Taller del fotoperiodista Gervasio Sánchez a Talleres islados de Menorca

(c) Gervasio Sánchez.  Sofia y su hija Alia, del projecte Vidas minadas


Talleres islados | Taller del fotoperiodista Gervasio Sánchez.

Del 4 al 7 de maig de 2017, a Menorca.
Preu, inscripció i informació:
www.talleresislados.com/gervasio-sanchez/

El reconegut fotoperiodista Gervasio Sánchez aterra a Menorca al maig, convidat per Talleres islados.

"La fotografia que retrata el drama humà, essència del nostre fracàs, ha d'evitar l'esquematització, la frivolitat i l'espectacle."

Gervasio Sánchez conegut per la seva llarga trajectòria en el món de la fotografia i el periodisme, va transcendir aquestes fronteres en un discurs durant l'entrega del Premi Ortega y Gasset de periodisme.  La dolorosa paradoxa de recollir un premi en presència d'autoritats que promouen o accepten la fabricació i exportació d'armes va donar la volta a internet sacsejant les consciències.
El pròxim 4 de maig arriba a Menorca amb el taller Els rostres de la guerra que farà un recorregut per la seva llarga història i la seva honesta forma d'entendre i encarar el periodisme.  Es debatrà per a què serveix la fotografia de conflicte, si és important que els fotògrafs es desplacin als escenaris de la guerra, i de manera més general, es parlarà de com ha evolucionat el periodisme i quin és l'efecte sobre el fotoreportatge bèl.lic.

Per aclarir aquests dubtes es veurà la seva contundent obra des dels inicis, als anys 80, fins l'actualitat.  El recorregut permetrà conèixer i debatre els seus treballs d'entre els que hi ha Sarajevo 1992-1994-2008, el seu conegut projecte Vidas minadas 1997-2002-2007; Kosovo 1998-1999;  Sierra Leona, guerra y paz 1999-2004; Desparecidos o Mujeres de Afganistán entre d'altres.

Sánchez afirma: "Viure entre les víctimes et dóna una altra perspectiva perquè acabes coneixent els seus espais màgics, els seus secrets millor guardats, els seus somnis inconclusos.  Si no pateixes el dolor, el crit de les víctimes, el seu digne silenci, com pots transmetre el drama amb decència, com pots mitjançar entre el dolor i l'oblit, l'horror i la banalitat?

Aquest taller, amb residència en una casa de Menorca, està pensat especialment per a periodistes, fotògrafs, polítics, sociòlegs, i per a totes aquelles persones interessades en l'esdevenir d'aquest món convuls, convençudes que els mitjans de comunicació i les polítiques internacionals en cas de conflictes bèl·lics no són les adequades. En definitiva, per a qui vulgui conèixer de la mà de Gervasio Sánchez, altres fórmules més humanes i més eficaces de mostrar la guerra i el dolor, en treballs on preval el nom, la cara, la vida i les circumstàncies que donen dignitat a les víctimes i que en els mitjans de comunicació es converteixen en nombres i dades. Una oportunitat per a conèixer una altra forma de fer periodisme on el fotògraf és només un mitjà per mostrar als veritables protagonistes d'un drama macabre.


TALLERES ISLADOS - Menorca
www.talleresislados.net


#tallers #fotografia #agenda #balears #artistes 

Presentació de l’exposició "Postals d’un viatge personal"


Dijous 23 de març del 2017, a les 12.00 h.

L'exposició Oriol Vilanova. Diumenge vista per als grups Alterarte, Programa Artístic per la Integració Comunitària, de Mataró, i Expressar-te, de la Fundació Els Tres Turons de Barcelona. Entrada gratuïta.

L'exposició mostra les postals imaginades i creades a partir de la visita a Oriol Vilanova. Diumenge per part dels grups AlterArte, de Mataró, i Expressar-te, de la Fundació Tres Turons de Barcelona.

La confrontació amb l'obra de l'artista va inspirar la creació de postals personals enteses com un fragment de vida, com el record material i visible d'una experiència. Com a punt de partida de la proposta creativa, cada participant va portar postals que després va manipular, mitjançant tècniques com la pintura o el collage. El resultat final són sèries de tres a quatre postals que plasmen la història personal, viscuda o somiada, de cada participant del taller.

El taller va constar de 4 sessions desenvolupades al museu entre el 23 de febrer i el 23 de març del 2017.

Data: l'acte tindrà lloc el proper dijous 23 de març, a les 12 h.
Lloc: Sala Art combinatòries de la Fundació Antoni Tàpies.
Preu: Activitat gratuïta

L'exposició romandrà oberta fins al diumenge 26 a les 14 h.


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
Wwwmfundaciotapies.org

#museus #exposicions #fotografia #barcelona #catalunya #agenda



Teresa MO | Exposició: Mostra basada en els sentits i la xocolata | Col·legi d'Aparelladors de Vic


La dissenyadora vigatana Teresa MO tanca el cicle de la seva exitosa "Mostra basada en els sentits i la xocolata" amb una exposició al Col·legi d'Aparelladors de Vic. El Col·legi d'Aparelladors de Vic acull a partir d'aquest divendres 24 la "Mostra basada en els sentits i la xocolata" en què la dissenyadora vigatana Teresa MO exposa el vestuari artístic i d'alta costura que ha ideat a partir de l'obra d'artistes com Picasso i Brossa. La mostra es va estrenar l'any passat a Barcelona i ha passat per diferents espais de la ciutat de Vic.

L'exposició inclou vuit vestits dedicats a l'obra dels pintors Pablo Picasso, Rohtko, Josep Vernis, J. Uribe Robert i dos més inspirats en el poeta Joan Brossa i treballats amb decoracions de xocolata. MO es planteja ara la creació d'una nova mostra "seguint la mateixa línia" però centrada en el món de la dona. "La dona artista sempre ha estat molt marginada i crec que es fa necessari reivindicar-ne la seva figura a través d'una mostra que se centri en dones que han destacat en diferents camps de l'art", explica.

Crèdit de la imatge: Santi Pujolàs / Monmar Comunicació.

#catalunya #moda #agenda #exposicions #artistes #disseny

Seminari públic: L’art contemporani, un esperó per la transformació d’espais abandonats al servei de la comunitat | COAC Girona




Seminari públic:
L'art contemporani, un esperó per la transformació d'espais abandonats al servei de la comunitat

 

Dissabte 1 d'abril de 2017 de 9 a 19.30 h
Auditori del Col·legi d'Arquitectes de Girona
(Pl. Catedral, 8 – 17004 Girona)
Inscripció gratuïta prèvia: info@bolit.cat
 
 
The Spur 1618 és un projecte internacional en el camp de l'art contemporani i les indústries creatives impulsat pel Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona en el qual participen com a socis el Centre d'Art LE LAIT - Laboratoire Artistique Internationale du Tarn (Albí, França), el Bureau des Arts et Territoires (Montpeller, França), Fundació Es Baluard. Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca, Sputnik Oz (Bratislava, Eslovàquia), Fondazione per l'Arte (Roma, Itàlia) i compta amb el suport de l'Euroregió Pirineus Mediterrània i el programa Europa Creativa.
 

El projecte, de dos anys de durada, inclou diferents accions: un programa d'artistes residents internacional amb mentoratge, la realització d'estudis sobre les possibilitats de convertir espais urbans abandonats en espais creatius, la publicació d'una revista digital d'art contemporani, l'edició d'un llibre final amb el recull de models i referents del projecte i la programació de seminaris en els diferents països de la xarxa.

El primer seminari es celebra a Girona i posa especial atenció en l'exploració d'espais abandonats i la seva recuperació a través de l'art contemporani al servei de la comunitat. La jornada compta amb les intervencions d'especialistes en la matèria a nivell nacional i internacional. El programa es completa amb una taula rodona dels artistes guanyadors de la primera convocatòria de residències creatives i de recerca amb mentoratge professional.
 
Les intervencions es realitzaran en llengua catalana excepte les sessions de tarda que es faran en llengua anglesa amb traducció simultània al català.


Bòlit  | Centre d'Art Contemporani. Girona
Plaça del Vi 1 17004 Girona
Tel. 972 427 627
www.bolit.cat


#museus #girona #agenda #catalunya #conferències #artistes #europe

Treball absolut | Conferència de l’artista Juan Luis Moraza sobre la noció del treball




Dimecres 22 de març de 2017, a les 19h. | Activitat gratuïta | Fundació Antoni Tàpies

Treball absolut: Conferència a càrrec de l'artista Juan Luis Moraza al voltant de la noció del treball, analitzada i revisada a la llum de la seva pràctica artística, un bona mostra de la qual s'exposa a la Galeria Estrany - de la Mota, entre el 24 de març i 31 de maig del 2017.

L'acte serà un homenatge al galerista Toni Estrany, recentment desaparegut.


La natural laboriositat de la vida s'intensifica en el privilegi d'una dedicació no alienada, on, com en l'art, la necessitat excedeix en el desig. L'esforç, la tensió, la concentració, la intensitat, la dificultat, el sacrifici, s'activen en una elaboració de la qual la subjectivitat és conseqüència i causa.

Però si l'art converteix el treball en el seu protagonista, no es referirà únicament a la seva pròpia tasca, sinó a un afany que travessa les professions, les ocupacions i fins i tot les vivències. L'economia financera dissol la feina, el que no vol dir que la humanitat deixi de treballar, sinó que ho segueix fent sense cap dels seus avantatges.

Inmaterialitzat, desterritorialitzat, el treball passa avui en un camp expandit, omnipresent, omnipotent, omniscient. S'ha implantat una noció de "treball absolut" aplicada indistintament a qualsevol aspecte de la nostra existència: treballem les emocions, treballem el nostre cos, les nostres relacions, les nostres formes de descans, treballem la nostra imatge i el nostre futur. No és la natural laboriositat de la realitat, sinó la capitalització instrumental de l'experiència, accelerada mitjançant tot tipus d'incentius que contribueixen a perfeccionar i augmentar la nostra laboriositat. Cada vegada més estem obligats a ser productius fins al descans, convertit en un oci sense remuneració. I competim en un mercat total en el qual l'experiència és ja plenament cotitzable. Si no contribueix a un increment de riquesa, viure és considerat una forma de mandra.

La productivitat destitueix l'excel·lència del treball. Desplaça el saber al poder, la creativitat a l'incentiu, el medi a la fi. La iteració del plus-valor inaugura l'era del post-valor. En l'època de la postveritat, la postbondat i la postbellesa, el temps del procés es substitueix per l'eternitat del projecte, per la instantaneïtat del resultat, per la indiscernibilitat entre operari i eina, entre treball i festa, entre voluntat i obligació. Del poder aprenem a delegar la feina; i en el consum, ens ensinistrem en la redistribució de la riquesa als seus posseïdors, com si fóssim amb prou feines una esforçada baula perduda entre els diners que cobrem i els diners que gastem. Però en realitat, la laboriositat, la noblesa de l'esforç, la dedicació, el gaudi i la cura, l'amor al treball ben fet, sostenen la vida social molt més que qualsevol llei.

Juan Luis Moraza, 2017 
Calendari: dimecres 22 de març de 2017.
Horari: A les 19.00h.
Lloc: Fundació Antoni Tàpies.
Activitat en col·laboració amb la Galeria Estrany_de la Mota.
Entrada gratuïta.



Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó 255
08007 Barcelona


#museus #conferències #escultura #agenda #barcelona #catalunya 

Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya 2017 | Lleida

Fotograma de NIEVE NEGRA (Argentina-Espanya)


LA MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA PRESENTA LA SECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES I EL SEU JURAT  

Nou llargmetratges representant onze nacionalitats diferents competiran a la Secció Oficial de la 23a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, organitzada per la Paeria i el Centre Llatinoamericà de Lleida, que se celebrarà a Lleida del 27 de març al 2 d'abril.

La Secció Oficial de Llargmetratges està patrocinada, un any més, per Movistar+, que a més a més lliurarà el Premi al Millor Llargmetratge. Estrena catalana de la coproducció argentí-espanyola "Nieve negra", protagonitzada per Ricardo Darín, Leonardo Sbaraglia, l'actriu catalana Laia Costa i Federico Luppi, que es projectarà el dijous 30 de març a la Llotja durant la inauguració

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya posa a disposició del públic les entrades per assistir gratuïtament a la inauguració. Es poden recollir a partir d'avui i fins a exhaurir existències, al Centre Llatinoamericà de Lleida (horari: 10h a 14h. C/ General Brito 5, baixos) i a la Regidoria de Cultura (horari 10h a 14h. Av. Blondel, 64)

La inauguració tindrà lloc el dijous 30 de març a les 21:00h a La Llotja (Av. Tortosa, 6-8. Lleida)

 
LES OBRES QUE COMPETIRAN A LA SECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES, patrocinada per Movistar+ SÓN:

NIEVE NEGRA (Argentina-Espanya) de Martín Hodara (90') – 2017

Salvador viu aïllat dins la seva cabana a la Patagònia. Està acusat d'haver matat el seu germà durant l'adolescència. Després de dècades sense veure's, el seu germà Marcos i la seva dona Laura, que està embarassada, tornen d'Espanya per tal de convèncer-lo que vengui les terres que comparteixen en herència del seu pare. Enmig d'un paratge solitari i inaccessible, ben aviat es produeix l'enfrontament dels dos germans i reapareixen foscos secrets del passat, davant de l'espantada mirada de la indefensa Laura.

 
VIEJO CALAVERA (Bolívia – Qatar) de Kiro Russo (77') – 2016

El pare d'Elder Mamani ha mort i sembla com si això no li importés. Segueix Xupant als Karaokes, als carrers i posant-se en problemes. Però ja no hi ha ningú que se'n vulgui fer càrrec. L'únic que li queda és la casa de la seva àvia als afores del poble miner. El seu oncle Francisco, que és també el seu padrí, se n'ha d'ocupar. L'ajuda i li aconsegueix un treball a la mina. Però a Elder sembla que no li interessa res, sempre l'està cagant quan es baralla amb el seu padrí, es perd en l'obscuritat i tampoc no treballa. De totes maneres allí dins se n'ha assabentat d'històries fosques del seu oncle. No és tan innocent, sembla, com diuen. Cal saber arreglar-se-les enmig d'aquest laberint, enmig d'aquest lloc fosc i desconegut, on tothom és els altres. Mig tocats per la llum de la mort.

SANTA Y ANDRÉS (Cuba / França / Colòmbia) de Carlos Lechuga (105') - 2016

Ens trobem a l'orient de Cuba, l'any 1983. Santa és una camperola de trenta anys que treballa en una granja estatal. Andrés, un escriptor homosexual de cinquanta anys que, segons el govern, té "problemes ideològics". Com és habitual amb els contraris a la revolució, quan hi ha un esdeveniment polític a la zona, algú és enviat per evitar que cometi algun acte d'oposició pública. Aquesta vegada li toca a Santa que, durant tres dies Santa s'asseu davant la cabana d'Andrés i supervisa els seus moviments. Santa i Andrés són completament oposats; no se suposa que simpatitzin, però moltes coses els uneixen.

 
MAÑANA A ESTA HORA (Colòmbia / Canadà) de Lina Rodriguez (85') de 2016

Adelaida, una intel·ligent i bella jove de 17 anys, viu amb els seus pares en un apartament de Bogotà. Els tres conviuen i gaudeixen d'una vida familiar còmoda i comparteixen els contratemps habituals de la vida quotidiana. Ben aviat comencen a aparèixer esquerdes dins la llustrosa superfície d'aquesta família aparentment perfecta. Justament en l'etapa més alta de la seva angoixa adolescent i en plena recerca de la seva identitat, Adelaida xoca constantment amb la seva mare. Fins que passa una tragèdia… Pertorbada, la família enfronta el repte més gran fins al moment. Desesperats per aferrar-se als llaços que els uneixen, hauran d'encarar la incertesa del demà.

LA REGIÓN SALVAJE (Mèxic) de Amat Escalante (100') – 2016

Alejandra és una jove mare i mestressa de casa que cria els seus fills al costat del seu marit Ángel en una petita ciutat de Mèxic. El seu germà Fabián és infermer en un hospital local. Les seves vides provincianes són alterades amb l'arribada de la misteriosa Verònica. El sexe i l'amor són fràgils en certes regions on existeixen els valors familiars i la hipocresia, l'homofòbia i el masclisme són forts. Verònica els convenç que en un bosc proper, en una cabana aïllada, hi ha alguna cosa que no pertany a aquest món però que és la resposta a tots els seus problemes. És alguna cosa, a la força de la qual no s'hi poden resistir amb la qual cosa es pot obtenir la pau o patir la ira.

LA MUJER DEL ANIMAL (Colòmbia) de Victor Gaviria (120') – 2015

Després de ser descoberta disfressant-se de Verge, Amparo fuig per por del seu pare de l'internat de monges on era acollida. Arriba a un barri marginal de Medellín per viure amb la seva germana. Quan el seu cunyat la introdueix a la família, el cosí Libardo, que s'enamora d'ella, la rapta en un ritual matrimonial i després l'obliga a viure amb ell. La família de l'Animal serà testimoni del seu captiveri. La comunitat, animada per Libardo, no intercedeix en favor d'Amparo, la qual és abandonada a la vigilància permanent. Forçada a convertir-se en la dona de l'Animal, Amparo té una filla. Podrà, per amor, detenir la repetició del cicle del qual també fou víctima la seva mare? Podrà sobreviure i salvar la filla?

 
EL REY DEL ONCE (Argentina) de Daniel Burman (80') - 2015

Ariel es pensa que ha deixat enrere el seu passat. Ha construït una nova vida com a economista a Nova York però ha de tornar a Buenos Aires convocat pel seu pare Usher. La missió de la vida d'Usher és el funcionament d'una fundació d'ajuda jueva a El Once. A Buenos Aires, Ariel coneix Eva, una dona muda i intrigant que treballa a la fundació. No és casual que la visita d'Ariel coincideixi amb Purim, una festivitat que commemora la salvació de la diàspora jueva de l'aniquilació. Un dia de joia davant el desastre que s'ha evitat, una ocasió per tal de celebrar que forma el subtext d'una comèdia d'errors, trobades, malentesos i reflexió sobre el fet que no sempre podem deixar enrere el nostre passat.

 
CLEVER (Uruguai) de Federico Borgia i Guillermo Madeiro (83') - 2015

Clever, instructor d'arts marcials i pare infeliçment divorciat, està obsessionat amb pintar uns focs especials al seu cotxe. Per tal de plasmar el seu desig haurà de viatjar a un poble remot on, aparentment, resideix l'artista capaç de fer-ho realitat. Personatges excèntrics i misteriosos el rebran per tal de conduir-lo a un destí inesperat. Una aventura solitària i absurda, un home abatut intentant omplir un buit a la seva vida.

 
AQUÍ NO HA PASADO NADA (Xile) de Alejandro Fernández Almendras (95') - 2016

Vicente, un jove audaç i solitari, passa l'estiu a la platja, a casa del seus pares. Són uns dies de relax, mar i festes amb qui sigui. Però una nit d'alcohol i de perseguir noies canviarà la seva vida per sempre: és acusat d'atropellar un pescador, matar-lo i escapolir-se. "Yo no iba manejando", diu Vicente (Agustín Silva, La Nana) mentre intenta recordar què és el que va passar la nit anterior. L'únic que recorda és la nena amb qui s'estava petonejant al seient del darrere d'un cotxe en moviment. Afirma que el fill d'un poderós polític és qui conduïda. El poder, la manipulació i la culpa faran que  les seves dolces vacances d'estiu s'acabin amargament.

 
Més informació: 

Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
www.mostradelleida.com

 
#lleida #catalunya #cinema #fires #premis #agenda #europe

Exposició virtual sobre Les Milícies de la Cultura a la Guerra Civil espanyola


Aquesta exposició coincideix amb el vuitantè aniversari del decret de creació de les Milícies de la Cultura, creades pel Ministeri d’Instrucció Pública de la República en esclatar la Guerra Civil espanyola per alfabetitzar els soldats enviats al front. La mostra vol retre homenatge a totes aquelles persones —milers d’homes i dones, majoritàriament mestres, però també treballadors de la sanitat i de molt diverses professions, edats i procedències— que es van mobilitzar massivament per la campanya d’alfabetització als fronts militars.

La Universitat de Barcelona, que a l’època era capçalera del Districte Universitari de Catalunya i les Balears, conserva al seu Arxiu Històric una col·lecció de fitxes personals corresponents als milicians i milicianes que van participar en la campanya, així com comunicacions relatives a aquestes milícies entre el rector Bosch Gimpera, el Ministeri i alguns professors de la institució.

Aquesta documentació es complementa amb la contextualització de les milícies en el seu moment històric i amb una exhaustiva anàlisi estadística de les dades aportades. L’elaboració d’aquesta exposició virtual ha estat a càrrec del l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.



#història #patrimoni #museus #agenda #catalunya 

Cap de setmana d'art a la Fundació Antoni Tàpies

Activitats del cap de setmana
Divendres 17 de març del 2017, a les 18.00h.

Somiant que el museu torna a la vida: la vida interior dels objectes (Primera part)
Performance en el marc del projecte europeu Objections. A càrrec de l'artista Grace Ndiritu (Kenya-Regne Unit). | Activitat gratuïta.

Dissabte 18 de març del 2017, a les 10.00h.


Somiant el museu

Seminari en el marc del projecte europeu Objections. Amb Blanca Callén, Filipa Ramos, Soledad Gutiérrez, Grace Ndiritu i Oriol Vilanova. | Activitat gratuïta. 



Dissabte 18 de març del 2017, a les 17.00h.
Aproximacions
Visites comentades a les exposicions Antoni Tàpies. Objectes i Oriol Vilanova. Diumenge.


Diumenge 19 de març del 2017, a les 12.00h


Micromuseu

Taller familiar a càrrec del col·lectiu d'artistes Gorod Ustinov. En el marc del projecte europeu "Objections". | Activitat gratuïta.




Altres activitats

Dilluns 20, dimarts 21 i dimecres 22 i dijous 23 de març del 2017, a les 15.30h.


BAR Simposi internacional: "Fer un programa públic"

Setmana intensiva de grups de treball, taules rodones, accions, My studio visitWalking tour, performances i copes per a celebrar el Programa Públic 2013-2017 de BAR project. 

Dimecres 22 de març del 2017, a les 19.00h.


Treball absolut

Conferència a càrrec de l'artista Juan Luis Moraza al voltant de la noció del treball, analitzada i revisada a la llum de la seva pràctica artística. Activitat gratuïta.












Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
www.fundaciotapies.org


#museus #agenda #tallers #gratis #exposicions #conferencies #catalunya #barcelona

Taller | Fes la teva animació | Museu del Joguet de Catalunya



TALLER | DISSABTE, 18 DE MARÇ A LES 12h.

 
Museu del Joguet de Catalunya
c. Sant Pere, 1.  
17600 Figueres, Catalunya
www.mjc.cat


#familiar #infantil #museus #cinema #tallers #agenda #catalunya

El primer final / The first ending | Manuel Gamonal | Collblanc Espai d'Art de Castelló



Manuel Gamonal. El primer final / The first ending

Inauguració: 25 de març de 2017 a les 19h.

"Fotografio el que no desitjo pintar i pinto el que no puc fotografiar" | Man Ray

Un espai intermedi. Ni aquí, ni allà. De tots i de ningú. Un espai oblidat, opac i ombrívol. El carrer és un lloc que ja no és privat, però que encara està enclavat en la seguretat del que domesticat, del conegut. Un lloc de trànsit que no està fet ni per mirar, ni per ser vist. És alhora un espai físic i una idea abstracta. És en aquest espai - a les esquerdes, en les fissures, als marges del que és visible - on s'ubica conceptualment el projecte El primer final.

L'obra de Manuel Gamonal posa a prova les nocions de l'espai monumental i l'íntim, de la gravetat i la lleugeresa, de l'ordre i el caos. Partint d'un territori formal ja desenvolupat en projectes anteriors, manipula la matèria, configurant i reconfigurant les formes en un llenguatge molt personal a força de línia, repetició i seriació. És un projecte interdisciplinari que abasta des de pintura i dibuix fins instal·lació (fotografia i escultura). Arran de les tendències d'art conceptual, minimal o post-povera, dóna feina materials d'origen purament industrial, com asfalt i esmalt. Investiga al voltant de la relació del signe i la ruïna, busca paral·lelismes entre la forma abstracta i les composicions reals d'un paisatge humà, abstracció elements geomètrics d'un entorn quotidià.

Deia Giorgio Morandi que res pot arribar a ser més abstracte i més irreal que el que veiem. El que veiem aquí són uns escenaris íntims compostos pel sol ús, el pla i el auster. Si hi ha aquí un protagonista clar, és la negror, en tots els seus matisos: des de la calidesa d'un negre orgànic, l'opacitat de l'asfalt, fins a una fredor metàl·lica. Sobre uns fons negres, en les tenebres, en els silencis nocturns els objectes quotidians anònims cobren vida, cadència i espiritualitat. Es converteixen en natures mortes, en retaules improvisats o retrats fúnebres anònims. Banyats en una tenebrosidad zurbaraniana, les peces trobades troben la seva arrel metafísica. Els desfets que no pretenen ser vistos, a través d'un ull voyeur cobren un caràcter tàctil, orgànic i fetitxista. Descontextualitzats, esdevenen escenografies, en postimágenes, finalment en composicions abstractes, esborrant els límits entre l'objecte i la forma. Les ruïnes es transformen en signes artificials, es tradueixen en geometries. Geometries que en la seva forma més pura aludirían a idees d'ordre i control, però aquí es fragmenten, fracturen o fusionen., Reflectint el conflicte, la incertesa, el desassossec d'aquest temps.

El primer final marca la conclusió d'una etapa. Les imatges captades en unes instantànies no tornaran a repetir-se. La seva essència rau en el seu caràcter efímer, si desaparició imminent, en una mort inevitable. Però aquest primer final també obre pas a un nou començament en un bucle sense fi. Li pregunto a Manuel on busca les seves composicions. "Jo no les busco", em diu. "Jo les trobo. Elles ja hi són ".

Kasia Nagórska



Coll Blanc Espai d'Art
Mas de Tomás
Partida Matella
Culla, Castelló, País Valencià


#galeries #museus #fotografia #exposicions #PaisValencia #Castello #agenda #gratis #inauguracions