Apareixen restes arqueològiques humanes a la plaça de la Gardunya de Barcelona
En total, fins al moment han estat localitzades divuit unitats funeràries, en els quals s’han trobat restes humanes que pertanyen a vint-i-un individus diferents, entre homes, dones i nens. Les restes que s’han trobat tenen encara l’esquelet parcialment o completament articulat, una circumstància que indica que, després de ser inicialment enterrats, els cossos ja no van ser traslladats o, com a mínim, no de manera individual.
El que s’ha trobat són enterraments senzills, en tombes simples i amb taüts de fusta, dins dels quals s’han trobat rosaris, medalles i altres objectes personals. La troballa permet afirmar que el cementiri del Corralet es va utilitzar durant més temps del que es pensava, inclús després que els enterraments en el nucli urbà fossin prohibits per un decret de Carles III de l’any 1775.
Una gran cisterna, que pel que sembla correspondria a les dependències en els quals es rentava la roba ha aparegut també en les excavacions, en una zona que s’ha trobat plena de restes humanes, se suposa que traslladades de manera conjunta en una reorganització del recinte funerari.
L’anomenat Corralet estava situat a tocar de l’Aula d’anatomia i del dipòsit de cadàvers (on avui hi ha el Teatre anatòmic), cosa que confirma la relació del recinte funerari amb els ensenyaments mèdics i anatòmics. Les descobertes arqueològiques aporten informació sobre la realitat sanitària i social de la Barcelona dels segles XVII al XIX, un temps en el qual hi havia una alta densitat demogràfica i es produïen epidèmies de manera constant.
L’Hospital de la Santa Creu va ser fundat l’any 1401 pel Consell de Cent per unificar els hospitals medievals barcelonins. Es va ampliar al llarg dels segles amb la Casa de Convalescència i l’Aula d’Anatomia, una prova de la importància sanitària i científica del recinte en la Barcelona del moment.
