L'obra de Jimena Lucas sobre l'exili infantil impacta al públic gironí al "Temps de Flors"
Jimena, que va identificar els infants amb el símbol de les flors, va connectar profundament amb l'esperit de la tradició gironina. Així, en paraules de la artista, "cada nen representat era una flor en creixement, fràgil i valenta, que s'obre pas en condicions adverses, enfrontant el risc de pansir-se enmig d'un trànsit forçat".
Més de 80.000 persones van visitar la instal·lació durant l'esdeveniment. El públic va respondre amb gran sensibilitat i emotivitat a un missatge clar sobre la necessitat d'empatia, compromís i consciència social davant la realitat de l'exili infantil arreu del món.
En conjunt, la instal·lació que va oferir Jimena Lucas ens proposa una metàfora poderosa i poètica: al mig del caos, del desarrelament i de la violència que implica l'exili, els infants segueixen sent flors, capaços de créixer, resistir i florir, si troben terra fèrtil —és a dir, acolliment, drets i dignitat.
L'obra de l'artista va fer evident, als gironins i turistes que es van acostar a la seva instal·lació, la vulnerabilitat dels nens en els contextos de l'exili forçat. Cada figura representava una flor en creixement que s'arrisca a perdre la integritat en creuar territoris hostils. La instal·lació convida a reflexionar sobre la fragilitat, la valentia i l'esperança de la infància migrant.
L'obra va representar el moment en què aquests nens i nenes es veuen obligats a abandonar la seva terra originària. L'escena central —una canoa reial navegant sobre una superfície construïda amb fusta trossejada i gespa natural— evoca tant el camí incert de l'exili com el contrast entre allò conegut i allò desconegut.
El gespa, viva i propera, representa el lloc d'origen: la llar, la infància, allò càlid, l'afecte dels que es queden o dels que s'acomiaden. La fusta trossejada, aspra i desordenada, simbolitza les aigües estrangeres i els perills del trajecte. La canoa, una embarcació precària, encarna el mitjà pel qual aquestes petites flors es llancen envers l'incert, portant amb ells l'esperança d'un futur millor.
El gespa, viva i propera, representa el lloc d'origen: la llar, la infància, allò càlid, l'afecte dels que es queden o dels que s'acomiaden. La fusta trossejada, aspra i desordenada, simbolitza les aigües estrangeres i els perills del trajecte. La canoa, una embarcació precària, encarna el mitjà pel qual aquestes petites flors es llancen envers l'incert, portant amb ells l'esperança d'un futur millor.
L'obra de l'artista va fer evident, als gironins i turistes que es van acostar a la seva instal·lació, la vulnerabilitat dels nens en els contextos de l'exili forçat. Cada figura representava una flor en creixement que s'arrisca a perdre la integritat en creuar territoris hostils. La instal·lació convida a reflexionar sobre la fragilitat, la valentia i l'esperança de la infància migrant.
La instal·lació que es va poder veure a Girona forma part d'un projecte itinerant que Jimena Lucas està desenvolupant a diferents ciutats de Catalunya i de l'estat espanyol. Cada exposició inclou una instal·lació única i irrepetible, adaptada al lloc i al context, però mantenint l'eix temàtic de la infància migrant. Mitjançant aquest recorregut artístic, l'artista busca donar veu als que normalment no en tenen: els nens que pateixen les conseqüències de l'exili. L'art esdevé aquí una eina de denúncia, de sanació, de construcció i de consciència col·lectiva, amb l'objectiu de generar reflexió i empatia a l'espectador, creant espais per al diàleg sobre realitats extremadament difícils. Donar visibilitat és, en aquest cas, donar veu i oferir la possibilitat d'imaginar una societat més justa, conscient i solidària.
Jimena Lucas, nascuda a l'Uruguai, l'any 1979, concep l'art com una eina poderosa de transformació social i un mitjà de comunicació accessible a tothom, buscant trencar les barreres elitistes que sovint envolten el món artístic. En aquest sentit, l'exposició esdevé una plataforma per fomentar el pensament crític i encetar un diàleg obert sobre qüestions socials urgents que sovint queden marginades del debat públic.
La consolidació com a artista de Jimena Lucas es perceb en la seva trajectòria, havent estat finalista en més de vuit premis nacionals en els darrers dos anys. Des de 2016, ha presentat nou exposicions individuals arreu de Catalunya i ha participat en destacades mostres col·lectives, com la de La Santa a Madrid i la del Centre Cultural Miramar a Sitges l'any passat. Amb "EXILIS", Lucas continua explorant la capacitat de l'art per generar consciència i sensibilitat envers realitats humanes complexes i urgents.
Exilis
Jimena Lucas
Del 3 al 30 d'abril 2025
Sala d'exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Carrer Ciutadans, 12
Girona, Catalunya
