La col·lecció editorial Biblioteca Afro Americana Madrid (BAAM)

Fotograma del documentari 'I am not your negro'.

El buit deixat per la retirada de l'estàtua d'un empresari esclavista i algunes analogies de bona fe del sobiranisme, que equipara anècdotes del procés amb la lluita d'emancipació dels negres americans, conviden al coneixement i a la reflexió. Sobre l'esclavatge, en els darrers temps s'han publicat llibres de gran interès. Dos exemples de referència són: Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica de Gustau Nerín (Pòrtic, 2015), Premi Carles Rahola d'Assaig; o Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud Atlántica (XVI-XIX) de Martín Rodrigo i Lizbeth Chaviano (Icària, 2017).

Els fonaments històrics són la clau, és evident, però en un segle de lluita pels drets civils i la dignitat humana els negres nord-americans han desenvolupat un potent bagatge teòric i activista, ideològic i cultural, bàsic per a conèixer a fons les grans polèmiques globals del segle XX. Els africans van començar a creuar l'Atlàntic fa segles. Al principi, forçats per acabar d'esclaus a les plantacions; després i fins avui l'han seguit creuant legalment o il·legalment, amb uns altres objectius laborals: industrials, domèstics o tecnològics, amb resultats potser menys cruels, però no exempts d'explotació, menyspreu racial i violència.

Hi ha un sòlid recorregut del relat ideològic de lluita contra el racisme als EUA amb totes les seves paradoxes, debats, sorpreses i contradiccions. També amb tota la seva immensa explosió vital i creativa en tots els camps de l'agitació social, la cultura i les arts, dels rythm & blues fins al rap, des de l'oncle Tom a Barack Obama, passant pels Panteres Negres i Angela Davis. Per a conèixer'l, en són una bona guia el documentari I am not your negro, dirigit per Raoul Peck, i sobretot l'excel·lent projecte editorial de la Biblioteca Afro Americana Madrid (BAAM), dirigit per Mireia Sentís, que d'ençà del 2011 publica cada any un parell de llibres imprescindibles sàviament triats d'autors afroamericans clau. Són obres de James Yates, Langston Hughes, June Jordan, Ishmael Reed, Jean Toomer o Angela Davis, entre més, que no han estat mai traduïdes aquí.

Franco i el Ku Klux Klan

La col·lecció es va estrenar, significativament, amb la publicació l'any 2011 de dues obres que eren una mirada afroamericana sobre la guerra del 1936-1939. Tots dos autors van sentir visceralment l'amenaça que suposava Franco i el feixisme pel progrés i els drets dels treballadors del món. Els bombardaments químics exterminadors de Mussolini sobre Etiòpia també hi van influir. Les obres són: De Misisipi a Madrid. Memorias de un afroamericano en la Brigada Lincoln de James Yates, i Escritos sobre España de Langston Hughes. Tots dos, d'extracció social i cultural diferent, van venir a Espanya a lluitar. En la guerra es van sentir respectats. 'De vegades un poble sencer venia a veure'm quan sabien que havia arribat un negre. Espanya va ser el primer lloc on em vaig sentir lliure', explica Yates a un company.

Per l'escriptor Langston Hughes, figura del Renaixement de Harlem, traductor de García Lorca i Nicolás Guillén, la identificació de la Falange amb el terror racista dels estats americans del sud és habitual: 'Doneu-li a Franco una caputxa i podria ser membre del Ku Klux Klan. El feixisme és allò que serà el Ku Klux Klan quan es combini amb la Liberty League i comenci a utilitzar avions i metralladores, en comptes d'uns quants metres de corda'.

Tots els llibres de la col·lecció BAAM són un descobriment, d'una potència ideològica i bellesa literària indiscutibles. L'últim que han publicat, Cuerpo político negro (2017), del qual parlaré més endavant, és una intel·ligent compilació de textos d'uns divuit autors d'èpoques i gèneres literaris diversos que són l'exponent de com s'ha anat configurant el pensament polític negre afroamericà en un segle, prou desconegut en conjunt  a casa nostra. És un viatge iniciàtic, revelador, per l'evolució de la resistència intel·lectual d'una part de la població americana que ha estat explotada, violentada i tractada com a estrangera i problemàtica dins les fronteres del seu país.

I am not your negro.

'La història no és el passat. És el present. Nosaltres carreguem la nostra història. Som la nostra història. Si pretenem la cosa contrària som literalment criminals', afirma l'escriptor i activista negre James Baldwin (1924-1987), protagonista de I am not your negro (2016). El film ens mostra un segle d'activisme negre als EUA, d'injustícia i cruels paradoxes culturals, de violència i debat activista i intel·lectual.

Malcolm X, Martin Luther King i Medgar Evers eren tres amics i camarades de James Baldwin que van morir assassinats. El record que té l'escriptor d'ells i les seves morts, permeten a Baldwin i Peck de reflexionar a fons, de denunciar i d'explorar les entranyes més fosques de la societat americana: el racisme, la violència i la discriminació. És un collage impactant, un assaig provocador, que combina entrevistes de televisió, pel·lícules, publicitat, declaracions, fotos de manifestacions i protestes que, al capdavall, demostren que la societat ha canviat ben poc i que avui els afroamericans s'enfronten essencialment als mateixos problemes socials, racials, sexuals i de classe que fa un segle.

James Baldwin, que es definia com negre, pobre i gai, i que va escriure el seu primer article a dotze anys sobre la 'Revolució espanyola', com Noam Chomsky, afirma en el documentari:  'El problema no és el futur del moviment negre americà, sinó el futur d'aquest país'. Agut i profètic. Amb el pas dels anys, en l'Amèrica que ha escollit president Donald Trump i el món què vivim, les seves paraules brillen de veritat i es carreguen encara més de raó.

El cos polític negre.

James Baldwin és també un dels divuit autors presents en el recull que ha fet Mireia Sentís en l'edició de Cuerpo político negro (BAAM, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2017). Aquí, Baldwin, en una contundent carta al seu nebot en el centenari de l'Emancipació (1863), li explica que van derrotar el seu avi abans que la mort perquè es va creure en l'ànima allò que els blancs deien d'ell. 'Només et poden destruir si creus que ets realment allò que el món blanc anomena un nigger. T'ho dic perquè t'estimo i et prego que mai no ho oblidis'.

L'any 1962, l'escriptor adverteix al seu nebot que, a causa dels seus compatriotes, gent innocent i benintencionada, remarca, ha nascut en unes condicions no gaire diferents de les que descriu Dickens en el Londres de feia més de cent anys. 'Aquest país innocent t'ha tancat en un gueto, perquè en realitat volia que morissis'. Baldwin conclou que els negres no seran lliures fins que els blancs no ho siguin.

L'escriptora, antropòloga i artista destacada del Renaixement de Harlem, Zora Neale Hurston (1891-1960) inaugura aquest apassionant recorregut pel cos polític negre, amb 'Què se sent en ser jo de color', un text preciós on explica que recorda el dia que es va tornar de color, a tretze anys, quan deixà el seu poblet de negres per a anar a l'escola de Jacksonville. Assegura que no ho viu, però, com una tragèdia i no es considera de l'escola de la negritud queixosa: 'No vaig ploriquejant pel món, estic massa ocupada esmolant-me les dents per devorar-lo'.

De l'amplíssim ventall d'actituds i polèmiques i resistències que ens descobrirà el llibre, Zora Neale té una actitud punyent, lúcida, irònica, descarada, alegre i vital. El tràgic rerefons racista hi és perquè s'intueix, però ella viu en la revolta, no s'hi recrea, en té prou amb desautoritzar el món amb la seva vida. És curiós com remarca la diferència amb els blancs una nit que assisteix amb un amic blanc a un concert de jazz. Ella es transfigura posseïda per la música, se sent salvatge, s'imagina a la selva. Quan acaba la peça, observa el  blanc i pensa: 'Les grans gotes de violàcia i vermellosa emoció ni l'han fregat. Només ho ha escoltat, però jo ho he sentit'.

Començant pel concepte de Zora Neale i James Baldwin de descobrir-se de color i enfrontar-se al món que et menysprea, i la voluntat racista supremacista d'explotar i anihilar els negres i com sobreviure'n, el llibre traça un recorregut intel·ligent fins als nostres dies passant per totes les etapes de polèmica i violència que ha viscut l'activisme i la resistència intel·lectual afroamericana. De la lectura completa se'n deriven trames i subtrames que connecten amb més obres i amb les notícies d'actualitat de diferents èpoques, o les lluites socials i la producció cultural del moment.

Els diferents autors incideixen en un ampli ventall de qüestions i comportaments i fets històrics o actuals, alguns dels quals són molt ignorats. S'aborda, per exemple, el rol cultural que van jugar les grans universitats com Harvard en la construcció d'un imaginari social i polític que justifiqués i 'santifiqués' el racisme i l'esclavatge. O temes com el significat de l'evolució en la música negra, del rythm & blues fins al hip-hop i el rap, passant pel valor del black english, la llengua original de la família i el barri, contra la violència policíaca que sempre ha assassinat joves negres impunement.

La figura de Michael Jackson serveix per introduir el concepte de moda i el cabell com a material simbòlic. Les apropiacions mútues entre negres i blancs i la pèrdua de significat quan l'utilitza el mercat i esdevé model de consum pels blancs.

La negritud postmoderna i el paper dels intel·lectuals resistents que han de readaptar-se a un món globalitzat, amb un nou compromís envers les cultures populars i les naixents coincidències amb les lluites de més sectors socials que també se senten trepitjats, alienats, explotats.

També hi ha espai i reflexió per la cultura homosexual i queer negra o la multiculturalitat i el debat identitari en un una Nord-amèrica multiracial que tendeix, amb els anys, a la minorització de la raça blanca i al debat nat de la paranoia i paradoxes que això significa. Ens acostem a la fi de l'Amèrica blanca? Tenen els blancs una crisi d'identitat racial? Sobre quines bases i preceptes ideològics s'hauria de construir Afroamèrica? .

La violència racial impune i permanent del Ku Klux Klan als assassinats salvatges dels policies blancs contra els joves negres dels barris és un element protagonista constant al llarg de l'obra. La violència brutal, irracional, que els negres pateixen de generacions. El judici al ric i famós O.J.Simpson és present en diversos textos com a exemple per aprofundir en l'actitud dels mass-media, el masclisme, el racisme i la violència. Aquesta reflexió moderna sobre la violència, dialoga amb un altre article: un estudi molt interessant sobre l'immens arxiu obscur de fotos de linxaments, que es compraven i venien com relíquies religioses. Entre 1882 i 1930 aquesta pràctica de violència extrajudicial va deixar més de 3.000 morts, el 88% dels quals eren afroamericans.

Sempre cal tornar a Marx.

Cap al final del llibre es reprodueix, crec jo, un article molt valuós. 'Necessitem un programa econòmic per fer que les vides negres importin', escriuen a The Nation, Mychal Denzel Smith i Jesse A. Myerson l'any 2015. Tots dos són periodistes i escriptors que col·laboren en premsa, ràdio i televisió. Myerson va ser membre del moviment Occupy Wall Street i també treballa amb Rolling Stone. Tots dos proposen que el moviment #BlackLivesMatter, que va néixer el 2013 i protesta pels assassinats de negres, a més a més d'exigir una reforma de la policia, ha de desenvolupar un programa econòmic, perquè la història d'Amèrica és una història d'explotació econòmica que ha creat i mantingut el racisme al llarg del temps. L'explotació de la mà d'obra esclava africana va provocar que els blancs que s'enriquien codifiquessin la idea de raça en la legislació. La desigualtat va ser abans que el racisme, i això no ha canviat mai.

'El principal problema de la raça és el confinament massiu dels americans negres en la pobresa', afirmen ells. Avui dia la crisi ha castigat i marginalitzat durament els negres. Els ha limitat l'accés a l'habitatge, al mercat laboral, a la sanitat, a la cultura i a l'educació de qualitat. Una persona amb antecedents penals té prohibit l'accés als cupons d'aliments, les ajudes socials i la habitatge públic. Una seguretat econòmica insuficient és realment qüestió de vida o mort pels negres americans.

Segons ells, el moviment #BlackLivesMatter ha d'aturar els motors econòmics que alimenten i donen sentit al racisme. Cal un programa econòmic basat en la plena ocupació: la feina garantida, finançada amb fons federals, i la renda bàsica universal. Una reforma tributària que deixi de gravar el treball, i comenci a gravar el monopoli immobiliari i l'arrendament de terres. I fons d'ajuda a la infància. Si s'iguala la riquesa, conclouen, s'eliminaria la inseguretat material per a tothom –negres, blancs i la resta de col·lectius– i, conseqüentment, la raó de ser de la supremacia blanca. Sempre cal tornar a Marx. /ACN


#noticies #llibres #racisme #dretshumans #cultura #migrants #migracions #discriminacio

Manresa acull una exposició de 'Fotògrafes Pioneres a Catalunya'

Fins al divendres 6 d'abril, exhibeix l'obra inèdita de 12 fotògrafes, feta des de mitjans del segle XIX fins a començament dels anys seixanta del segle vint. Fins al divendres 6 d'abril, es podrà veure a l'Espai Jove Joan Amades l'exposició Fotògrafes Pioneres a Catalunya, cedida per l'Institut Català de les Dones que mostra l'obra inèdita de 12 fotògrafes, feta des de mitjans del segle XIX fins a començament dels anys seixanta del segle XX.

L'exposició, ubicada a l'espai central de l'equipament, rescata l'obra desconeguda de les primeres generacions de fotògrafes del país i pretén donar a conèixer la seva obra d'innovació artística, que avui segueix oblidada. Dins d'aquesta recuperació de la memòria, les dones fotògrafes hi juguen un paper fonamental, com a transgressores en un món que els era vedat i també com a testimonis d'una visió particular de la societat, que es plasma en les seves imatges, trencadores del model patriarcal que les limitava.  

Les dones fotògrafes havien de competir primerament amb la seva condició femenina, i després, amb l'esforç per aconseguir la qualitat en el seu treball. Un treball que utilitzaven per fugir de les normes imposades i de la subordinació a les quals estaven condemnades, desafiant la tradicional visió que es tenia de les dones i projectant-ne una altra sense els prejudicis que han velat les seves aportacions a la societat.

Són imatges compromeses amb la realitat del seu temps, que no difereixen en qualitat de la dels seus companys però que han estat relegades al llarg de la història de la fotografia. Les fotografies exposades permeten superar l'amnèsia històrica sobre les dones que es van dedicar de forma sistemàtica a la fotografia i que van treballar abans de la prou coneguda generació contemporània de fotògrafes professionals catalanes dels anys 60 del segle passat. Alhora, les fotografies exposades il·lustren el gran valor i qualitat de l'obra d'aquestes primeres fotògrafes.

L'horari de visties de la mostra és: tots els dilluns, dimarts i dijous de9 a14 h i les tardes de dilluns a divendres de16 a19 h, a l'Espai Jove Joan Amades (c/ Sant Blai, 14. Manresa). Aquesta activitat està inclosa en el programa d'actes del Dia Internacional dela Dona; 8 de març de la ciutat de Manresa i l'exposició està cedida per l'Institut Català de les Dones de la generalitat de Catalunya.

ESPAI JOVE JOAN AMADES, C/ sant Blai 14, Manresa
Telf. 93.8771360 
HORARI: Dilluns, dimarts i dijous de 9:00 a 14:00h
i les tardes de dilluns a divendres de 16:00 a 19:00h


#manresa #catalunya #feminisme #dones #dona #dretshumans #cultura #fotografia #exposicions #artistes #discriminacio 

La Pedrera inclou efectes de llum, so i vídeo a les seves visites

La Pedrera inclourà efectes de so, projeccions audiovisuals i il·luminació de LED en els espais més representatius de l'edifici, com a l'entrada, a les golfes o el terrat. Les llums i les projeccions emulen una fulla d'insecte viva, el batec del cor d'una balena o un esquelet rèptil, entre altres efectes. Aquests canvis s'han produït amb la intencionalitat d'aconseguir "una experiència suggestiva" en la que el visitant "s'immergeixi i tingui sensacions que el connectin emocionalment amb Gaudí", segons ha explicat el director general del Grup Transversal, Eudald Tomasa. Es tracta d'un projecte de la Fundació Catalunya La Pedrera en col·laboració amb ha col·laborat amb Grup Transversal per incloure

Les innovacions comencen a la planta baixa de la Pedrera, al pati de la Provença, on s'ha dut a terme una instal·lació de llum a l'escala principal per donar la sensació que es tracta d'una fulla d'insecte viva. Més endavant, a les golfes, s'ha sincronitzat el sistema de llum amb alguns efectes sonors que pretenen pronunciar la simulació d'un esquelet de rèptil i imitar la respiració i el batec del cor d'una balena. L'espai també incorpora dues projeccions audiovisuals que combinen imatges de la Pedrera i la natura. El terrat compta amb elements sonors relacionats amb la natura com la terra, l'aigua, l'aire i el foc als badalots – els elements escultòrics que se situen a les escales que hi pugen – . D'altra banda, els tres grups de guerrers gegants incorporen recitals de poemes de cèlebres autors com Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Jorge Luis Borges, Luis de Góngora, Lord Byron i Tennyson. Marta Lacambra, directora general de La Fundació Catalunya La Pedrera, ha especificat que s'han destinat més de 600.000 euros a les innovacions de l'edifici i que l'obra de Gaudí rep un milió de visitants a l'any . / ACN


#museus #patrimoni #exposicions #agenda #barcelona #catalunya

Conferència d'Etsuro Sotoo: 'Inspiració i transcendència en Gaudí' a Santa Cecília de Montserrat



Etsuro Sotoo va néixer a Fukuoka el 1953. Des de 1978 treballa com a escultor en la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família. De les moltes obres escultòriques que ha realitzat, quinze es troben a la Façana del Naixement, començada pel mateix Gaudí i culminada per ell l'any 2000.

El 2005, aquesta va ser declarada Patrimoni Cultural de la Unesco; és l'única façana del temple que ostenta aquesta distinció. Darrerament, Sotoo està acabant les portes del Naixement mentre treballa en altres set projectes dins el temple. Ha rebut diversos premis, entre els quals destaca l'Art of Spirit Award de Lladró (2002), el Cultural Award de la Província de Fukuoka (2002) i el Cultural Award del Ministeri de Relacions Exteriors del Japó (2008). També ha deixat constància del seu testimoni en diversos llibres, entre els quals sobresurt El mensaje de Gaudí.

L'activitat és gratuïta i cal inscripció:
museu@larsa-montserrat.com / 938 777 745

Institut Art i Espiritualitat Sean Scully
Santa Cecília de Montserrat


#conferencies #patrimoni #artistes #arquitectura #catalunya #barceona #montserrat #escultura #agenda 

‘La Draga, ciutat dels prodigis’ a Sant Pere de Galligants de Girona



El Monestir de Sant Pere de Galligants de Girona acull ‘La revolució neolítica. La Draga, la ciutat dels prodigis’, una exposició sobre aquest jaciment únic a Catalunya on es resumeixen els resultats de tres dècades d’excavacions. Per primer cop es mostren més de 200 peces arqueològiques que custodia el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Destaquen les peces de fusta i matèria orgànica que s’han preservat durant milers d’anys gràcies a l’aigua i al fang de l’estany. També hi ha elements de les cabanes, penjolls, caragolines, braçalets així com un arc de teix i cranis trofeu de diferents animals. L’experiència expositiva es completa amb un audiovisual de realitat augmentada a través del qual el visitant podrà veure com era el poblat de la Draga i els seus entorns durant el Neolític.

 El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles presenten aquest divendres al Monestir de Sant Pere de Galligants a Girona, l’exposició de producció pròpia ‘La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis’. S’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: l’emoció (l’impacte que va generar la descoberta del jaciment els anys 90); l’anàlisi (mostra les més de 200 peces), la interpretació (la reconstrucció dels 400 anys d’ocupació del campament) i la imaginació.La mostra també inclou vuit treballs audiovisuals amb el testimoni dels directors de les primeres excavacions i l’equip d’arqueòlegs. També hi ha la visió d’especialistes que reflexionen de diferents temes com són Ferran Adrià (la cuina i l’alimentació), Martí Boada (la petjada humana sobre el medi ambient), Marc Boada (la innovació tecnològica) i Eulàlia Subirà (els orígens de la comunitat de la Draga a partir de la paleogenètica).

L’experiència expositiva es completa amb un audiovisual de realitat augmentada a través del qual el visitant entra en el poblat de la Draga i en el Neolític i fa una passejada pel jaciment i el seu entorn. Una producció del Departament de Prehistòria de l’UAB i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC que s’emmarca dins un projecte desenvolupat amb suport del programa RecerCaixa, una iniciativa de l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.Un jaciment únicFa 7.400 anys, va arribar el primer grup de persones que es van instal·lar a la Draga, a tocar de l’Estany de Banyoles. Allà hi viurien uns 400 anys, creant un poblat neolític, el més important de Catalunya. La seva presència i el contacte amb el medi van suposar grans canvis en l’entorn.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental. Això ha permès que es trobi en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de forma parcial per les aigües de l’estany. Això ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals: des de les restes de les cabanes als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d’aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells entre altres.La inauguració es farà aquest divendres a les set de la tarda amb la presència de l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer; el regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, el comissari de la mostra, Antoni Palomo, entre d’altres autoritats. Paral·lelament a l’exposició, que es podrà visitar fins al 16 de setembre, s’han organitzat diverses activitats per a tots els públics. La mostra es va veure per primer cop a Barcelona fa uns mesos amb una bona acollida de públic. /ACN

#patrimoni #exposicions #historia #catalunya #girona