Ulurú a Mataró
Teniu molt pocs dies. Fins el 15 d'aquest mes, al soterrani-galeria Lolet Comas, a Mataró, hi ha una magnífica exposició de Josep Novellas. Peça a peça veureu com creix l'entusiasme. Novellas, que va visitar Austràlia fa un temps, va dedicar-se a prendre força apunts i, molt especialment, a interioritzar les imatges. La més bella i contundent, l'Ayers Rock o Ulurú, el nom aborigen de l'espectacular roca de connotacions espirituals, que dóna nom a la mostra. I, rera d'ella, tot.
No és l'única imatge, però. A la mostra hi ha altres paisatges, personatges... tractats cada un d'ells amb tot l'univers poètic de Novellas: el cuidat enquadrament, el mestratge sobre el color i la tècnica, la irrupció del món dels somnis, la força i alhora el detalladíssim tractament dels objectes i dels éssers vius (o morts) com si fossin la mateixa cosa... Però, certament, és al voltant del monòlit gegantí que Novellas hi aboca la seva màxima creativitat. No en va el va atreure notablement fins el punt de voler-ne participar la idea de la sacralitat del lloc que té per als aborígens. De manera que l'autor hi entra i n'extreu una sèrie de conclusions que, com fan els artistes, transforma en una variable matèria (ja he parlat del mestratge), en una gamma de presències i de colors i en una interacció brutal entre tot aquest desplegament, vital, sanguini, i la presència immortal, pètria i silenciosa d'aquest centre, d'aquest punt de fuga, o d'aquesta gran mare, com en vulgueu dir.
L'exposició, que he hagut de veure massa tard (es va inaugurar un dia que fèiem Ple), ha estat un èxit, com a mínim de vendes. Ja sé que destrempa una mica parlar de vendes, però crec que d'això també cal parlar-ne. Pintors molt bons no en van vendre cap en vida, de quadre, de manera que no hauria de ser el substancial... però us ho dic perquè falten molt pocs dies i és tot pràcticament venut. Felicitats.
No és l'única imatge, però. A la mostra hi ha altres paisatges, personatges... tractats cada un d'ells amb tot l'univers poètic de Novellas: el cuidat enquadrament, el mestratge sobre el color i la tècnica, la irrupció del món dels somnis, la força i alhora el detalladíssim tractament dels objectes i dels éssers vius (o morts) com si fossin la mateixa cosa... Però, certament, és al voltant del monòlit gegantí que Novellas hi aboca la seva màxima creativitat. No en va el va atreure notablement fins el punt de voler-ne participar la idea de la sacralitat del lloc que té per als aborígens. De manera que l'autor hi entra i n'extreu una sèrie de conclusions que, com fan els artistes, transforma en una variable matèria (ja he parlat del mestratge), en una gamma de presències i de colors i en una interacció brutal entre tot aquest desplegament, vital, sanguini, i la presència immortal, pètria i silenciosa d'aquest centre, d'aquest punt de fuga, o d'aquesta gran mare, com en vulgueu dir.
L'exposició, que he hagut de veure massa tard (es va inaugurar un dia que fèiem Ple), ha estat un èxit, com a mínim de vendes. Ja sé que destrempa una mica parlar de vendes, però crec que d'això també cal parlar-ne. Pintors molt bons no en van vendre cap en vida, de quadre, de manera que no hauria de ser el substancial... però us ho dic perquè falten molt pocs dies i és tot pràcticament venut. Felicitats.
