Mort l'escultor Andreu Alfaro, un referent artístic i de país #art

L'escultor Andreu Alfaro s'ha mort anit a l'edat de 83 anys a
València, després d'haver estat uns quants anys apartat de la vida
pública per problemes de salut. Alfaro és un dels artistes de
referència de la segona meitat del segle XX, i un dels escultors
contemporanis més importants, am obres exposades a museus de tot el
món i amb obres públiques instal·lades en diverses de les capitals més
importants de tot el món. La capella ardent s'instal·larà diumenge a
migdia al seu taller de Rocafort (Horta).

Alfaro va néixer el 1929 a València en el sí d'una família de
carnissers. Sempre va interessar-se per l'art (a banda d'escultor és
un excel·lent dibuixant), però no va ser fins als quaranta-quatre anys
que va dedicar-se plenament a la seva vocació artística. L'obra
d'Alfaro és una referència al món de l'escultura, tant del país com
internacional. L'autor sempre ha estat compromès amb el país, i els
ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la
seva obra.

Referent artístic i de país

Una de les primeres reaccions a la mort d'Alfaro és la del president
d'honor d'Acció Cultural del País Valencià i activista cultural Eliseu
Climent. 'Andreu Alfaro ha estat un símbol com a artista, i per al
país. Com a artista, va desenvolupar tot un món escultòric molt
intencional; i des del punt de vista de país, ha estat lligat a la
reivindicació nacional catalana', ha declarat Climent a VilaWeb, i ha
recordat també la profunda amistat que va tenir amb Joan Fuster fins
al dia de la seva mort.

A Alfaro se'l relaciona amb el Grup Parpalló (1957), un grup
d'artistes format a València el 1957 per connectar la creació
artística valenciana amb el panorama internacional després de la
interrupció causada per la guerra.

Fou influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuşi i Antoine
Pevsner, i per Jorge Oteiza. Les seves obres, exposades a la Biennal
de Venècia del 1966 My Black Brother, van aconseguir un ressò
internacional.

A finals de la dècada dels seixanta del passat segle va experimentar
amb elements metàl·lics, com ara l'acer i l'alumini. El 1980 va
experimentar amb el filferro i el marbre. El mateix any rebé el Premi
d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi d'Arts Plàstiques d'Espanya. El
1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig
d'Arts Plàstiques.

Andreu Alfaro té obres en museus de tot el món. Les seves escultures
d'Alfaro es poden contemplar en molts punts del país: a l'entrada
d'Otos, als Jardins dels Vivers de València l'estatua d'homenatge a
Ausiàs March, a l'estació del nord de la mateixa ciutat l'homenatge a
la dona, les Columnes de la UAB, a l'entrada d'aquesta universitat,
que representen la voluntat de coneixement, la llibertat d'expressió,
la identitat cultural i la solidaritat. El Monument dels Països
Catalans, a Tàrrega; els Rombes Bessons, l'escultura ubicada al Parc
de Cervantes de Barcelona, l'Escultura per a Europa, a Girona, i el
monument a la Dona de Terrassa.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4065090/20121214/mort-lescultor-andreu-alfaro-referent-artistic-pais.html

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada