El galerista Ferran Cano retorna la medalla d'or a Bauzà: 'No sóc còmplice de qui ataca la cultura catalana' #ésPalma #ésMaó #Art
La gota que ha fet vessar el got, confessa el galerista mallorquí Ferran Cano, ha estat l'aprovació per part del Parlament balear que els Països Catalans no existeixen. "Per ser coherent amb la meva trajectòria, en què sempre he defensat el català i també Barcelona, ja que durant 20 anys he tingut allà una galeria, he decidit renunciar a la Medalla d' Or de la Ciutat i tornar el Premi Ramon Llull que em va concedir recentment el Govern balear en mans del PP". El galerista li va comunicar abans-d'ahir telefònicament la seva decisió" irrevocable "a l'alcalde Mateo Isern. "Retornar una distinció i no fer el mateix amb l'altra em semblava absurd", afegeix. Per això les ha rebutjat les dues alhora. " De totes maneres, he de reconèixer que em costa més refusar la medalla de Palma que el premi del Govern", assegura .
Ferran Cano, acabat de jubilar, al·lega a la coherència vital i personal per dir "no " a aquestes distincions. "Tot el que ha passat darrerament amb el TIL, la seva imposició , una manera d'actuar moltes vegades autoritària, que recorda al franquisme, la Llei de Símbols i ara la negació dels Països Catalanes m'han conduït a prendre aquesta meditada decisió", sosté. " Per tots aquests motius, no vull col·laborar amb aquesta gent".
Així, el marxant, que va acollir en el seu espai del carrer Forn de la Glòria l'exposició de les obres de la subhasta en benefici de la caixa de resistència dels docents en vaga pel TIL, creu necessari recordar als polítics quina és la seva trajectòria perquè comprenguin la seva renúncia. "Des del principi, en els setanta, en la meva galeria 4 Gats, sempre parlàvem català, encara que estigués prohibit, i ja només per tenir el rètol en la meva llengua vaig tenir problemes i pintades insultants on podien llegir paraules tan fortes com ' assassins", evoca Cano.
"Mai hauria d'haver acceptat aquestes distincions, entono el mea culpa per haver dit 'sí ' en el seu moment", lamenta. En el relat de motius, no pot deixar d'esmentar al seu amic Joan Miró, tan compromès com va estar amb la cultura i la llengua catalanes. "M'he recordat d'ell. La presentació oficial del primer Congrés de Cultura Catalana, al 77, va tenir lloc en 4 Gats. Allà es va nomenar president d'honor de l'esdeveniment a Miró en presència de Jaume Fuster, Salvador Espriu i Francesc de Borja Moll, els representants de València, Catalunya i Balears, respectivament, és a dir, dels Països Catalans, per molt que diguin ara que no existeixen", afirma. "No podia continuar amb un metall a casa meva [es refereix al Llull ] atorgat per persones que actuen de manera contrària als meus principis. Jo em considero un català de Mallorca", prossegueix. "A més, no tinc edat per sentir-me malament. No em compensa", concedeix. " Com ells són majoria i estan aprofitant d'això fent el que volen, crec que les actituds privades i personals valen molt ara", opina. " I jo no sóc aquesta majoria silenciosa. No sóc silenciós. No em vull sentir còmplice o corporativista amb aquesta gent que ataca la cultura catalana, la meva cultura", afegeix .
A Cano se li trenca la veu quan recorda al seu avi, l'exalcalde republicà Emili Darder. "El van afusellar gratuïtament i injustament. Ser un assassinat de la dreta, dels franquistes, dels colpistes. I precisament una de les acusacions que li van fer és que era catalanista", relata. "Quan veig que hi ha gent que ha donat tot el que tenia, fins i tot la seva pròpia vida, per defensar una sèrie de conceptes com aquests, sé que no vull tenir res a veure amb aquesta gent que els ataca", apunta.
Amén de causes culturals i lingüístiques, el galerista estén el seu desacord a altres polítiques del PP." La pujada de l'IVA al 21 % és escandalós, la gent es va a comprar art a l'estranger. I tampoc estic d'acord amb les retallades en educació, en sanitat o en l'assistència a gent dependent", rebla. "El que més m'ha repugnat és que s'hagin atrevit a negar l'existència dels Països Catalans i que nosaltres formem part d'ells", indica. "És una aberració cultural tan gran. Veig que no s'han assabentat encara de qui és Ramon Llull, i em donen un premi que porta el seu nom. L'intel·lectual era fill de barcelonins i va néixer a Mallorca quan Jaume I havia conquerit l'illa", refereix Cano. "Per tot això he de rebutjar aquests premis - reconeix -, sabia que dormiria malament si continuava convivint amb ells. Ara em trobo molt millor", apunta el galerista, que va donar les gràcies també a la gent que li havia votat per rebre aquestes distincions. "Sento molt si els he decebut, però no podia anar en contra de mi mateix", conclou.
Així les coses, Ferran Cano no recollirà finalment el dia 31, durant la Festa de l'Estendard, la Medalla d' Or de la ciutat que concedeix Cort. Institució que respecta la decisió, segons el portaveu de l'equip de govern Julio Martínez. "Volem, de tota manera, fer la reflexió que la medalla que concedeix l'Ajuntament és un reconeixement de tota la ciutadania", argumenta el també tinent d'alcalde.
