L'Espai Volart 2 exposa la pintura de Lita Cabellut #exposicions
Lita Cabellut . Nascuda a Barcelona el 1961, viu des dels dinou anys a Amsterdam, on es va formar per desplegar una carrera artística avui reconeguda arreu. Menys aquí, a casa seva, on és una gran desconeguda. La vida de Lita Cabellut, una dona gitana amb una mirada especial, tensa i intensa, i un somriure net i generós, té tantes llums i ombres com la seva pintura de bellesa sumptuosa. Bella i bestial, vital i tenebrosa. Ombres? Una infantesa duríssima vagant pel Raval, marcada per l'abandó, la pobresa i els orfandats, però també pels primers tímids centelleigs d'un duende que guiava les seves minúscules mans quan confeccionava estrelles de colors que venia pels carrers.
Així van ser els primers dotze anys de la seva vida. Després, una família catalana la va adoptar, i tot va canviar de sobte el dia que els seus pares la van portar al museu del Prado de Madrid, on va sentir la revelació de l'art impressionada pel geni dels mestres. Sobretot per Goya, en les pintures del qual va reconèixer alguna cosa de pròpia, els turments de la seva pròpia ànima, però també el bàlsam per curar-la.
Lita Cabellut és una dona alegre que estima la vida, l'art i la gent que estima l'art. Gent com el col·leccionista Antoni Vila Casas, que quan la va descobrir –"el dia que va entrar al meu estudi, volava", recorda ella mateixa–, no va perdre més temps que el que necessitava per organitzar una exposició a l'Espai Volart 2 de Barcelona. La primera exposició individual de Lita Cabellut a tot l'Estat espanyol.
L'artista d'èxit ha tornat ara a casa seva "amb una panera de fruites", diu sense amagar els nervis i l'emoció de la seva estrena a Barcelona. Una senyora panera de fruites en forma de 33 pintures de grans dimensions, que és com més li agrada treballar a Cabellut per sentir-se extasiada "a dins mateix de l'obra". Són obres impressionants que apel·len als clàssics, a Velázquez, Goya i El Bosco, que rastregen els enigmes de la condició humana, amb totes les seves misèries i les grandeses, i que imploren molta comprensió i bondat. Cabellut pinta malsons en què el poder, la injustícia i la ignorància es disputen la llibertat de l'home, però també pinta somnis perquè creu en l'art com a força per transformar les coses. "L'art és una salvació, a mi em va salvar, ens pot salvar a tots", emfasitza.
Feliç pel retorn, Cabellut ja fantasieja amb el dia que es tornarà a instal·lar a Catalunya. Esperarà, això sí, que els seus fills es facin grans. De fet, tampoc ha deixat mai de visitar la seva terra del tot, "de tant en tant necessito olorar els carrer bruts i humits de la Rambla". Si torna, ho farà de bracet de Goya. Per ell, diu, se sent implicada amb l'ésser humà. "Jo no sóc només una pintora, sento l'obligació de captar el moment que vivim." Per ell, diu, rebutja els encàrrecs que rep constantment per retratar gent important. "M'ofereixen grans sumes de diners, sempre els dic que no. Sóc una retratista d'ànimes, i les que m'interessen són les més desvalgudes", sentencia.
Així van ser els primers dotze anys de la seva vida. Després, una família catalana la va adoptar, i tot va canviar de sobte el dia que els seus pares la van portar al museu del Prado de Madrid, on va sentir la revelació de l'art impressionada pel geni dels mestres. Sobretot per Goya, en les pintures del qual va reconèixer alguna cosa de pròpia, els turments de la seva pròpia ànima, però també el bàlsam per curar-la.
Lita Cabellut és una dona alegre que estima la vida, l'art i la gent que estima l'art. Gent com el col·leccionista Antoni Vila Casas, que quan la va descobrir –"el dia que va entrar al meu estudi, volava", recorda ella mateixa–, no va perdre més temps que el que necessitava per organitzar una exposició a l'Espai Volart 2 de Barcelona. La primera exposició individual de Lita Cabellut a tot l'Estat espanyol.
L'artista d'èxit ha tornat ara a casa seva "amb una panera de fruites", diu sense amagar els nervis i l'emoció de la seva estrena a Barcelona. Una senyora panera de fruites en forma de 33 pintures de grans dimensions, que és com més li agrada treballar a Cabellut per sentir-se extasiada "a dins mateix de l'obra". Són obres impressionants que apel·len als clàssics, a Velázquez, Goya i El Bosco, que rastregen els enigmes de la condició humana, amb totes les seves misèries i les grandeses, i que imploren molta comprensió i bondat. Cabellut pinta malsons en què el poder, la injustícia i la ignorància es disputen la llibertat de l'home, però també pinta somnis perquè creu en l'art com a força per transformar les coses. "L'art és una salvació, a mi em va salvar, ens pot salvar a tots", emfasitza.
Feliç pel retorn, Cabellut ja fantasieja amb el dia que es tornarà a instal·lar a Catalunya. Esperarà, això sí, que els seus fills es facin grans. De fet, tampoc ha deixat mai de visitar la seva terra del tot, "de tant en tant necessito olorar els carrer bruts i humits de la Rambla". Si torna, ho farà de bracet de Goya. Per ell, diu, se sent implicada amb l'ésser humà. "Jo no sóc només una pintora, sento l'obligació de captar el moment que vivim." Per ell, diu, rebutja els encàrrecs que rep constantment per retratar gent important. "M'ofereixen grans sumes de diners, sempre els dic que no. Sóc una retratista d'ànimes, i les que m'interessen són les més desvalgudes", sentencia.
