'Els salts artístics de Jacint Morera' a Terrassa


L'exposició 'Els salts artístics de Jacint Morera' al Centre Cultural Unnim (Rambla d'Ègara, 340. Terrassa) es tracta de la mostra més completa sobre l'obra de l'artista terrassenc, un dels més singulars de l'art català del segle XX. L'han comissariat conjuntament Miquel-Àngel Codes i Màrius Samarra. S'hi podrà veure fins al 9 de gener del 2011.

Segons Miquel-Àngel Code, historiador i crític d'art, l'exposició s'ha plantejat al voltant de dues qüestions bàsiques per entendre l'art de Morera: la seva condició d'artista local i la seva inquietud estilística.
A la primera part es poden veure els llocs que marcaren la seva vida artística, dels quals Terrassa fou, evidentment, el més important, ja que sempre hi va estar vinculat i perquè va ser on va mostrar gairebé en exclusiva totes les seves creacions, a través de l'entitat Amics de les Arts. Els pobles de Cadaqués, un
dels seus indrets preferits per pintar, i Calonge, on decidí retirar-se el 1961 per consagrar-se totalment al seu art, foren els altres dos llocs cabdals dins la seva trajectòria.

A la segona part, es podrà seguir per ordre cronològic la vertiginosa successió de canvis estilístics que va protagonitzar. Li agradava d'anomenar-los "salts mortals". S'hi veuran els seus inicis com a ninotaire en ple context noucentista, l'inici de la seva investigació i assimilació de les avantguardes històriques, i, també, el seu resultat: un reguitzell imparable d'etapes, amb la característica comuna que cap d'elles s'assembla a l'anterior.

Els salts artístics de Jacint Morera fa un repàs a totes aquestes etapes. Ofereix, doncs, l'oportunitat de veure el conjunt de la seva obra i d'adonar-se de la seva multiplicitat de registres. Jacint Morera va començar com a ninotaire a la seva Terrassa natal, en ple context noucentista, i ben aviat es va endinsar en solitari en diferents estils i tècniques que en marcaren l'obra. Va ser un artista profundament inquiet que va obrir diferents etapes, les quals no sempre tingueren relació. Del naturalisme inicial dels seus dibuixos, va passar al constructivisme, per introduir-se posteriorment al fauvisme o crear escultures amb materials trobats i composicions de tipus minimalista.

La sobrietat, la refinada i progressiva concisió, la preocupació per l'arquitectura de l'obra i els equilibris de tintes planes són les característiques més comunes de la seva obra. Segons Màrius Samarra, Jacint Morera estava obsessionat per la investigació. Constantment es movia a la recerca de nous llenguatges pictòrics i, quan li semblava que un ja el dominava, l'abandonava i encetava una altre fase creativa. Això ho feia tant en pintura com en escultura, on utilitzava tota mena de materials. La seva formació intel·lectual era molt sòlida i notablement avançada per l'època i aquesta actitud —comenta Samarra— fa entendre que fos pioner a Terrassa en practicar un art modern, rupturista i molt avançat.

(bio) Jacint Morera, va néixer el 1915 a Terrassa. Després del batxillerat, es va iniciar en la teoria dels teixits. Va treballar la pintura a l'oli amb Tomàs Viver i va ser, del 1934 al 1936, l'autor de diversos dibuixos i caricatures a El Dia. Va exposar per primer cop el 1935, a l'Associació Catalanista de Terrassa. Durant la guerra civil va ser mobilitzat al front d'Aragó, on el 1938 va realitzar una de les seves sèries de dibuixos més conegudes.

El 1940 va exposar una sèrie de dibuixos als Amics de les Arts de Terrassa, una institució que esdevingué cabdal en la seva trajectòria, ja que es convertí ben aviat en el canal de difusió més habitual de la seva obra gràcies a les exposicions que protagonitzà anualment durant les festes nadalenques. Màrius Samarra explica que va ser a les tertúlies d'aquest selecte col·lectiu humà de la ciutat de Terrassa on va fer amistat amb Jacint Morera, en Cinto Morera, per als amics. Allí van compartir moltes hores de convivència, diàlegs, gresca i cantades, i aquesta convivència és la que li dóna crèdit per afirmar que el va conèixer força a fons.

Precisament l'any 1941 Morera realitzà un dels seus dibuixos més celebrats, La penya dels ximples, que retrata perfectament l'ambient d'aquella agrupació. El 1943 va il·lustrar el llibre Cuatro fábulas de Samaniego i el 1944 va exposar a la Llibreria Mediterrània de Barcelona, a més de pintar per a l'església del Carme de Terrassa. Més tard, també va pintar per a residències particulars. És el moment en què Morera es relaciona més activament amb el seu entorn artístic com ho demostra la seva participació en el primer i significatiu Saló
d'Octubre, celebrat el 1948 a les Galeries Laietanes de Barcelona, o la publicació de A toc de pito, un llibre de dibuixos basat en el lèxic del món tèxtil terrassenc, i el primer premi que s'endu l'any 1958 al Concurs de Pintura Ciutat de Terrassa amb l'obra L'Odissea.

El 1961 va decidir abandonar la seva ciutat per anar a Calonge i iniciar una nova vida. Va continuar experimentant amb la seva obra però ja sense cap interès per promocionar-la. El 1982 va escriure la biografia del pintor Ramon Cortés. El juliol de 1989 va morir sobtadament al municipi baixempordanès. A principis dels anys cinquanta, Màrius Samarra va entrar com a soci als Amics de les Arts i allí va conèixer i va fer amistat amb l'artista Jacint Morera i Pujals. En Cinto Morera per als amics. Segons Samarra, Jacint Morera tenia un posat d'home calmós. Mai va ser un artista excessivament interessat pels diners tot i que es dedicava exclusivament a la pintura.

"En Cinto era una persona digna. Un ciutadà respectat, generós i disposat a persona col·laborar  desinteressadament, com artista, en totes les oportunitats que convenia. Era una persona molt humana, sensible, bon lector dels clàssics i dels contemporanis, apassionat per la música. Era també guitarrista
autodidacta i cantautor de divertides i entranyables cançons, amb lletra pròpia o d'altres. També fou una persona molt espiritual i la seva inquietud religiosa queda ben palesa en molt bona part de la seva obra artística." Cal destacar-ne, també, la faceta d'humorista, present en els articles i les poesies, la seva fidelitat a Catalunya i el seu amor per la seva esposa, la Sole.

Centre Cultural Unnim
Rambla D`Egara,350 - 08221 Terrassa
t 937397881
f 937397777

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada