Leo Castro protagonitza la setena acció del cicle "Les cadires de Tàpies" | 30 oct.


La segona edició del cicle d’acció “Les cadires de Tàpies” abraça dues línies d’estudi: la memòria i el cos, des de la noció de rastre que deixa el bagatge, i l’herència a la pell, talment com si fos una cicatriu. El conjunt de les nou sessions està conformat per una polifonia de llenguatges expressius en la qual la veu i el moviment prenen una nova dimensió des de la volguda necessitat de qüestionar la corporeïtat.

La setena cadira, anirà a càrrec de l’artista Leo Castro. Una travessia pels pensaments i el cos, amb l’espai com a paisatge, per poder fer memòria del mig camí recorregut fins avui.

«Sempre carrego durant molt de temps amb la memòria, enganxada al cos i al pensament, de qualsevol procés de construcció d’una poètica o ficció, que després acabarà sent compartida amb molta altra gent desconeguda… Els paisatges imaginats, les converses determinants, les que queden a mitges o inacabades perquè el fil et porta cap a un altre lloc, els elements plàstics o dibuixats, els esbosso. Parlo de tot allò que queda fora però fa el camí, i que no és menys preciós que tot allò que finalment és validat.»

Travessar de nou els pensaments i el cos, amb l’espai com a paisatge, per poder fer memòria del mig camí recorregut fins ara. Activitat en el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies, a càrrec de Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.

Leo Castro és creadora, intèrpret i llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1996). Es va formar com a actriu entre 1992 y 1996 a l’Estudi Nancy Tuñón (Stanivslaski/Strasberg), i en dansa el 1996, quan va entrar en contacte amb diverses tècniques contemporànies i creadors: Benoît Lachambre, Ruth Zaporah, Mark Tompkins, Lisa Nelson, María Muñoz, Andrés Corchero, DD Dovilier i Julyen Hamilton, entre d’altres. El 1999 va fundar el Col·lectiu SIAMB, dedicat a la Improvisació i a la Contact Improvisació. Treballa com a actriu per a produccions de TVE, TV3, TVC i el Teatre Nacional de Catalunya, així com amb Cia. Senza Tempo, amb la companyia Sol Picó i amb Konic Thtr i, de manera intermitent, amb Cia. LaViuda des de 2002.

La seva col·laboració amb la companyia Mal Pelo va començar el 2004, i des d’aleshores hi desenvolupa treballs com a intèrpret i ajudant de direcció, a més de col·laborar en la direcció i la creació audiovisual per a les obres escèniques i expositives de la companyia. Va començar la seva pròpia recerca creativa presentant les peces escèniques Amadou (2009) i Olivia (2012). 

El 2010 va iniciar la seva col·laboració amb el centre de creació L’animal a l’esquena com a responsable de la documentació videogràfica dels projectes en residència i de les diverses activitats artístiques del centre. De 2008 a 2016, en col·laboració amb Hermann Bonnin, va treballar en produccions per al Teatro Español (Madrid), el Teatre Nacional de Catalunya i La Seca / Espai Brossa des de la direcció de moviment, la direcció de posada en escena i el coaching actoral. 

Va treballar com a ajudant de direcció amb la companyia loscorderos.sc en les peces El mal menor, El cielo de los tristes i Ultrainocencia. Des de 2013 treballa com a muntadora audiovisual amb Fromzero, productora i distribuïdora cinematogràfica. El 2015 va iniciar la seva activitat pedagògica en Tècnica d’Interpretació en Dansa i Composició al postgrau en Arts Escèniques de l’ERAM (Universitat de Girona).

Entrades populars