Nous descobriments als aqüeductes romans del Camp de Tarragona
Un equip de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) ha completat una campanya recent d'excavacions als aqüeductes romans que abastien l'antiga ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona). Aquestes intervencions han aportat dades noves sobre el traçat, les tècniques constructives i l'entorn d'aquestes infraestructures hidràuliques que configuraven una part essencial de la gestió de l'aigua a la ciutat romana.
Pont del Tupino (Els Pallaresos)
A l'àrea del Pont del Tupino, al municipi dels Pallaresos, els arqueòlegs han excavat restes del pont romà que sostenia el tram de l'aqüeducte que travessa un punt de desnivell. En el curs de les excavacions es va descobrir part de l'estribó nord de la infraestructura i un petit tram del canal de l'aqüeducte al sud.
Aquestes excavacions van ser complicades per les fortes pluges que van inundar la zona, però van permetre documentar un marge de pedra seca situat a mig metre de profunditat. Això suggereix que les fundacions romanes estaven molt més profundes que s'havia suposat i que l'orografia del lloc en època romana era notablement diferent de l'actual, amb ravines profundes que han quedat parcialment omplertes per sediments amb el pas dels segles.
La Cativera (El Catllar)
A la zona de La Cativera, al municipi d'El Catllar, les intervencions van centrar-se en un petit barranc on els romans havien construït un pont que sostenia part del traçat de l'aqüeducte del Baix Gaià. Els arqueòlegs hi han identificat una estructura de pont de fusta i el punt on el canal fet de fusta es connectava amb el canal de pedra.
També s'hi van trobar dipòsits de travertí i formacions de calcita (estalactites i estalagmites) formades per les filtracions d'aigua antiga, que estan ajudant els investigadors a comprendre millor com es gestionava el flux i la conducció de l'aigua a través d'estructures mixtes de fusta i pedra.
La Riera de Gaià – Sector ampliat
Una de les troballes més importants va tenir lloc al sector de La Riera de Gaià, on es va documentar un tram de canal excavada a la roca de 110 m de longitud corresponent al segment més allunyat descobert fins avui del canal de l'aqüeducte que venia des de la font a Vespella. Aquest tram, situat en un terreny abrupte i densament vegetat, ha estat netejat i documentat gràficament, i en algunes zones s'ha excavat parcialment per estudiar millor la seva morfologia.
Metodologia i equip
La campanya arqueològica va durar aproximadament dues setmanes i va comptar amb un equip especialitzat d'arqueòlegs, assistents, topògrafs i maquinària tècnica. La direcció dels treballs va ser a càrrec del Dr. Jordi López Vilar, expert en estudis sobre aprofitament d'aigua i infraestructures hidràuliques en l'època romana.
Importància de les troballes
Aquests descobriments aporten informació valuosa sobre l'enginyeria i l'urbanisme romans a Tàrraco i el Camp de Tarragona, així com sobre com es planejaven i executaven solucions per portar aigua des de fonts allunyades a assentaments urbans d'època antiga. La documentació dels trams d'aqüeducte i les estructures associades contribueix a reconstruir amb més precisió el paisatge hidràulic i la vida quotidiana de la ciutat romana.
