a a baix la política i l'economia.

Peter Linebaugh és historiador nord-americà, deixeble d'I.P. Thompson, i membre del col·lectiu Midnight Notis, especialista en la història dels comuns i de les revolucions atlàntiques, i professor d'història en la University of Toledo (Ohio, EUA). És autor de títols fonamentals com The London Hanged: Crime and Civil Society in the Eighteenth Century (Vers, 2006), El Manifest de la Carta Magna. Comuns i Llibertats per al Poble (Traficants de Somnis, 2013) i co-autor amb Marcus Rediker de la hidra de la revolució: mariners, esclaus i camperols en la història oculta de l'Atlántico (Crítica, 2005). Ha ensenyat a Harvard University, en Attica Correctional Facility, New York University i el Federal Penitentiary en Marion, Illinois.

http://hangar.org/ca/news/presentacio-de-el-manifiesto-de-la-carta-magna-de-linebaugh/

http://saladartjove.cat

http://www.gencat.cat/joventut/salartjove

Pere Formiguera (Barcelona, 1952) ha mort aquest dimecres als 61 anys a causa d'una malaltia, segons ha informat la família. Llicenciat en història de l'art per la UAB, va començar a publicar les seves fotografies als anys 70, en exposicions i llibres. Va ser membre fundador del grup Alabern, amb Manuel Esclusa, Joan Fontcuberta –amb qui havia col·laborat anteriorment– i Rafael Navarro, fotògrafs avantguardistes que reivindicaven la fotografia d'autor com a expressió artística.

Com a artista, ha creat projectes de llarga durada temporal, com ara 'Fauna secreta', que el 1983 va iniciar amb Joan Fontcuberta i que ja qüestionava la veracitat de la fotografia com a mitjà de comunicació –i que es va exposar al MoMA i a altres museus internacionals–. El 1975 era un dels autors que col·laborava de forma habitual a la revista 'Nueva Lente' i ja llavors s'oposava a la classificació de la seva obra dins els límits fotogràfics i reivindicava la funció artística i experimental del creador. Va treballar per "trencar cotilles", deia, i que la fotografia fos considerada un art més. Altres sèries molt conegudes seves són 'Ulls clucs' –on personatges de la cultura catalana apareixien amb els ulls tancats–, 'Infàncies il·lustres', 'Cronos' (1991-2001), en què va retratar 32 persones cada mes durant 10 anys, i sèries on combina pintura i fotografia com 'Porta d'aigua, paisatges del port de Barcelona', 'Portrait de famille' i 'Diàlegs amb la pintura'.

Ha exercit de comissari en mostres com 'Agustí Centelles, fotorepòrter' (1988), 'Porta d'Aigua' (1989), 'Josep Esquirol. La memòria de paper' (1990), 'Temps de Silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 50 i 60' (1992), 'Josep Masana 1894-1979' (1994), 'Ricard Terré' (1995), 'Joaquim Pla Janini' (1995), 'Joan Vilatobà' (1996) i 'Introducció a la Fotografia a Catalunya' (2000), entre d'altres.  

Ha sigut membre del departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1985-87) i del consell assessor del departament de Fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També ha escrit llibres com 'Es diu Cos' (Editorial Barcanova), 'Vocabulari corporal per a nens i nenes' (Barcanova), i ha escrit tres novel·les: 'Nirvana', 'El temps del desconcert' i 'HOP'.

A Sant Cugat, on vivia, va formar el col·lectiu Taula 13 juntament amb Sergi Barnils, Pep Codó, Neus Colet, Frederic Gómez i Lluís Ribas. L'objectiu d'aquesta associació és fomentar l'art plàstic a la ciutat i apropar creadors i centres educatius a través de visites dels artistes a les escoles i dels estudiants als tallers.

http://www.ara.cat/cultura/Pere_Formiguera_0_916108560.html

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 1873-1940), un dels pintors catalans postimpressionistes més destacats, passava temporades al monestir de Montserrat, convidat pel pare abat Marcet. Els monjos el van convidar a Andorra, on tenien casa (l'edifici que actualment acull el CAEE i l'hotel Valira). Mir va visitar les valls els anys 1932, 1933 i 1934, i va captar la bellesa, la llum i el color dels paisatges andorrans.

El pintor va realitzar una vintena d'olis durant les seves estades, un dels quals és La Valira al seu pas per Engordany, Andorra. La casa de subhastes d'art Balclis, a Barcelona, treu a subhasta l'oli per un preu de sortida de 100.000 euros. L'obra pertany a una col·lecció particular de Barcelona. Es tracta d'un oli sobre llenç, de 81 x 100 centímetres, firmat per Mir i que va realitzar durant la tardor de 1933. La singularitat del quadre recau en el fet que de la sèrie que va pintar a Andorra és "un dels més importants per les mides i pels acabaments", segons han explicat des del departament de pintura de Balclis.
La subhasta se celebrarà el 15 de maig, a partir de les 16.30. Des d'ahir fins al dia 14, la pintura i la resta de peces artístiques que se subhastaran es poden visitar in situ a la seu de Balclis, a l'Eixample barceloní.

La Valira al seu pas per Engordany, Andorra és una obra àmpliament referenciada. El gener de 1934, Mir va exposar les pintures andorranes a la biblioteca del monestir de Montserrat. El pintor va regalar dos dels olis als monjos. Les dues peces, de petites dimensions, es van exposar al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany entre finals del 2011 i principis del 2012, procedents del fons modernista del Museu de Montserrat.

L'any 1934, la sala Parés de Barcelona va dedicar una exposició-homenatge a Joaquim Mir, on va exposar i vendre la resta de pintures sobre Andorra, entre les quals la que ara surt a subhasta. El quadre també surt reproduït a la monografia Joaquim Mir a Andorra (editorial Viena Art, 2002), del crític i historiador de l'art Francesc Miralles, especialista en el pintor barceloní i autor de diverses monografies. L'obra també va formar part de l'exposició Joaquim Mir, que el 2004 va organitzar a Madrid la Fundació Cultural Mapfre Vida.

El paisatge andorrà de Mir no és l'única obra del pintor que la casa Balclis traurà a subhasta el pròxim 15 de maig. També sortiran Vista de Montserrat (18.000 euros); L'Estartit, de 1935 (4.000 euros); La Sagrada Família: apunt nocturn, de 1899 (3.500 euros), i un retrat de Mir realitzat per Opisso (700 euros).

Balclis ja ha subhastat anteriorment olis de la sèrie andorrana de Mir. L'últim va ser Vista d'Andorra, a finals del 2007, que va sortir a un preu de 30.000 euros i que es va adjudicar per 55.000 euros. La casa de subhasta d'art ha subhastat moltes obres de Mir, entre les quals hi ha olis i apunts.

Andorra és sovint present a les subhastes de Balclis: el 27 de febrer passat va subhastar (i adjudicar) per  2.000 euros el bust en bronze de pàtina negra Retrat de Josefina Lombardi, realitzat l'any 1925 per l'escultor Josep Viladomat (1899-1989).

Entre les obres que se subhastaran amb La Valira al seu pas per Engordany hi ha Fons del mar, d'Anglada Camarasa (1872-1959), que surt per 160.000 euros; Composició en grisos groguencs, d'Antoni Tàpies (1923-2012), per 50.000 euros, i la Xula madrilenya, de Ramon Casas (1866-1932), per 65.000 euros.

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=23275:un-paisatge-andorra-de-joaquim-mir-a-subhasta-a-partir-de-100000-euros&catid=46:cultura