El genial artista català, havia rebut prestigiosos guardons, com ara el Premi de la Fundació Wolf de les Arts, el 1981, o la Medalla d'Or de la Generalitat, el 1983. Tàpies és reconegut com un dels principals exponents de l'informalisme i la seva formació autodidacta el va ajudar a crear un estil diferenciat, personal i singular que donava molta importància a l'ús dels materials i les textures. Tàpies sempre va estar molt lligat a la seva ciutat de Barcelona, on hi ha la Fundació Antoni Tàpies, dedicada a l'estudi i l'exposició de la seva obra i a la promoció i difusió de l'art contemporani.
Antoni Tàpies va iniciar els seus tempteigs artístics durant la llarga convalescència d'una malaltia greu. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura el van empènyer a abandonar els estudis universitaris. A la dècada de 1940 ja va exposar les seves obres, de marcada personalitat, que el varen destacar en la panoràmica artística del moment. Va ser cofundador de la revista 'Dau al Set' (1948). Influït per Miró i Klee, va incrementar aleshores el factor iconogràfic i la temàtica màgica.
Antoni Tàpies va iniciar els seus tempteigs artístics durant la llarga convalescència d'una malaltia greu. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura el van empènyer a abandonar els estudis universitaris. A la dècada de 1940 ja va exposar les seves obres, de marcada personalitat, que el varen destacar en la panoràmica artística del moment. Va ser cofundador de la revista 'Dau al Set' (1948). Influït per Miró i Klee, va incrementar aleshores el factor iconogràfic i la temàtica màgica.
De mica en mica, va anar incorporant elements geometritzants i estudis de color que varen confluir en un interès per la matèria, que va traduir-se en teles de textura intensa i de grans possibilitats expressives i comunicatives. Amb aquestes obres Tàpies va assolir, cap a la meitat dels anys cinquanta, el reconeixement internacional. A partir de la dècada dels seixanta, va incorporar nous elements iconogràfics (signes d'escriptura, elements antropomòrfics, petjades i signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies, ús d'objectes quotidians i del vernís). El llenguatge pictòric de Tàpies ha evolucionat des d'aleshores i ha donat com a resultat una creació plàstica diversificada i productiva admirada arreu del món.
L'obra d'Antoni Tàpies va ser exposada al 'Museum of Modern Art' i al 'Solomon R. Guggenheim Museum' de Nova York, al 'Museum of Contemporary Art' de Los Angeles, a l'Institute of Contemporary Arts' i a la 'Serpentine Gallery' de Londres, a la 'Neue Nationalgalerie de Berlín' i a la 'Kunsthaus de Zurich', al 'Musée d'Art moderne de la Ville de Paris', al 'Jeu de Paume' i al 'Centre Pompidou' de París, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, a l'Institut Valencià d'Art Modern de València i al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, entre molts altres.
Paral·lelament a la seva activitat artística, Antoni Tàpies va desenvolupar una intensa tasca com a escriptor que va donat lloc a diverses publicacions: La pràctica de l'art (1970), L'art contra l'estètica (1974), Memòria personal (1977), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), Valor de l'art (1993) i L'art i els seus llocs (1999). Antoni Tàpies va crear la Fundació Antoni Tàpies el 1984 amb l'objectiu de promoure l'estudi i el coneixement de l'art contemporani, posant una atenció especial a l'anàlisi del seu paper en la formació de la consciència de l'home modern.
L'obra d'Antoni Tàpies va ser exposada al 'Museum of Modern Art' i al 'Solomon R. Guggenheim Museum' de Nova York, al 'Museum of Contemporary Art' de Los Angeles, a l'Institute of Contemporary Arts' i a la 'Serpentine Gallery' de Londres, a la 'Neue Nationalgalerie de Berlín' i a la 'Kunsthaus de Zurich', al 'Musée d'Art moderne de la Ville de Paris', al 'Jeu de Paume' i al 'Centre Pompidou' de París, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, a l'Institut Valencià d'Art Modern de València i al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, entre molts altres.
Paral·lelament a la seva activitat artística, Antoni Tàpies va desenvolupar una intensa tasca com a escriptor que va donat lloc a diverses publicacions: La pràctica de l'art (1970), L'art contra l'estètica (1974), Memòria personal (1977), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), Valor de l'art (1993) i L'art i els seus llocs (1999). Antoni Tàpies va crear la Fundació Antoni Tàpies el 1984 amb l'objectiu de promoure l'estudi i el coneixement de l'art contemporani, posant una atenció especial a l'anàlisi del seu paper en la formació de la consciència de l'home modern.
