Troballa d'una verge del segle XIII a Benifallet
Imatge de l'ermita de la Mare de Déu de Dalt de Benifallet, on s'ha trobat la Verge.
Uns treballs per canviar el paviment a l'ermita de la Mare de Déu de Dalt, també coneguda com a Església Vella de Benifallet, han posat al descobert una Mare de Déu que, cronològicament i a falta dels pertinents estudis, data del segle XIII i el seu estil es mou entre el romànic i el gòtic, segons ha explicat avui l'arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Joan Martínez.
El fet d'estar a cavall de dos estils fa, segons Martínez, que es puguin veure característiques pròpies del romànic, com el fet de ser una Mare de Déu frontal, dreta i hieràtica, mentre del gòtic destaquen el vestit i els plecs del mantell. La talla, trobada dimarts passat, és policromada coronada, mesura 86 centímetres d'altura i entre 25 i 35 centímetres d'ample. En la seva mà dreta va haver-hi suposadament un nen Jesús, que ja no es conserva, i amb la mà esquerra la Mare de Déu s'agafa el mantell. La talla, després de 800 anys d'història i de restar 70 anys sota terra, presenta algunes degradacions provocades per la humitat i el corc.
Els experts creuen que la talla va ser amagada ràpidament quan es va iniciar la Guerra Civil en trobar-se "boca avall" i a només uns cinc centímetres de les lloses que s'estaven canviant, segons ha explicat l'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús. L'alcalde ha assenyalat que "amb els canvis del paviment vam decidir rebaixar una part del terra que estava més alta, i va ser en fer aquests treballs quan la brigada va trobar la Mare de Déu". De fet, segons l'arqueòleg, "que la peça estigués boca avall i que la part plana és la que estigués en contacte amb les lloses ha protegit més la peça". A partir d'ara, els treballs per canviar el paviment es faran sota la supervisió dels tècnics de Cultura, si bé no s'esperen noves troballes.
Segons ha apuntat l'arqueòleg Joan Martínez, ja es coneixia l'existència d'aquesta talla per una sèrie de documents que es guarden a l'Arxiu Diocesà de Tortosa, relacionat amb l'inventari de les diferents esglésies de la Diòcesi. En aquest inventari, que data de 1935, el capellà ja parlava de l'existència d'una Mare de Déu que considerava molt antiga i apuntava com a més probable que datés del segle XIV i que fos d'estil gòtic. Aquest inventari també dóna més consistència a la idea que la peça fos amagada durant la Guerra Civil espanyola, quan van ser destruïts molts centres religiosos. L'arqueòleg ha destacat la importància d'aquesta peça, que ha descrit com a "única i excepcional" no només per la forma com s'ha trobat sinó perquè "és molt rar trobar restes romàniques a la Catalunya Nova" perquè "l'esplendor romànica de la Vall de Boí i de la Catalunya Vella arriben més tard, ja que aquí teníem l'esplendor d'Al-Andalus.
La peça va ser exposada durant tres hores dimarts passat perquè els veïns de Benifallet la poguessin admirar i avui mateix, segons el director dels serveis territorials de Cultura, Antoni Sabaté, serà traslladada al Centre de Restauració que la Conselleria de Cultura de Cultura té a Valldoreix, perquè es facin les tasques de restauració de pigments i consolidació de la peça. Els experts treballaran per recuperar les pintures originals però en primer lloc estabilitzaran la peça, ja que ha estat exposada a una certa humitat i temperatura i els canvis poden ser molt perillosos. Alhora, es faran els estudis pertinents per datar exactament la talla, quins materials la componen, i també altres característiques, si és possible, com per exemple qui va ser l'artista o la persona que va encarregar la peça. Després de restaurada, la talla tornarà al seu lloc d'origen, a l'ermita de Benifallet. La peça estaria vinculada directament a l'ermita i el fet més probable és que fos la imatge central de l'església quan aquesta es va consagrar entre els segles XIII i XIV.
