Conferència: La llengua de les princeses d''Aragó als segles XV i XVI #ca #conferències


Conferència de l'investigador Cesc Garrido.
La llengua de les princeses d'Aragó als segles XV i XVI
Institut Nova Història

Quina llengua parlaven les princeses del Regne de Catalunya i Aragó? L'investigador Cesc Garrido ens explica detalls determinants sobre la cultura de les nostres princeses, tant importants i molt sovint eclipsades pel protoganisme dels reis.

La llengua que parlaven Caterina d’Aragó (reina d’Anglaterra), Beatriu d’Aragó (reina d’Hongria), Isabel de Requesens (virreina de Nàpols), Elionor d’Aragó (duquessa de Ferrara) i Joana la Boja.

Hem llegit més d’una vegada que durant el segle XV, quan va tenir lloc el Compromís de Casp (1412) i es va introduir a Catalunya la dinastia Trastàmara, la cort catalana es va castellanitzar. Jo penso que els Trastàmara són una invenció del poder castellà per fer-nos creure que l’Imperi era castellà, d’una familia castellana. Aquests reis que diuen que són Trastámara sempre han estat coneguts com Aragó. A tot arreu són descrits com Aragó mai com a Trastámara: Alfons d’Aragó el Magnànim, Caterina d’Aragó reina d’Anglaterra, Beatriu d’Aragó reina d’Hongria, etc, etc,etc… i en els seus escuts i distintius no hi ha ni un sol rastre simbòlic de la casa Trastàmara (que és l’escut de Castella)

Sabem que Alfons el Magnànim (1396 – 1458), escrivia en llengua catalana els seus documents. També sabem que a Nàpols Ferràn d’Aragó (un altre “Trastàmara”), fins l’any 1480 va escriure en català la cèdula de la Tresoreria d’aquest regne (la comptabilitat). A Nàpols hi ha referències documentals en llengua catalana que tenen com a protagonistes Na Beatriu d’Aragó (1457-1508), qui fou Reina d’Hongria —filla del rei Ferran de Nàpols (1423 – 1494) i neta del Magnànim—, i la seva germana Elionor d’Aragó, duquesa de Ferrara.

A Anglaterra, d’altra banda, En Joan Lluís Vives (1493 – 1540) ens informa que Caterina d’Aragó (1485 – 1536) parlava la seva mateixa llengua, i que ell era compatriota d’ella. Podria ser que la primera llengua de les filles de Ferran II el Catòlic, incloent-t’hi a Joana la Boja fos el català? Jo penso que si, que la llengua primera de Joana la Boja era el català. Quina explicació té que els centenars de cartes que es van enviar la reina d’Anglaterra i la de Castella hagin desaparegut? En quina llengua parlava Isabel de Requesens i Enríquez (1468 – 1535), virreina de Nàpols i propietària del Palau Requesens?

Francesc Garrido i Costa

Investigador i col·laborador de l’INH de llarga trajectòria, amb estudis múltiples sobre els Mercedaris i el Nou Món, les Palamos Islands, la Casa Reial catalana de Nàpols i d’altres temes relacionats.


Dia: Dijous, 27 de febrer 2014 a les 19,30 h.

Lloc. Seu de Plural 21 (Carrer Cartagena, 230; 5è-1a, Barcelona)

Preu per sessió: 10€. Socis Plural-21, Adherits Nova Història, aturats, jubilats, estudiants: 25% de descompte

Inscripcions: 93 450 13 00 | info@plural-21.org

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada